Jordi García-Soler: En la mort de Reinaldo Gargano

Jordi García-Soler: En la mort de Reinaldo Gargano

 

Aquest dimarts ha mort a Montevideo, als 78 anys d’edat, el company i amic Reinaldo Gargano Ostuni. President del Partit Socialista d’Uruguai (PSU), Reinaldo Gargano ha estat una de les grans figures polítiques de l’Uruguai contemporani, i alhora ha estat militant també del PSC, partit al qual ha estat vinculat des que hi va treballar durant quasi tot el seu exili, de 1976 a 1984, fins que la caiguda de la dictadura militar li va permetre tornar al seu país.

Nascut a Paysandú el 26 de juliol de 1934 en el si d’una família d’orígens italians, Reinaldo Gargano ha tingut una vida política i cívica extensa i d’una gran intensitat. De molt jove ja va ser secretari general de la Federació d’Estudiants Universitaris d’Uruguai (FEUU), després secretari general i més tard president de l’Associació de Funcionaris Judicials. Militant del PSU des de 1956, va ser també un dels fundadors de la Convenció Nacional de Treballadors d’Uruguai (CNT), organització sindical de la qual va ser un dirigent destacat, a la vegada que fou elegit secretari general de la Joventut Socialista d’Uruguai (JSU). La seva activitat política va tenir una derivada professional en l’exercici del periodisme: director d’”El Sol” i “El Oriental”, dues publicacions vinculades al PSU, va ser també redactor d’”Época” i “Última Hora”, en ambdós casos fins a la clausura d’aquests diaris.

Membre del Comitè Executiu Nacional del PSU des de 1959, l’any 1974, com tants dels seus companys que no van caure en mans de la dictadura militar uruguaiana va haver de fugir del seu país i marxar a l’exili. Després d’algunes estades a l’Amèrica Llatina va arribar a Barcelona, on molt aviat va començar a treballar amb els socialistes catalans. Va ser aleshores quan Gargano i altres companys uruguaians van entrar a militar en el naixent PSC. Responsable de Formació i també de l’organització de les successives campanyes electorals que es van celebrar a Catalunya entre 1977 i 1983, Reinaldo Gargano va esdevenir una de les peces clau en aquella organització inicial del PSC, tan precària com entusiasta. A la vegada, formava part del Comitè Coordinador a l’exterior del Frente Amplio (FA), la gran coalició de les esquerres uruguaianes. I amb la caiguda de la dictadura militar uruguaiana, el 1984, Reinaldo Gargano va tornar al seu país.

Aquell mateix any Gargano va ser elegit per primera vegada secretari general del PSU, càrrec per al qual va ser reelegit repetidament, fins que hi va voler renunciar l’any 2000. Des de 2001 i fins a la seva mort Reinaldo Gargano ha estat president del PSU. Amb la restauració de la democràcia a l’Uruguai, Gargano fou elegit senador el 1984 i també va ser reelegit fins al 2009. Amb el primer gran triomf del FA en unes eleccions presidencials i legislatives, i l’arribada a la Presidència de la República d’Uruguai del seu company i amic Tabaré Vázquez, també destacat dirigent del PSU, Gargano accedí al càrrec de Canceller o Ministre de Relacions Exteriors, que exercí entre 2005 i 2008.

Els qui a Catalunya vam tenir el privilegi de conèixer i tractar Reinaldo Gargano durant el seu llarg exili el recordarem sempre per la seva senzillesa i bonhomia, pel seu rigor absolut i minuciós en totes les tasques que va tenir encomanades en el PSC i per la seva passió i fermesa en la defensa de les seves idees i conviccions polítiques i ètiques. Quan vam retrobar-nos a l’Uruguai, molts anys després i quan ja era president del Senat, vam recordar aquells temps i vam evocar tants amics i companys, alguns d’ells ja desapareguts. Ens vam retrobar en altres ocasions, sobretot a l’Uruguai -vam celebrar-hi plegats la primera gran victòria electoral de les esquerres uruguaianes aplegades en el FA, i hi vam repetir la celebració quan el FA es va imposar amb claredat a les eleccions departamentals o locals-, però també a Barcelona, on va venir sovint i on havia deixat descendència en forma del seu fill Héctor, militant també del PSC. El condol i la companyia per a ell i per a tota la seva família, sobretot per a la dona de Reinaldo, la companya i amiga Judith Grauert, i per  a tots els socialistes uruguaians. Per a ells, i també per als socialistes catalans, Reinaldo Gargano romandrà sempre com un referent ètic i polític.

Jordi Garcia-Soler, Fundació Rafael Campalans, 06/02/2013

 

 

You must be logged in to post a comment Login