Nou Cicle: Després del 25N

CiU s’ha “autorretallat”

Les eleccions del 25N, convocades per Artur Mas en clau plebiscitària, han portat a un gran retrocés de CiU, que ha perdut 12 escons. Gent de bona fe creia que Artur Mas tenia un pla sobiranista. En realitat adoptà la tàctica de sumar-se a la onada de la manifestació del 11S, dissimulant la seva política antisocial i tractant de guanyar una “majoria excepcional”. Ha fracassat rotundament.

De “mesies”, Artur Mas ha passat a una posició molt feble, amb un govern sense possible majoria coherent, un Parlament més dispers, i amb els ponts trencats amb el PP que li donava suport. Es pot trobar en un carreró sense sortida que obligui a convocar noves eleccions.

S’ha obert una situació d’ingovernabilitat

ERC pressionarà a Convergència per a encetar unilateralment el camí de la independència. Però serà impossible que una CiU dividida hi respongui sense tergiversacions, maniobres i dilacions. Si ERC fa coalició amb CiU o dóna suport a les seves polítiques antisocials es desacreditarà.

El PP i la caverna espanyola han reforçat l’independentisme

El famós informe policial ha exasperat a la majoria de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Però aquest joc brut s’ha aprofitat d’una situació concreta: l’escàndol del cas Palau, la fiança de 3,3 milions d’euros imposada a Convergència i diversos assumptes de corrupció.

Tot això es produeix en un context de creixent sofriment social

En dos anys de govern Mas, hem passat de 686.000 a 821.000 aturats; els 230.000 treballadors del sector públic han reduït els seus ingressos entre un 5% y un 15%; la llista d’espera als hospitals ha pujat de 56.000 a 80.000 persones; més de 7.000 famílies han estat excloses de la renda mínima d’inserció; la pobresa, les desigualtats i la marginació augmenten constantment.

L’erosió de la unitat civil a Catalunya s’ha afegit a la fractura social

L’augment de vots de C’s i els resultats del PP s’expliquen en clau reactiva. Les retallades i les maniobres tàctiques de CiU contribueixen a “desfer el país” posant en risc la seva cohesió social i nacional.

El fracàs de Convergència i Unió no pot dissimular la greu derrota del PSC

El resultat socialista estava anunciat, amb la pèrdua regular de pes al Parlament des de 1999: 52, 42, 37, 28… i ara 20 escons. Si no hi ha una reacció concreta i significativa de la direcció del PSC, la credibilitat es perdrà. La reflexió és necessària, i volem contribuir-hi constructivament. Però no és en absolut suficient. Calen gestos, canvis, objectius i calendaris. Cal que es visualitzi amb decisions concretes que finalment s’ha entès el missatge dels electors i electores i que hi ha capacitat de reacció.

En aquesta hora greu, Nou Cicle vol contribuir a fer renéixer amb força el socialisme català i la majoria d’esquerres a Catalunya

En el PSC, treballant per una renovació política i organitzativa radical, que l’obri, el dinamitzi i el posi eficaçment al servei del poble de Catalunya que vol la justícia social, la decència pública i el dret a escollir lliurement el seu futur.

En la societat, donat suport actiu a totes les iniciatives que es plantegen amb l’objectiu de l’aliança de les forces de progrés, com alternativa majoritària al govern de la dreta.

Nou Cicle, 26/11/2012

  Autogover, Eleccions, Socialisme