Pia Bosch: Austeritat fins a la catàstrofe

Pia Bosch: Austeritat fins a la catàstrofe

 

Hores d’ara, ningú que segueixi la realitat objectiva de l’economia té cap dubte que les polítiques d’austeritat que està seguint de forma suïcida l’Eurozona no portaran a res més que a mantenir els patiments ingents de l’immensa majoria de la notra població ( i beneficis també ingents per una petita minoria privilegiada). Fins quan seguirem així?.  No hi ha alternatives? I tant que n’hi ha! , però  ”és la política, idiota”  deia un bon amic parafrasejant a Clinton.

Abans d’ahir Paul Krugmann, el Premi Nobel d’economia que predica infatigablement en el desert contra “l’austericidi”, acabava el seu article a “El País” dedicat a les polítiques del Govern Cameron a Gran Bretanya amb una frase lapidària  “Pero basta; está claro que la comisión no cambiará de rumbo hasta que se produzca la catàstrofe.” De quina naturalesa serà aquesta catàstrofe i quin nivell ha de tenir per produir el canvi que esperem,  és l’únic dubte.

Que aquest és un tema ideològic, polític, és indubtable. Fa molt temps que està engegat i no sabem fins on ens enfonsarà.

Tony Judt, el gran i enyorat Tony Judt, escriví en el seu darrer llibre “El refugi de la memòria” publicat l’any 2010 “Tanmateix , “el mercat” -com el “materialisme dialèctic”- no és sinó una abstracció: alhora ultraracional (el seu raonament sembla gaudir de tots els trumfos) i el súmmum de la desraó (no és qüestionable). Compta amb els seu autèntics creients -pensadors mediocres en contrast amb els pares fundadors,  però en tot cas influents: els seus companys de viatge- , que potser dubtin en privat dels principis del dogma, però no veuen cap alternativa a seguir predicant-lo; i compta també amb les seves víctimes, moltes de les quals, als Estats Units especialment, s’han empassat convenientment la seva píndola i escampen orgullosos els beneficis de la qual mai no veuran.

Per damunt de tot, el jou amb què una ideologia subjecta un poble es mesura millor per la incapacitat d’aquest d’imaginar alternatives col.lectivament. Sabem perfectament bé que la fe desbridada en els mercats lliures mata: la rígida aplicació d’allò que era fins fa poc “el consens de Washington” en països vulnerables en vies de desenvolupament -collats per una política fiscal ofegosa, privatitzacions, aranzels baixos i liberalització- ha destruït milions de mitjans de vida. En l’entretant …” , i així segueix Judt.

Paul Krugman i Joseph Stiglitz són dos dels grans economistes, premis Nobel  d’economia tots dos, que adverteixen des de l’acadèmia del precipici al que ens porten. Fins quan?

Pia Bosch, El Bloc de Pia Bosch, 01/04/2013

 

 

 

You must be logged in to post a comment Login