El Pacte Fiscal al Parlament

Ahir es va produir el debat sobre el nou sistema de finançament que plantejarà Catalunya a l’Estat. L’episodi d’aquest debat, així com les preses de posició, i els moviments realitzats per cada partit, i també la negociació realitzada en el mateix plenari, han estat complexes i han de ser objecte d’una anàlisi detallada els propers dies.

L’actitud mantinguda per CiU durant les darrers setmanes s’ha orientat més a mantenir una aliança amb ERC a tota costa que ha facilitar un marge per l’acord global amb el conjunt de partits. En aquesta línia ha formulat propostes, i plantejat opcions, a priori no recolzables pel conjunt, en un intent de consolidar un front polític “patriòtic”. Això corroboraria l’acusació, formulada des de diferents àmbits, d’utilització del Pacte Fiscal com un “tràgala”, que es plantejaria com a objectiu de fallida segura (per la negativa de l’Estat), per poder plantejar llavors altres objectius d’abast general, amb poc que veure amb el finançament. Res que veure amb la política unitària, ni tampoc amb la voluntat de consens que predicava Tarradellas.

D’altra banda, les decisions del PSC també inviten a la reflexió. Malgrat l’esforç personal de Pere Navarro i haver recolzat un 85% del text transaccional, la discrepància sobre la forma consorciada de l’agència tributària, i alguns aspectes menors més (que semblaven fàcilment resolubles), han fet semblar que el PSC prioritzava altres objectius, d’abast espanyol, que no es situava dins l’acord, i que mantenia una reserva significativa. Pesen com una llosa les actituds i les inèrcies del passat. El PSC ha d’entendre que sense una actitud clara en defensa de l’autogovern de Catalunya, i la visibilitat d’una voluntat inequívoca en aquest sentit, no podrà recuperar l’espai perdut ni tampoc configurar cap majoria política.

El Guaita

 

Text aprovat

El ple del Parlament de Catalunya:

1. Constata que la Comissió d’Estudi d’un Nou Model de Finançament basat en el Concert Econòmic va elaborar uns treballs i aprovar unes conclusions, que fonamenten aquesta resolució.

2. Constata que els successius sistemes de finançament que ha tingut la Generalitat de Catalunya al llarg d’aquests 32 anys han suposat un avenç en termes econòmics i de capacitat normativa, però no han permès resoldre alguns dels problemes de fons que pateix el nostre país. D’una banda, la publicació de les balances fiscals evidencia que Catalunya se situa en un preocupant dèficit fiscal, amb l’enorme perjudici que ha representat aquesta circumstància per al desenvolupament i el benestar del nostre país. De l’altra, la sistemàtica manca de lleialtat institucional per part de l’Administració General de l’Estat, incomplint normes i acords, tal i com es posa de manifest amb la no disponibilitat del fons de competitivitat i dels recursos de la disposició addicional tercera, relativa a les infraestructures, que ha contribuït a empitjorar aquesta situació. I en tercer lloc, la desproporció existent entre els nivells de despesa pública gestionada per la Generalitat i els objectius de reducció de dèficit públic que vénen imposats per l’administració central.

3. Reivindica un acord de finançament que suposi un canvi de model respecte als diferents acords assolits en la història del nostre autogovern. Aquest acord de finançament té com a objectius: assolir la plena capacitat de decisió sobre tots els tributs suportats a Catalunya, poder disposar d’aquells recursos econòmics que com a país generem per a atendre les polítiques socials i de creixement, i garantir la lleialtat institucional per evitar arbitrarietats i incompliments de les parts.

4. Insta el Govern a iniciar un procés de negociació amb el Govern espanyol d’un model de finançament propi per a Catalunya, dins d’aquest any 2012, d’acord amb les conclusions de la Comissió d’Estudi d’un Nou Model de Finançament basat en el Concert Econòmic, i particularment tenint present els punts següents:

a) La gestió tributària (exacció, gestió, recaptació, liquidació, revisió, sanció i inspecció) de tots els tributs suportats a Catalunya ha de correspondre a l’Agència Tributària de Catalunya, que en serà l’única administració responsable.

b) L’Agència Tributària de Catalunya ha de disposar de plena capacitat i atribucions per a l’organització i l’exercici de les funcions pròpies de la gestió tributària, i hauria de col·laborar administrativament amb d’altres administracions de caràcter local, estatal i europeu, especialment en la lluita contra el frau fiscal.

c) La Generalitat ha de disposar de plena capacitat normativa i responsabilitat fiscal sobre tots i cadascun dels impostos suportats a Catalunya, dins del marc d’harmonització fiscal comunitària, tot assegurant la consecució efectiva del principi de progressivitat fiscal en el sistema impositiu.

d) L’establiment de l’aportació catalana a l’Estat en concepte del cost de les competències o els serveis comuns i prestats que afecten a Catalunya i que li són propis, i en concepte de cooperació interterritorial. Aquesta aportació ha de ser revisada quinquennalment i acordada bilateralment amb l’Estat.

e) A l’hora de determinar l’aportació catalana, Catalunya no pot perdre posicions respecte a la seva situació en capacitat fiscal un cop feta la contribució a la solidaritat. Els recursos a la solidaritat s’han de destinar als serveis bàsics de l’estat del benestar tenint en compte l’esforç fiscal.

5. Insta el Govern a garantir la lleialtat institucional entre la Generalitat i les administracions locals i a establir un sistema de finançament dels ens locals adaptat a la redistribució competencial que determini el model d’organització territorial propi, que tindrà com a principis l’autonomia local, la corresponsabilitat fiscal, la solidaritat, i el reequilibri territorial.

6. Insta el Govern a crear un grup de treball amb capacitat decisòria per fer el seguiment d’aquesta negociació amb l’Estat, integrat pel Govern i per les forces parlamentàries que manifestin el seu ple suport a aquesta proposta de resolució. Aquest grup fixarà un calendari d’actuació, que anirà lligat al temps de negociació amb l’Estat.

7. Insta al Govern a aconseguir la màxima implicació activa de tots els sectors polítics, econòmics i socials de Catalunya al voltant del present acord, així com a traslladar a les institucions europees la naturalesa i els objectius del mateix.

 

 

One Response to "El Pacte Fiscal al Parlament"

  1. Pau   27 de juliol de 2012 at 0:45

    El PSC ha d’entendre que sense una actitud clara en defensa de l’autogovern de Catalunya, i la visibilitat d’una voluntat inequívoca en aquest sentit, no podrà recuperar l’espai perdut ni tampoc configurar cap majoria política.
    D’acord.
    Com se li fa entendre?

You must be logged in to post a comment Login