Màrius Carol: Una d’espies (catalans)

Al país hi ha detectius que juguen a espies i polítics que es pensen ser M (el cap de James Bond)

Catalunya té un llarg historial d’espies, el més cèlebre dels quals va ser, sens dubte, Joan Pujol, àlies Garbo, que va aconseguir fer creure a Hitler que el desembarcament de Normandia era només una maniobra de distracció per a la veritable ofensiva al Pas-de-Calais. Pujol, agent doble, va treballar per al servei d’intel·ligència britànic, l’MI5. Un altre il·lustre espia català va ser Jaume Mir, que va col·laborar amb els serveis d’intel·ligència belgues i britànics durant la Primera Guerra Mundial, i que passava informació dels alemanys. No tots tenen un historial tan impecable a favor de la llibertat. Per exemple Luis M. González Mata, àlies El cigne, es va convertir en un actiu agent franquista que va ser reclutat pel SIM, abans de col·laborar amb Leónidas Trujillo a la República Dominicana, infiltrar-se en els sindicats francesos durant el maig del 68, treballar per a la CIA i fins i tot participar en l’atemptat contra l’independentista canari Antonio Cubillo.

Així doncs, a ningú no li ha d’estranyar que l’espionatge hagi ocupat aquesta setmana les portades de la premsa, que de vocacions n’hi ha, i no són noves. De fet, un dels pioners de l’espionatge modern va ser el barceloní Domènec Francesc Badia, Ali Bei, que gràcies al seu caràcter intrèpid i al coneixement de l’àrab es va infiltrar en terres musulmanes al servei de Carles IV i després de Napoleó.

Però en els últims dies, la vida política del país, que viu en una contínua sorpresa, s’ha vist sobresaltada per les escoltes d’una conversa entre una exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola i la presidenta del PPC, Alicia Sánchez-Camacho, durant un dinar al restaurant La Camarga. Qui va gravar la xerrada on la primera denunciava un presumpte delicte de blanqueig de capitals del primogènit de l’expresident de la Generalitat? Doncs un detectiu de l’empresa Método 3, presumptament per encàrrec de José Zaragoza, quan era secretari d’Organització del PSC, que buscaria conèixer dades sobre el finançament de CiU. Zaragoza va admetre que havia contractat aquesta companyia però ho va atribuir a qüestions de seguretat del seu partit. Aquests fets han posat al descobert una xarxa d’espionatge a polítics que pot esquitxar diferents formacions i que condueix a Método 3. Altres taules de restaurants haurien estat escoltades per obtenir informació. La policia està sobre el cas. A les portes d’algunes redaccions han aparegut persones amb dossiers, com als pitjors temps.

La Constitució garanteix el secret de les comunicacions, excepte quan les autoritza un jutge. El cas que ens ocupa és d’una extrema gravetat. I si és cert que hi ha detectius que juguen a espies, polítics que es pensen ser M (el cap de James Bond) i si a més es demostra que les investigacions s’han aconseguit amb diners públics, tindrem un seriós problema. Un més que qüestiona el sistema.

Màrius Carol, La Vanguàrdia, 17/02/2013

  Espionatge, Llibertats, Partits