Elvira Altés. Els moviments socials o la lluita contra els dèficits democràtics (Ada Colau, Carme Forcadell, Arcadi Oliveras)

Elvira Altés. Els moviments socials o la lluita contra els dèficits democràtics (Ada Colau, Carme Forcadell, Arcadi Oliveras)

 

Expectació i afluència de públic. Es forma una cua llarga per a les persones que volen assistir a la taula rodona sobre la influència dels moviments socials. Els de la casa, passen directe. La sala gran, ben plena, congrega socis de l’Ateneu (gent d’ordre més aviat gran) i una variada gamma de persones de diverses edats, però tots amb aspecte de pertànyer a la classe mitja, poc sospitosos de radicals. Malgrat tot, quan apareix Ada Colau a l’escenari, se la rep amb un gran aplaudiment, i sento com una dona que és darrera meu li diu a una altra: “És molt bona, aquesta noia”. Em fa l’efecte que no es refereix a la bondat intrínseca de la líder de la Plataforma d’afectats per la hipoteca, sinó més aviat al seu coratge alhora d’adjectivar de criminal al responsable de la banca en la seva intervenció al Congrés.

L’Associació Catalana de Comunicació, Investigació i Estratègia Polítiques va organitzar l’acte per parlar de la influència dels moviments socials i va propiciar que els tres convocats responguessin a preguntes, com ara: com canalitzar les reivindicacions socials? Com han aconseguit fer arribar les seves reivindicacions?

Cadascun dels ponents situa la seva organització en el temps. Ada Colau explica que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) es va crear el 2009 amb l’objectiu de canviar les normes injustes que regeixen les hipoteques, però que ja aleshores van marcar-se fites a curt i a mitjà termini, ja que no podien esperar que canviessin les lleis sense implicar-se per evitar el patiment de la gent. L’estratègia que fan servir és la desobediència civil, però per poder tirar endavant el procés van haver de formar-se i assessorar-se per tal de poder negociar amb les entitats financeres. El primer pas ha estat oposar-se físicament per evitar els desnonaments i fer emergir el problema, explica Colau, atès que s’han produït a l’Estat espanyol 400 mil execucions hipotecàries, de les quals la Plataforma ha pogut aturar-ne més de 500. Una gota d’aigua en un oceà, però també la demostració de que és possible fer-ho i que “per sobre de la llei hi ha un dret superior, que són els drets humans”, diu Colau. El següent pas ha estat reobrir pisos buits, segueix explicant, per tal d’acomodar les famílies desnonades, i tot seguit, tractar amb les entitats financeres per pactar dacions en pagament, lloguers socials, i mesures similars.

Colau assegura que abans de plantejar-se la desobediència civil han parlat amb tots els sectors implicats i la prova que han aconseguit desvetllar la consciència ciutadana ha estat aconseguir més d’un milió de signatures per presentar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Congrés dels Diputats a Madrid. L’activista remata la seva intervenció afirmant: “Vivim en una situació extrema de fallida del sistema i ara és el moment que la ciutadania faci un pas endavant denunciant l’estafa hipotecària. Crec que podem parlar de democràcia segrestada”.

Carme Forcadell, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), i catedràtica d’ensenyament secundari, segons el presentador, fa referència a la història i a la persistència del poble català en demanar la independència. “Hi hagut molta gent que ens ha aplanat el camí”, diu, i per explicar l’èxit de l’Onze de setembre passat, acció que qualifica com “la manifestació més important de l’Europa Occidental”, hi ha hagut moltes iniciatives que han permès que el poble s’expressés amb il·lusió i contundència. Pel que fa a la pròpia ANC, la base rau en el moviment de les consultes populars que es van dur a terme el 2009 per tot el territori, tot i que s’han constituït com Assemblea fins fa un any. Per la presidenta, “la independència és un mitjà perquè tothom visqui millor”, perquè hi hagi més justícia social i perquè es puguin crear mecanismes per detectar la corrupció. Considera que els dèficits democràtics es posen en evidència en el moment que el govern espanyol no permet la celebració d’una consulta vinculant.

Quan arriba el torn d’Arcadi Oliveres, professor d’Economia i president de Justícia i Pau (JP), gat vell en això dels moviments socials, proposa una condició: “Per intervenir cal tenir bona informació, i de molts coses, no en sabem res”. Com exemple, explica que en el judici pel cas Prestige (el petroler enfonsat a les costes gallegues), ningú no ha reclamat la culpabilitat del propietari del vaixell, que era una desferra, amb un sol casc i no amb dos, com està prescrit. Segons va desgranar Oliveres, darrera de l’empresa suïssa propietària del Prestige, hi ha Vladimir Putin.

El professor classifica en tres tipus les estratègies que porten a terme els moviments socials: desobediència civil, campanyes i acció política. Per cadascuna d’aquestes maneres d’enfrontar-se als poders establerts, Oliveres aporta alguns exemples d’èxit, i adverteix que les condicions per seguir a la bretxa també són tres: perdre la por, cercar la col·laboració dels mitjans de comunicació, i no convertir-se mai en un partit polític.

Elvira Altés, La Lamentable, 07/02/2013

 

 

You must be logged in to post a comment Login