Umberto Eco: Doctor, em fa mal quan llegeixo això

Umberto Eco: Doctor, em fa mal quan llegeixo això

 

Per alleujar l’artritis, un metge em va recomanar començar a prendre cert fàrmac al qual, per estalviar-me enutjoses disputes legals, no em referiré aquí pel seu nom, sinó fent servir un nom fictici: Mortac.

Abans de prendre Mortac, vaig fer el que faria qualsevol persona assenyada i vaig llegir el prospecte, aquell imprès que dóna consells tan prudents com ara evitar prendre el medicament si pensem fer-lo passar amb una ampolla de vodka o si aquell dia hem de fer més de 1.500 quilòmetres conduint un camió amb remolc, o si resulta que tenim la lepra o estem embarassats d’una bessonada de tres.

El prospecte advertia també que alguns pacients poden patir reaccions al·lèrgiques al Mortac, com ara inflamació de la cara, dels llavis i de la gola. També esmentava els marejos i la somnolència i (particularment en la gent gran) les caigudes fortuïtes, la visió borrosa i la pèrdua de visió en general, els danys a la columna vertebral, la insuficiència cardíaca o renal i els problemes a l’hora d’orinar. Alguns pacients han tingut temptacions de suïcidi o d’automutilació i, en aquest cas, es recomana (suposo que quan el pacient intenta tirar-se per la finestra) que consultis un professional de la salut (tot i que em penso que el primer que faria jo és trucar als bombers). A més, esclar, el Mortac comporta l’estol habitual de riscos: estrenyiment, paràlisi intestinal, convulsions i, si es pren conjuntament amb altres fàrmacs, insuficiència respiratòria i coma.

Això per no dir res de la prohibició total de conduir vehicles, fer anar maquinària complexa i realitzar activitats potencialment perilloses, com ara treballar en una premsa hidràulica o bé moure’s per una biga al pis 50 d’un gratacels. I si algú pren Mortac en una dosi superior a la prescrita és normal sentir confusió, somnolència, nerviosisme o angoixa; si la dosi és massa baixa, o si de sobte deixes de prendre la medicació, és possible que pateixis alteracions del son, mal de cap, nàusees, angoixa, diarrea, convulsions, abatiment, suors o marejos.

Més d’una de cada deu persones que prenguin Mortac patiran un augment de l’apetit, nerviosisme, confusió, pèrdua de la libido, irritabilitat, desordres d’atenció, torpor, pèrdua de memòria, tremolors, dificultats de la parla, formigueig, fiblades, somnolència i insomni (alhora?), fatiga, visió borrosa, visió doble, vertigen i problemes d’equilibri, boca seca, vòmits, flatulència, disfunció erèctil, inflor, sensació d’embriaguesa i problemes de coordinació a l’hora de caminar.

Més d’1 de cada 1.000 persones experimentaran una caiguda en els nivells de sucre, percepció alterada del jo, depressió, canvis d’humor, dificultats de la parla, pèrdues de memòria, al·lucinacions, malsons, atacs d’angoixa, apatia, sensació d’estranyesa, incapacitat d’arribar a l’orgasme, retard en l’ejaculació, problemes conceptuals, torpor, moviments erràtics dels ulls, pèrdua de reflexos, pell irritable, pèrdua del gust, sensació de cremor, tremolors en moure’s, reducció de l’atenció, desmais, sensibilitat excessiva al soroll, ulls ressecs, llagrimeig, arítmia cardíaca, baixa pressió arterial, alta pressió arterial, alteracions vasomotores, problemes de respiració, nas ressec, inflor abdominal, augment en la salivació, reflux gàstric, pèrdua de sensibilitat al voltant de la boca, sudoració, calfreds, contraccions musculars, rampes, dolor a les articulacions, mal d’esquena, dolor a les extremitats, incontinència, dolor en orinar, feblesa, caigudes, set, opressió al pit o alteracions en la funció hepàtica. No cal amoïnar-s’hi, esclar: només hi ha 1 possibilitat entre 1.000 de patir tots aquests efectes. (En el que pot passar-li a 1 de cada 10.000, o de cada 100.000, m’estimo més no pensar-hi: no es pot tenir tan mala sort.)

Un cop instruït a fons pel prospecte, no em vaig prendre cap pastilla de Mortac. Estava convençut que acabaria patint genoll de minyona o ves a saber què. (Tant se val que l’imprès no esmentés aquesta xacra en concret.)

Vaig pensar a llençar les pastilles a les escombraries però em va fer por que desempallegar-me’n de la manera ordinària provocaria una mutació de proporcions èpiques en les rates. En comptes d’això, vaig ficar el flascó de les pastilles en una caixa de ferro, la vaig segellar i la vaig enterrar en un parc, un metre sota terra.

I des de llavors, val a dir-ho, els dolors de l’artritis gairebé han desaparegut.

Umberto Eco, Ara, 22/11/2012

 

 

You must be logged in to post a comment Login