Declaració pública després de la votació de la Resolució sobre sobirania i el dret a decidir al Parlament

Declaració pública després de la votació de la Resolució sobre sobirania i el dret a decidir al Parlament

 

Són 107 els diputats i diputades al Parlament de Catalunya que van contraure, a les darreres eleccions, un compromís programàtic explícit en favor del dret a decidir del poble de Catalunya. Entre ells, els diputats i diputades del PSC.

L’interès de Catalunya, avui, passa per reforçar les seves posicions i perquè aquesta gran majoria catalanista es manifesti amb una resolució parlamentària comuna que mandati a negociar amb el govern de l’Estat en favor d’una consulta democràtica al poble de Catalunya, sense prefigurar passos ulteriors ni molt menys el resultat de la consulta.

La proposta inicial de CiU i ERC no sajustava gens a aquest objectiu i ha conservat un equívoc esment a la “sobirania”, que ha resultat ser un obstacle insuperable per assolir el resultat que ens calia. Avui, ningú no té plena sobirania, ni tan sols els Estats, de la mateixa manera que tothom en té una part en funció del repartiment competencial. Ha estat una discussió bizantina i contraproduent. Els que han convertit aquesta expressió en cavall de batalla, sigui per exigir-la o sigui per refusar-la, han fet un mal servei a Catalunya, perquè han impedit allò que era fonamental: la unitat de tots els catalanistes.

No és això el que correspon a la llarga trajectòria del socialisme català com a força nacional catalana, des de la resistència antifranquista i el retorn de la Generalitat exiliada fins a les presidències de Pasqual Maragall i de José Montilla. Encallar-se i restar al marge de la centralitat del país, al costat del PP i de C’s, no és el que s’espera d’un partit amb voluntat majoritària i de govern a Catalunya. És apartar-se de la trajectòria i del projecte estratègic del PSC, assenyalat un dia per Joan Reventós. I, més greu encara, és no estar a l’altura del compromís contret amb la ciutadania a les darreres eleccions.

Expressem la nostra greu preocupació per aquesta nova  deriva de l’actual direcció del PSC i donem el nostre suport als diputats i diputades socialistes que han sabut mantenir les posicions que corresponen a un PSC coherent amb el seu passat i amb una voluntat irrenunciable de futur.

23 de gener de 2013

 

Signen:

Jordi Albareda

Pere Albó

Eduardo Alonso Palacios

Txema Alonso

Anton Aluja

Joan Amézaga

Xavier Amores

Dolors Arderiu

Joaquim Arolas

Carlos Arribas

Queta Ayats

Jordi Aymamí

Noemí Aymamí

Maria Badia

Rosa Ball

Amelia Barbero

Josep Maria Batlle

Josep M. Bas

Josep Maria Beà

Jaume Bellmunt

Robert Benages

Laia Bonet

Cristina Borràs

Benjamí Bosch

Montse Bosch

Pia Bosch

Josep Ramon Branzuela

Joan Brunet

Josep Maria Brunet

Ferran Calvo

Alócoa Campuzano

Joan Canela

Andreu Carrasco

Josep M. Carreras

Magda Casamitjana

Bet Casanovas

Jordi Casanovas

Rosa Maria Caselles

Pilar Castells

Joan Coac

Enric Colom

Joaquim Collado

Anna Comas

Antoni Comín

Xavier Corominas

José Crespín

Antoni Dalmau

Margarita de Arquer

Joan Manuel del Pozo

Jordi del Rio

Pere Oriol Costa

Joan Ignasi Elena

Carles Ferreira

Llorenç Ferrer

Pilar Ferrero

Isabel Fonoll

Daniel Font

Jordi Font

Marina Forcada

Oriol Fort

Elvira Freire

Jordina Freixanet

Alejandro Garcia

Lluís Garcia

Francesc Garrido

Pere Gatnau

Rosa Gay

Marina Geli

Monica Gerones

Carles Gibert

Francesc Gifreu

Joan Gili

Joan Gómez

Marta González

Joaquim Gràcia

Francesc Guisset

Manel Hervàs

Jordi Homs

Pasqual Izquierdo

Maurici Jimenez

Josep M. Jofre

Xavier Jonama

Francesc Jornet

Marta Junqué

Joan Carles Lacaruz

Anna Lafuerza

Félix Larrosa

Noemí Liñán

Antoni Llevot

Àngel Llobet

Gerard Llobet

Jordi Llop

Josep Llop

Josep Maria Machado

Joan Marcet

Francesc Martí Jusmet

Jordi Martí

Rocío Martínez-Sampere

Francesca Masgoret

F. Xavier Menéndez

Sara Mestres

Montse Mínguez

Alejandro Mir

Fabià Mohedano

Oriol Molne

Empar Molleda

Joaquim Nadal

Manel Nadal

Rafael Nieto

Joan Noè

Antoni Núñez

Raimon Obiols

Manel Oliva

Llopart Palau

Dani Pallejà

Antoni Pàmies

Antoni Pané

Sílvia Paneque

Carmina Pardo

Jordi Pardo

Montse Parra

Pepita Peiró

Ignasi Pèlach

Anna Pelaez

Carlos Perales

Leonardo M. Pérez

Lluís Miquel Pérez

Rafel Peris

Pere Pladevall

Gloria Plana

Ricard Pons

Jaume Puigdeueta

Gentil Puig-Moreno

Rosa Maria Puig-Serra

Imma Purroy

Alexandra Quadrat

Joan Quer

Lluís Ràfols

Manuel Reventós

Joaquim Rodríguez

Rafael Romero

Àngel Ros

Jaume Sabates

Susana Sanahujes

Carles Sánchez

Martí Sans

Jordi Sarquella

Jordi Segura

Pere Serentill

Joan Simó

Josep Lluís Solé

Ignasi Thió

Francesc Torres

Oscar Tortajada

Ramon Trullols

Montserrat Tura

Ernest Valios

Joan Valldaura

Quim Valls

Pere Vega

Teresa Vendrell

Empar Ventura

Núria Ventura

Toni Verdaguer

Josep Xurigué

Oriol Yuguero

 

 

 

 

19 Responses to "Declaració pública després de la votació de la Resolució sobre sobirania i el dret a decidir al Parlament"

  1. Pere Arànega   24 de gener de 2013 at 20:48

    El meu recolzament i felicitar-los per la valentia de

    recolzar la sobirania i dret a decidir de Catalunya ,

    al 5 parlamentaris del PSC

  2. Pere Garcia   24 de gener de 2013 at 21:01

    Totalment d’ acord amb l’ actitud dels 5 companys diputats/des. Es tenia que votar en bloc que SI.

  3. Joan Sureda   24 de gener de 2013 at 21:51

    El meu total recolzament.Ànims i endavant !!!

  4. Jordi Jordà   24 de gener de 2013 at 21:59

    Com que avui ningú te plena sobirania? Si ja comencem a assumir les tesi neoliberals a nivell constitucional, malament. Precisament el socialisme cerca l’emancipació real…

  5. Manuel Ceballos.   24 de gener de 2013 at 22:30

    Lamentable. Una imatge de divisió inútil y poc democrática amb la dinamiica de grup parlamentari. Els cinc companys representan un parit, no la seva interpretació de les,posicions d’aquest.

    • Anton Maria Dilla   28 de gener de 2013 at 2:51

      Aquest és el gran i greu problema que arrosseguem des de l’inici de l’etapa democràtica moderna: que els diputats i diputades, en general, representen els partits, quan el que haurien de representar és als ciutadans. Bé està que en un moment o altra, o per una o altra causa es trenqui aquesta mala i enganyosa dinàmica. I aquesta, de formar un sol bloc en el Parlament de Catalunya, encara que amb matisos, era una bona oportunitat.

  6. Francesc Gifreu i Jové   25 de gener de 2013 at 0:15

    Els 5 diputats tenen tot el meu suport.Aquesta direcció del PSC ja ens ha fet caure la cara de vergonya massa vegades, ja hem sofert massa vexacions. Hem de tornar al PSC dels seus inicis.

  7. Josep Guasch   25 de gener de 2013 at 8:28

    Catalunya ha canviat, la societat catalana ha canviat, la transversalitat ha canviat i el PSC no pot mantenir els molts equilibrils territorials, culturals, i socials que ha fet durant tan de temps.
    “Fué bonito mientras duró” però no crec que sigui possible mantenir-ho

  8. jordi pardo   25 de gener de 2013 at 10:13

    Dono el meu suport als i les 5 diputades/ats del PSC que optarem per abandonar l’hemicle abans de votar quelcom a contracor .

  9. Pere Casellas   25 de gener de 2013 at 10:22

    He seguit tots els comentaris i adhereixo també als 5 diputats socjalistes plens de sabiesa.

  10. Edelmir Sancho   25 de gener de 2013 at 11:07

    Estic d’acord amb l’actuació dels 5 diputats del PSC.
    Fins quan esperaran, el PSC, a sortir al carrer i veure que passa?

  11. PERE SEGÚN I COLL   25 de gener de 2013 at 11:22

    M’adhereixo als diputats socialistes que no han donat suport a les directrius de la direcció PSC(Psoe). Segurament s’haurien de clarificar les postures………., però, qui te que deixar el PSC ????….., l’ànima FUNDADORA DEL del PSC,
    rotundament no !!!!, aleshores, potser caldria que els que tenen l’idea d’instaurar la federació del PSOE siguin valents i la posin en marxa…………. D’UNA VEGADA PER TOTES !!!!!

    I A COMVIURE TOTHOM EN PERFECTA HARMONIA, PER UN COSTAT EL PSC I PER L’ALTRE LA FEDERACIÓ DEL PSOE EN TOT EL SEU ESPANYOLISME, ALINEATS AMB
    EL PP, I CIUTADANS ………………….

    I QUE cadascú faci la política que consideri mes
    convinent per les necessitats del país………

    I quan calgui l’internacional Socialista ja s’ha encarregarà DE trobar punts de consistència entre PSC i PSOE

  12. Miquel Aulina Toronell   25 de gener de 2013 at 12:08

    Totalment d’acord amb els 5 diputats. Es vergonyos el paper del PSC, ara ja la C hi sobre del tot. Es indignant quedar al costat del PP i Ciutadans,i a més a més, aplaudit per aquests dos partits clarament anticatalans. Despres de 30 anys, mai més podré votar aquest partit.

  13. Pere Vendrell   25 de gener de 2013 at 12:37

    Estic d’acord amb aquesta declaració pública perquè hem de destriar bé entre quina és ara la questió o finalitat principal a afrontar (els catalans/es volem decidir, perquè som una nació mil·lenària) i quins seran els mitjans amb els quals Catalunya, si es decanta per avançar cap a les màximes quotes possibles de sobirania, vol exercir aquesta (païs independent, comunitat federal dins d’Espanya, etc). És evident que les decisions sobre això últim poden ser posposades per a un debat i consens posteriors.

  14. JOSEP MARIA BEA LLIMA   25 de gener de 2013 at 15:12

    Fa molt de temps que espero un missatge clar dirigit a la ciutadania en general i als militants del PSC en particular. Sòm catalans compromesos i volem el dret a decidir. Endavant

  15. Arseni Gibert   26 de gener de 2013 at 10:30

    Tothom qui em coneix ja sap que no estic gens d’acord amb els que ara manen al PSC, més incompetents encara que aquells dels que són hereus, els que ja manaven feia anys i van portar al PSC fins aquí (per cert un retret als signants d’aquesta declaració que durant anys i panys han pactat i col·laborat, per les raons que sigui, amb ells).
    Però això no treu que discrepi també dels 5 suposats herois resistents. Anar a remolc de trampes semàntiques dels adversaris, com ara “dret a decidir”, és també incompetència. Dreta a decidir és un eufemisme de “declaració unilateral de sobirania fragmentant-la de la espanyola” i això no és pot fer si no saps que algú la reconeixerà aquesta sobirania (be, potser Andorra i/o Escòcia). Croàcia, per exemple, sabia que l’endemà la reconeixeria l’estat alemany i al seu darrera 15 o 20 més.
    És evident que el nacionalisme espanyol (de tots colors) és insuportable i hem de resoldre aquest greu problema, però no el resoldrem fent seguidisme gregari d’una colla de nacionalistes catalans il·luminats que ens estan portant a un espantós ridícul i una més que probable nova gran frustració. Sorry.

  16. Lluis   27 de gener de 2013 at 18:27

    Tot el meu recolzament.Cal rellegir amb cura el pensament de Joan Reventós i recuperar tot el que el PSC ha deixat pel camí, bo i fent la necessaria adaptació al que la societat catalana d’avui demana sense trair però el fonament fundaciona.

  17. RAFAEL MADUEÑO SEDANO   29 de gener de 2013 at 20:07

    El meu suport a la declaració.
    Hem de recuperar l’esperit fundacional delPSC: som una nació i dret d’autodeterminació, amb una proposta federal clara i creible, com la del Manifest presentat durant la darrera campanya.

  18. Eduardo Alonso Palacios   31 de gener de 2013 at 12:30

    Des del record del Psc Congrés i del seu sentiment catalanista i esquerrà, dono el meu suport als 5 diputats, perquè la pròpia consciència es absolutament prioritària davant de l’hipocresia i de la covardia. Eduardo Alonso Palacios, ex-alcalde socialista de St. Joan Despí(1983-2006)

You must be logged in to post a comment Login