Declaració: Per la reconstrucció de l'esquerra a Catalunya

 

Per la reconstrucció de l’esquerra a Catalunya

Desembre de 2012

 

El manifest Una esquerra catalana, forta i majoritària, per una Catalunya constituent va desvetllar un eco important a la societat catalana i una esperança de regeneració i de reconstrucció en el camp socialista i de l’esquerra en el seu conjunt. Després d’un silenci obligat durant la campanya electoral, el grup impulsor de l’esmentat manifest considera necessari fer el següent balanç de les eleccions del 25 de novembre:

1. Els resultats electorals han comportat l’establiment d’una ampla majoria parlamentària pel dret a decidir i la desautorització de l’intent  de CiU per escapar-se de la penalització ciutadana envers les seves polítiques de dretes. En primer lloc, però, volem cridar l’atenció sobre la necessitat peremptòria que el nou Parlament doni resposta als greus efectes que les polítiques econòmiques o socials seguides pel govern de CiU han tingut sobre la ciutadania catalana. Cal, en aquest sentit, un exercici de responsabilitat política per part de totes les forces, de manera que les inexcusables polítiques d’estabilització pressupostària deixin de carregar només sobre els més febles i es facin compatibles amb la simultània activació de l’economia, amb el creixement, amb la recuperació de l’ocupació i amb la preservació de l’Estat del benestar. No hi ha política nacional que pugui deixar de banda la cohesió social, perquè només aquesta fonamenta degudament la nació.

2. Les urnes han invalidat l’intent de CiU d’esquivar la fiscalització  ciutadana de les seves polítiques. No tan sols: han invalidat també el seu intent de monopolitzar el catalanisme. Les urnes, en aquest sentit, han retornat les coses al seu lloc, han confirmat la pluralitat del catalanisme, fet en el qual rau des de sempre, la força de Catalunya.

3. El nou Parlament ha confirmat una majoria parlamentària amplíssima a favor del dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur i a favor de la convocatòria del corresponent referèndum. Més enllà de les importants diferències existents a la societat catalana pel que fa a la hipòtesi independentista, és evident que la immensa majoria de la ciutadania, en la seva pluralitat i coneixedora del sentit explícit i clar del seu vot, ha manifestat, de manera democràtica i inequívoca, que vol ser consultada en un referèndum decisori sobre la relació entre Catalunya i Espanya.

4. No dubtem que el PSC, d’acord amb el seu esperit fundacional, la seva trajectòria i els seus compromisos electorals i malgrat les pressions de signe contrari que pugui rebre, formarà dins de la majoria parlamentària favorable al dret del poble de Catalunya a decidir. I que ho farà fins a les darreres conseqüències.

5. Pensem, d’altra banda, que el mandat del poble de Catalunya a les darreres eleccions no pot ser ignorat ni baratat. Per això, ha de donar lloc a una negociació amb el govern de l’Estat que tingui com a objectiu la celebració inexcusable d’una consulta vinculant; i que sumi tota la força de la pluralitat catalanista al Parlament, perquè aquesta és la força més gran de què disposa Catalunya. No valen fugues unilaterals, ni cap endavant ni cap endarrere. Cal persistir en el mandat del poble de Catalunya a través del seu vot.

6. Un tret important d’aquestes eleccions ha estat la confirmació del vertiginós declivi del PSC, d’ençà dels seus millors resultats de l’any 1999: ha passat de 1.183.299 a 523.333 vots, del 38,21% al 14,43% i de 52 a 20 diputats-es. Amb això, el PSC ha perdut la seva condició d’alternativa de govern i s’equipara a ERC, donant lloc a un buit polític extraordinari, així com a una estesa sensació d’orfandat en la majoria social progressista que existeix a Catalunya i molt especialment entre els socialistes.

A la vista d’aquest balanç, concloem que, avui, es fa del tot imprescindible i urgent emprendre la reconstrucció d’aquell projecte polític que Joan Reventós va albirar i va fundar i que Pasqual Maragall va dur al capdamunt:

-Un projecte polític d’esquerres, capaç d’aglutinar i de reunir la gran majoria progressista del país.

-Un projecte que sigui una veritable alternativa de govern, per una Catalunya lliure i justa, solidària, oberta i capdavantera.

-Un projecte d’obediència estrictament catalana, al servei únicament del poble de Catalunya.

En aquest projecte, hi ha de poder participar, en igualtat de condicions, tothom que en comparteixi la necessitat, més enllà de quina sigui la seva actual militància. Es tracta de sumar i d’integrar la pluralitat progressista que avui no se sent degudament representada, la pluralitat del poble treballador, de les classes mitjanes, dels sectors professionals, de les joves generacions. Per això, convidem tothom que comparteixi aquest objectiu a endegar un procés de confluència i a treballar plegats en aquesta direcció.

 

 

 

 

 

 

19 Responses to "Declaració: Per la reconstrucció de l'esquerra a Catalunya"

  1. Carles Campdepadros   12 de desembre de 2012 at 9:21

    Em sembla que obvieu que aquestes eleccions es van convocar com un plebiscit sobre Mas i la seva deriva independentista, Les urnes han castigat aquesta deriva, rprecisament perque van votar un 11% de persones que no votaven habitualment, i que curiosament s´ubiquen a l´entorn de l´àrea metropolitana, gens favorable a aventures sobiranistes. A l´anàlisi haurieu de tenir en compte que ja hi ah 280000 persoens que voten a C´S 90000 més que han votat al PP tot i les retalaldes i 140000 més a ICV. La lectura és senzilla perdem vots per “l´ànima” més espanyolista i no agafem res per l´ànima més catalanista (resultats de Lleida i Girona són draamàtics amb candidadts més aviats propers al soberanisme)
    salut i moltes gràcies per deixar opinar,

  2. Lluís Garcia Manchon   12 de desembre de 2012 at 9:27

    M’adhereixo!

    • miquel   12 de desembre de 2012 at 17:51

      Precissament on més vots obte´el Partido Popular i Ciudadanos es a Santa Coloma de Gramanet i a L’Hospitalet on resideixen més andalussos i extremenys totalment contraris al catalanisme i a l’idioma català, i el que es pitjor amb aires de menyspreu.

  3. Josep Llop Talaveron   12 de desembre de 2012 at 9:54

    Cal passar de les proclames als fets concrets. Congrés extraordinari i redefinir radicalment, i si és el cas trencar, les relacions amb el PSOE.
    No fer-ho és anar a remolc d’un escenari convuls i canviant que ens aboca a la residualitat.

  4. Antoni Canals Morera   12 de desembre de 2012 at 10:29

    La vinculació del PSC amb el PSOE va funcionar durant molts anys. Va ajudar a cohesionar la societat catalana i el PSC obtenia bons resultats a les eleccions municipals i a les generals. Les autonòmiques van ser sempre una altra cosa.

    Amb l’evolució de la societat catalana, no és la mateixa ara que la de fa trenta-cinc anys, un PSC que continuï supeditat al PSOE se li ha acabat jugar un paper important a la política catalana. (veure resultats de les dues darreres eleccions). Perquè no creen un partit socialdemòcrata, no nacionalista, totalment independent, que permeti actuar sense els condicionants actuals en la política catalana? Suposo que hi deu haver molts inconvenients d’interès personal per no fer-ho.

    • Jordi B.   13 de desembre de 2012 at 1:07

      No nacionalista vol dir que els seus integrants tenen el carnet d’apàtrida que expideixen en alguns països? Perquè que jo sàpiga, el mon està repartit en nacionalitats. Encara no hem inventat res millor, i sembla que encara tardarem. I internacionalisme, en molts casos es sinònim d’espanyolisme.

  5. Mariano Royo   12 de desembre de 2012 at 10:49

    …i 3.- “Un projecte d’obediència estrictament catalana, al servei únicament del poble de Catalunya”.

    Aquest tercer objectiu de la reconstrucció de l’esquerra em sembla de bojos. ¿És que hem oblidat “els pobles d’Espanya”?, ¿És que Europa ja no compta? ¿És que estem sols al món? ¿Els demés, que es fotin?
    S’ha instal·lat a Catalunya un pensament unic, que vé de lluny: Nosaltres sols!
    He dit pensament? No. Es tracta de pura emoció.
    Quin perill!

  6. Pingback: Declaració: Per la reconstrucció de l’esquerra a Catalunya | Des del pla país

  7. Josep M Balcells   12 de desembre de 2012 at 12:55

    Celebro la Declaració però ja no és hora de quedar-se en declaracions i bons propòsits. Es hora d’actuar i de posar les bases per aque aqwuest projecte de construcció d’una esquerra catalana forta i majoritària es comenci a materialitzar. Això és el que fa NOVA ESQUERRA CATALANA. Dissabte a Sitges celebra la seva Assemblea constituent i es posa a caminar. Nova Esquerra Catalana neix lliure i amb voluntat de sumar per construir una alternativa majoritària d’esquerres a Catalunya.

  8. Felip Pons Pellicer   12 de desembre de 2012 at 16:10

    Estic d’acord amb el manifest.
    Aquest és l’esperit que fa nèixer NECat, sense cap dels condicionaments, vincles i dependències que pateix ara el PSC en relació al PSOE i els seus interessos electorals.
    En relació al company anterior, la solidaritat amb els altres pobles d’Espanya i amb Europa, Àsia, Àfrica i Oceania, es produeix a partir del respecte mutu,no per mitjà del sometiment i de la renúncia.
    No hi ha més cec que el que no vol veure.

  9. Frederic   12 de desembre de 2012 at 17:55

    Tot plegat em semblen opinions un tan simples !Un partit socialista no pot anra contra una consulta popular tot i que ell pugui tenir una proposta diferente a la sobiranista ,en aquest cas una federalista.Peor mai el PSC ha aconseguit que el PSOE fos veritablement federalista ,com mai ha aconseguit que la seva base s’anes decantant ,catalanitzant .Per exemple el PSUC fou un exemple integrador que el PSC no ho ha estat.A la direccio del PSC el que li ha agradat es maner pero no crera un partir .Ha vist per exemple moltes corrupcions i ha tancat els ulls :no ens queixem !!GHem de fer una reingenieria total!

  10. Joan   12 de desembre de 2012 at 20:59

    Millor que pleguem i ens afiliem al PP o Ciutadans. En definitiva, ni defensem Catalunya ni som d’esquerres.

  11. joselele   12 de desembre de 2012 at 21:03

    También podría ser que el PSC cohesionado mamase una parte sustancial de sus votos del esfuerzo y el carisma del PSOE y con las divergencias, sus votantes han hecho lo propio al estilo Leguina, pues si bien él “en Catalunya votaría C’s” la cuarta parte del voto perdido por el PSC lo ha encontrado Rivera. Comparar elecciones, del 99 y 2012 dan idea del desastre. Nos corresponde una pérdida total del 72.88% en votos constantes. Del 17.11% de “nuevos electores” que nos han dado la espalda, la responsabilidad de un 23,66% de pérdida de electores que se han pasado a C’s. También algo que ver con un 11.83% que se han pasado a ICV, otro 11.83% que se han pasado al PP y otro 12.67% a otras opciones (CiU, ERC, etc). Sumadas las pérdidas (en votos constantes) llegan al 72.88%. Con sólo un 23% del electorado y sin entender el el mensaje que nos dejan los votantes, difícilmente se puede aspirar a cambiar la tendencia. Al final sólo nos votarán nuestras madres.

  12. Francesc Gifreu i Jové   12 de desembre de 2012 at 21:49

    Ja n’hi prou de portar el PSC per camins equivocats. Cal tornar al PSC dels seus inicis, el PSC de Joan Raventós, Marta Mata, Jordi Llimona…
    El PSC ha de ser un partit d’esquerres però alhora
    profundament catalanista. S’han de trencar els lligams amb el PSOE i és urgent el grup parlamentari propi. Jo crec que tots els mals vénen d’aquí. Cal un canvi de la direcció actual que és la principal responsable del desastre. Cal un Congrés extraordinari, però que no estigui tant i tant predirigit com l’anterior, calen primàries i llistes obertes. Som els militants els que hem de poder decidir el que volem que sigui el PSC…

  13. jordi pardo   13 de desembre de 2012 at 16:46

    Hi éstic amb els/les companys/yes que consideren que estem “perdentel tren” a causa dels nostres dubtes i de no possiciar-nos clarament en qualsevol postura concreta . Hem de ser , novament , referent a Catalunya per a la seva gent i poble , amb els seus problemes , i també , envers la qüestió nacional catalana . Coincideixo amb Francesc Gifreu (per donar només una referència) . Salut ¡¡

  14. gabriel rovira   13 de desembre de 2012 at 16:58

    tota la vida he lluitat prt una europa unida i ara veniu a crear més fronteres ?
    Espero poder seguir votant el PSC com a partit d’ampli espectre.Els que vulguin trencar a trossos l’esquerra catalana que vagin a un dels set cents grupuscles.
    La meva patria és el mon i ja en tinc prou de salvapatries.Sempre ens foten.
    Els caps de ratolí poden anar a esquerra,cada setmana tenen un lider nou.La setmana propera us pot tocar.
    Quants de vosaltres ereu a l’executiva del PSC ??

  15. jordi pardo   13 de desembre de 2012 at 17:25

    Bé , vull matitzar el meu anterior comentari on deia estar d’acord amb F. Guifreu . No éstic d’acord , almenys actualment , en trencar amb el PSOE peró sí d’establir una relaciò menys vinculada a ells (almenys pel que correspón a Catalunya) . En el Congrés del PSC fet després de la unificació , i on un bon nombre d’ántics militants de la Fed. Catalana del PSOE van estar a punt de trencar el partit per discrepáncies amb els que veníem del PSC_C , i a altes hores de la matinada del dilluns (el congrés s’hauría d’ahver tancat a la tarda del diumenge) , Marta Mata ens va demanar (als del PSC_C)no no trencar el partit .

  16. Toni Canals   16 de desembre de 2012 at 18:37

    No cal trencar res. El PSC ja està dinamitat per inadaptació a l’entorn i per les contradiccions internes. Mentres hem dilapidat els diners de vàries generacions i hem actuat com agència de col.locació dels nostres afiliats i simpatitzants, la vida i, sobretot els joves, han anat per un altre camí. Sort tindrem si les noves generacions ens troben, cosa que nosaltres no farem, doncs ni tan sols els estem cercant.

  17. josep   31 de desembre de 2012 at 11:24

    ¿Un projecte d´obediència estrictament catalana,al servei del poble únicament de Catalunya?Nosaltres els catalans,els que viuen aquí,necessitem partits que ens defensin a nosaltres,no al món sencer.Està clar que amb regles democràtiques de respecte cap als altres,de justicia,com fan en altres llocs ,però els interessos son els d´aquí i la gent que hi viu.El problema és que tenim un sentit democràtic poc desenrrollat i retardat respecte als païssos moderns

You must be logged in to post a comment Login