En les darreres hores s’ha sabut que la Seguretat Social havia utilitzat una part del Fons de Prevenció i Rehabilitació de les Mútues (No confondre amb el Fons de Reserva) com a mecanisme de liquidesa per abonar la paga extra d’estiu dels pensionistes. En la mesura que la notícia ha coincidit en el temps amb les filtracions de que una nova Reforma de les Pensions seria un dels objectius exigits per la Troika al Govern espanyol a canvi del nou Rescat, s’ha generat certa inquietud interessada en relació al futur de les pensions i la seva sostenibilitat pressupostària. Per evitar fer-li el joc als que veuen la crisi com una oportunitat per provocar un canvi del model de seguretat social públic, és important fer pedagogia i res millor que amb dades e informació.

El sistema de Seguretat Social espanyol té un nivell de despesa en relació al PIB, per sota de la mitjana europea. I aquesta realitat es manté en les projeccions fetes fins el 2050, en el que el creixement és perfectament sostenible. Fins l’any 2011, la Seguretat Social ha tancat els seus exercicis amb superàvit, la qual cosa ha permès disposar d’un fons de Reserva proper als 68.000 milions d’euros. Un fons que podria ser més elevat si els Governs no haguessin utilitzat una part del superàvit per tapar altres forats o per pagar prestacions que s’haurien d’haver finançat amb impostos.

El problema de les pensions de la Seguretat Social no és d’estabilitat financera, tot i que sempre calgui estar pendent d’aquest factor. El seu origen és el mateix que el de les prestacions d’atur. La crisi i sobre tot les polítiques construïdes sobre la Teologia dels ajustos a tota costa, estan destruint molta ocupació i estan deteriorant les bases d’ingressos de la Seguretat Social. Menys cotitzants (136.000 menys en un any), contractes més curts, bases de cotització més baixes provocades per la reducció salarial. En canvi, l’evolució dels ingressos es manté en termes estables i molt sostenibles.

Aquest desequilibri, provocat per la crisi, ha generat dos problemes. Es tancarà 2012 amb un dèficit d’entre 7.000 i 10.000 milions, malgrat les afirmacions del Govern de dèficit cero en un intent de presentar bons números davant Brussel·les. Cal insistir en que la desviació estava prevista -malgrat la negativa del Govern-. I sobre tot insistir que les causes d’aquest dèficit no son estructurals i per tant no es poden utilitzar com a coartada per amputar les pensions, sinó motivades per la crisi. I que com passa amb altres àmbits, sinó es produeix creixement econòmic no es resolt el problema. El problema es mantindrà i els poders econòmics intentaran utilitzar-lo de manera oportunista per imposar el seu model.

En aquest escenari s’ha produït també un problema de liquidesa, que ja estava advertit. I el Govern ha utilitzat una bona part dels recursos excedents en el Fons de Prevenció i Rehabilitació. Son Fons de la Seguretat Social que provenen també de cotitzacions i que estan ociosos –sense utilitzar- o que eren utilitzats per les Mútues per finalitats que no corresponen als seus objectius. Fins aquí cap problema. Caldrà estar amatents que el Govern del PP no vulgui compensar a les Mútues per aquesta aportació en la nova Llei de Mútues que està preparant. Aquest fons no és de les Mútues, aquestes només el gestionen, és de la Tresoreria de la Seguretat Social.

És més que probable que durant el 2012 i el 2013 aquests problemes es repeteixin i s’agreugin, i que la Seguretat Social hagi d’utilitzar una part dels 68.000 milions d’euros ingressats en el Fons de Reserva. En tot cas, aquesta es la seva finalitat, fer de Fons anticíclic per situacions com l’actual. El seu volum dona cobertura a 8 mensualitats senceres de pensions. O sigui que comporta un marge important per oferir tranquilitat, sempre i quan es prenguin mesures econòmiques que permetin fer créixer l’ocupació. Un aspecte colateral a destacar es que aquests recursos estan invertits en deute públic espanyol majoritàriament. I per tant la seva utilització per part de la Seguretat Social té les seves conseqüències en el terreny del deute públic. Afortunadament no es va fer cas dels que volien invertir-los en renda variable, amb més rendibilitat i molts més riscos.

O sigui que al mateix temps que se li exigeix al Govern espanyol un gir radical en la seva política econòmica que, sens dubte també és imprescindible, en la UE cal evitar que els poders econòmics interessats aprofitin la situació de dèficit per generar incertesa i por, i per imposar noves reformes que suposarien retallades de pensions i de les expectatives futures de pensions i que no servirien per resoldre el problema de fons, la caiguda de l’ocupació i els cotitzants.

I caldrà fer pressió social, perquè la capacitat dels lobbys en aquest senti és molt important. Dels lobbys que estan darrera dels Fons de Pensions. Sense obviar el més perillós de tots, el lobby de la comunicació. Cal no oblidar que avui a Espanya com a altres països, les principals empreses de comunicació privades estan controlades, via capital o via endeutament, per les entitats financeres, que son alhora els propietaris de les gestores dels Fons de Pensions.

O sigui que la campanya de manipulació informativa està servida –ja ha començat, o millor no ha parat mai–. Caldrà estar molt amatents. En aquest aspecte l’estratègia més radical que pot utilitzar l’esquerra social i política és no fer-li al joc a la Confraria de la Por .

Joan Coscubiela, La Lamentable, 06/09/2012

  Benestar, Ocupació, Pensions, Serveis públics