Felip Infiesta: No és una crisi, és una estafa …

Felip Infiesta: No es una crisi, es una estafa …

 

Els ciutadans són ara conscients de que els estan robant i que això de la crisi és una estafa. La recessió continua, el PIB grec ha baixat un 6 %, quan el FMI deia que únicament seria del 1,1 %, i Espanya segueix el mateix camí. La recessió a Europa és de tal magnitud que la pròpia Alemanya ha entrat en recessió. En realitat el que es pretén, des de la UE (Alemanya), és sortir de la crisi via increment de productivitat, sobretot dels països del sud, el que significa baixar i baixar els salaris, (és l’objectiu de la reforma laboral). Es pretén començar a créixer imposant a la gent, als treballadors, precarietat i condicions  de subdesenvolupament. La clau està, en si els ciutadans aguantaran aquest estat de coses durant molt més temps? Pel que sembla, els ciutadans, i ja d’una forma generalitzada  cada dia que passa, estan més indignats i crispats, i per tant, és probable que es comenci a instal·lar un clima de desobediència social, en el que el “sí, se puede” sigui el lema.

En aquet context, és possible que els ciutadans facin entrar en crisi a l’establishment polític actual i s’iniciï un període constituent, similar al de Islàndia, o a alguns països llatinoamericans, doncs està clar que la crisi es pot gestionar de diverses formes, i per suposat, hi ha més sortides que les que prediquen el FMI i la UE (Alemanya). Els exemples són la pròpia Islàndia, països llatinoamericans (on han nacionalitzat els recursos estratègics i han primat les polítiques socials), i els països del nord d’Europa (estats amb una forta cohesió social i preservació de l’estat del benestar). Des de la perspectiva espanyola,  potser?, l’única sortida possible sigui l’opció llatinoamericana, doncs el país quedarà en unes condicions lamentables, i s’haurà de tornar a començar per l’ A, B, C. Si ho mirem des d’una perspectiva catalana, i aconseguim la independència, en un temps no més enllà del 2014, el model i l’opció per nosaltres,  podria ser la dels països del nord d’Europa, estats com hem dit, amb forta cohesió social, sense renunciar a l’estat del benestar. Ah!, i no és necessari estar a la UE. Únicament si ens és avantatjós, doncs podem establir una relació amb la UE similar a la de Suècia, o per què no?, ser semblants als Suïssos o als Andorrans. En fi, si hem d’estar a la UE, ja ho decidirem en el seu moment.

Felip Infiesta, 27/02/2013

 

 

You must be logged in to post a comment Login