Francesc Pau: La convocatòria d'eleccions per part del poble

Si els ciutadans no estan d’acord amb la línia política del govern no poden fer absolutament res que tingui efectes jurídics. Han d’esperar que acabi la legislatura.

Espanya és una democràcia parlamentària, equiparable a qualsevol altra democràcia contemporània. Això no obstant, com deia Churchill, la democràcia només és el menys dolent dels sistemes, perquè té importants mancances. Tradicionalment s’entén per democràcia parlamentària aquella en la qual els electors, titulars de la sobirania, cada quatre anys elegeixen un Parlament. La majoria parlamentària elegeix un president del govern i aquest designa el govern. El govern, amb el suport de la majoria parlamentària, dirigeix la política del país.

Actualment, amb la situació econòmica en la qual estem, el concepte tradicional de democràcia s’ha trencat. Com que a Espanya els bancs han donat hipoteques a tothom, s’han fet aeroports sense avions, AVE sense viatgers i poliesportius sense esportistes, entre moltes altres obres, s’ha de tornar el deute i ara ens manen el Banc Central Europeu, l’Eurogrup, el Fons Monetari Internacional i la senyora Merkel, malgrat que no han estat elegits pels ciutadans i ciutadanes de l’Estat. Aquestes institucions, per exemple, ens han fet canviar l’article 135 de la Constitució, i ens han fet apujar el preu de la llum, de l’aigua, de les autopistes, etc.

Gran part de la culpa de la situació econòmica en què estem la tenen els polítics que han estat governant l’Estat des de fa quinze anys, perquè han permès la bombolla immobiliària i que bona part de la ciutadania i de les institucions visquéssim, gràcies al sistema bancari, molt per sobre de les nostres possibilitats econòmiques, endeutant-nos i gastant molt més del que ingressàvem. La funció dels polítics hauria hagut de ser evitar o si més no minimitzar la crisi econòmica que es gestava, que per això els havíem elegit i cobraven una bona retribució.

L’actual govern de l’Estat, seguint les obligades directrius de Brussel·les, per posar un sol exemple, ha apujat l’IVA, en contra del que va manifestar durant la campanya electoral. L’economia va fatal: el nombre d’aturats és brutal, les administracions no poden pagar les nòmines dels centres d’atenció a la gent gran, del personal dels hospitals, etc. Què poden fer ara els ciutadans i ciutadanes si no estan d’acord amb la línia política que porta el govern? Més enllà de convocar una vaga general o de manifestar-se, no poden fer absolutament res que tingui efectes jurídics. Han d’esperar que acabi la legislatura. Per contra, és raonable que si el poble està capacitat per elegir el Parlament també ho hauria d’estar per canviar la majoria parlamentària, i eventualment el president del govern, mitjançant la convocatòria d’eleccions. Avui dia no s’entén que el vot de la ciutadania sigui un xec en blanc durant quatre anys. Caldria instaurar un procediment perquè el poble pogués obligar a convocar eleccions si el govern no dirigeix el país a satisfacció dels ciutadans i comprovar si disposa del suport suficient per seguir en la línia política que està duent a terme.

Cal partir de la base que el govern ha estat elegit indirectament pel Parlament i que, per tant, té tota la legitimitat democràtica per governar durant una legislatura, que té una durada de quatre anys. Els requisits perquè la ciutadania pogués presentar una proposta de consulta sobre si s’han de convocar eleccions haurien de ser acuradament estudiats, ja que no es tracta d’instaurar aquesta mesura per promoure una permanent inestabilitat governamental i el consegüent desgovern, ni d’entorpir el funcionament del sistema, sinó de millorar-lo. Per tant, aquest procediment extraordinari que es proposa hauria de complir un seguit de requisits també extraordinaris. Alguns dels requisits podrien ser, entre d’altres, que la sol·licitud de consulta popular de convocatòria d’eleccions fos signada per un percentatge molt significatiu del nombre d’electors que varen participar en les darreres eleccions, per exemple un deu per cent o més, i no poder presentar més d’una sol·licitud en cada legislatura. Si els peticionaris arribessin al percentatge establert s’hauria de convocar, en un breu termini predeterminat, la corresponent consulta popular sobre si convocar o no eleccions. Si la majoria absoluta d’electors votessin afirmativament, s’hauria de convocar les eleccions en els terminis establerts.

Quan els indignats diuen als polítics “No ens representeu”, quan les enquestes d’opinió diuen que els polítics tenen un baix grau d’acceptació, quan molta gent s’absté en les eleccions per manca de vinculació amb el sistema polític, cal plantejar-se seriosament obrir noves vies perquè la ciutadania se senti més representada. En aquest sentit també seria desitjable que, d’una vegada, es reformés el caduc sistema electoral de llistes tancades i bloquejades, en què els electors només coneixen el cap de llista, i s’implantés un sistema anàleg a l’alemany, en el qual cada partit té un nombre de diputats i diputades proporcional al nombre de vots obtingut, i en el qual els ciutadans i ciutadanes elegeixen directament el seu representant.

Francesc Pau, El Punt/Avui, 23/08/2012

 

 

You must be logged in to post a comment Login