Rafa Martín: Els governs i la ciutadania

Rafa Martín: Els governs i la ciutadania. No es pot enganyar als ciutadans

 

Darrerament s’ha perdut el nord en molts temes dins de l’àmbit polític. Avui voldria reflexionar concretament sobre la deriva que ha pres la relació entre els governs i la ciutadania.

Podríem fer esment a molts aspectes, però només em referiré a tres en concret: La relació entre electors i electes, la conseqüència entre propostes i fets, i com a darrer, la defensa dels principis ètics i bàsics per a obtenir una correcta relació entre els ciutadans.

La relació entre electors i electes, està totalment desvirtuada i fins i tot es podria arribar a dir, sense exagerar, que està viciada. Els diferents governs han perdut el nord, doncs no reconeixen que si governen, es deu a la decisió dels ciutadans. Per tant els han de rendir comptes, han de poder ser avaluats en la seva gestió, i com a deure principal, han de defensar els interessos dels habitants del país, no d’uns pocs, NO, de la gran majoria. No es deuen al que els digui o mani, Europa, Alemanya, etc., han de vetllar pel que es bo per les persones que els han escollit. Darrerament, cap govern ho ha fet, han prioritzat els interessos propis d’un sector poderós i influent, o be d’una directriu d’Europa, en lloc de vetllar pels interessos dels seus electors, arribant a modificar la Constitució de forma “express”. Per la seva banda, les persones sembla que no siguin conscients de la seva força, de tenir clar que qui mana son ells, els ciutadans i les ciutadanes. Davant de totes les agressions patides, s’ha de dir PROU, fent-los sentir als governants, que si no escolten tindran data de caducitat i no tornaran a ser escollits, donat que qui vota es el poble i la grandesa de la democràcia es que tant val el vot d’un banquer com el d’un obrer. No es pot enganyar als ciutadans.

La conseqüència entre propostes i fets és de jutjat de guàrdia. Per part del governants no hi ha un xic de coherència, ni de vergonya. No pot ser que d’una forma tant descarada, tan barroera, ens estiguin enganyant. Es presenten a les eleccions amb un programa electoral i resulta que al cap dels temps no han complert ni amb la meitat del programa, i no passa res. Molt pitjor, en l’actualitat tenim el cas d’un gran d’incompliment que supera amb escreix el noranta per cent, i segueix sense passar res. Si us plau, una mica de vergonya, sigueu honestos i coherents i reconeixeu que si no es pot governar amb el programa que us vareu presentar, el més correcte es dissoldre el Parlament corresponent i convocar unes noves eleccions amb programes adaptats a les actuals circumstàncies, i que el poble decideixi. Es que us fa por que decideixi el poble en aquest moments? No es pot enganyar als ciutadans.

La defensa dels principis ètics i bàsics és fonamental per poder garantir un estat de dret on les persones tinguin la protecció que esperen rebre dels seus governants. En l’actualitat, això no hi és, o si més no, no hi és de manera visible. Hi ha una dita, fruit com totes les dites de la saviesa popular, que diu, “qui la fa, la paga”. Avui en aquest país nostre, això no es compleix, doncs uns dels màxims responsables de la crisi que estem patint són els bancs, i qui paga les conseqüències dels desgavells i mala gestió som els ciutadans. No és just, possiblement sigui legal, però repeteixo, no es just. Com han defensat els diferents governs als seus electors, que han sigut estafats pels bancs i caixes, amb el tema de les accions preferents? Com defensen els governs al poble davant de les pujades abusives dels preus dels subministraments de les grans empreses, que superen àmpliament el IPC, mentre per l’altra part, els sous es rebaixen o es congelen?. També els ciutadans tenim la nostra part de culpa, que és no fer res. Molts diran que no podem fer res i jo us dic “imaginació al poder”. A curt termini existeixen moltes accions que es poden desenvolupar amb les que complicaríem la vida a tots aquells que ens la estan complicant a nosaltres, i a mig termini en les properes eleccions, fent fora a tots aquest governants que en lloc de vetllar pels seus ciutadans, fan costat a d’altres interessos. No es pot enganyar als ciutadans.

Com a cloenda, cal que els governants canviïn d’actitud vers la ciutadania i reconeguin que estan al seu servei, i els ciutadans, que ens comencem a mentalitzar que sí que es pot fer quelcom per a lluitar contra els abusos que estem patint, i que els governants estan on són perquè nosaltres els hem posat. Però de la mateixa manera que els hem posat els podem treure. Ànims que si volem, podem.

Rafa Martín, 24/03/2013

 

 

You must be logged in to post a comment Login