Menjadors escolars: Requeriment al Govern perquè asseguri les ajudes

El passat 21 de juny, el Parlament va aprovar dues resolucions per assegurar les beques de menjador escolar. Les noves disposicions que instauren règims de copagament dels àpats han provocat l’aparició, després de molts anys, de situacions que crèiem superades, com la desnutrició infantil o portar la carmanyola a l’escola. La situació en algunes escoles és especialment greu per les dificultats econòmiques de moltes famílies.

Les condicions socials, associades a la desocupació, i la irrupció de la pobresa extrema, no permeten a moltes famílies fer front a les noves taxes. D’una situació en que molts infants feien el seu únic àpat complet a l’escola, hem passat a una altra situació en la que les famílies no poden pagar les quantitats que els demanen, i es veuen obligades a buscar formes subsidiàries d’alimentació, com portar aliments de casa en una carmanyola. El resultat és devastador. En absència de mecanismes vàlids per assegurar el control dels menjadors i àpats dels infants, l’alumnat afectat no solament no té accés a un àpat complet al dia, sinó que tampoc queda assegurat que es produeixi un bon ús de la carmanyola familiar.

La situació, d’extrema gravetat,  va ser tractada al Parlament, que va aprovar dues resolucions sobre les beques de menjador escolar dels infants que la reben des del principi del curs 2011-2012 i successius, i sobre les beques d’escolarització i de menjador per a les escoles bressol, i les de menjador per als alumnes d’ensenyaments universals i obligatoris.

Primera resolució, punt únic:

El Parlament insta al Governa cobrir de forma immediata els recursos necessaris per garantir el dret d’accés a la beca menjador per aquells infants que des del principi del curs 2011-2012 l’ostenten, fins a  finalitzar el mateix, i a garantir els recursos necessaris per als cursos següents.

Segona resolució, punt primer

Que el departament d’Ensenyament efectuï el pagament immediat de tot el deute corresponent a les beques menjador ja atorgades pels alumnes d’ensenyaments universals i obligatoris.

Segona resolució, punt segon

Que el departament d’Ensenyament obri immediatament la convocatòria de les beques d’escolarització i menjador pels alumnes d’escoles bressol pel curs vinent.

Aquestes resolucions es varen aprovar per 9 vots a favor (PSC, IC, ERC, Mixt, PP) i 8 en contra (CiU).

 

Daniel Font

Gràcies, senyor president. Per defensar i posicionar-nos sobre aquests dos punts, el 10 i el 14, que són dues propostes de resolució que fan referència als menjadors escolars o a les beques escolars relacionades amb l’escolaritat i amb el menjador de les escoles bressol i el menjador per als alumnes d’ensenyaments universals i obligatoris. No és un tema menor –no és un tema menor– és un tema de gran impacte en les famílies. Hem de dir que aquest és un tema d’impacte i de complexitat per la repercussió social que té. Tota l’estructura escolar que gira entorn al transport escolar, al menjador escolar i als extraescolars són elements de gran importància pedagògica però també de gran importància social, segons com es resolen, segons com ho viu la família afectada en cada moment. En ple segle XXI estem tornant a parlar d’unes expressions realment sorprenents, en ple segle XXI, com és l’expressió «desnutrició infantil», o com és l’expressió «carmanyola a l’escola», que s’ha difós a la premsa les últimes setmanes, no? Parlem de desnutrició infantil i de carmanyoles a l’escola, havent començat el segle XXI, per unes limitacions que suposa falta de recursos, dificultats creixents en el marc de crisi econòmica i dificultats familiars per fer front a les necessitats, també a la de pagar les taxes o pagar les quantitats que de manera creixent estan apareixent sobre la ciutadania, sobre les famílies, relacionades amb els serveis públics.

La terminologia «desnutrició infantil» i «carmanyola a l’escola» és pròpia del temps de la pòlio, com alguns recordaran, no? El temps de la pòlio, el temps de la tuberculosi infantil mitjan segle XX, als anys cinquanta i seixanta, és una terminologia que pensàvem totalment superada en aquests moments o oblidada en el temps, però és una terminologia que torna. Alguns membres de la comissió podran recordar de fa unes dècades la llet en pols que portava la Marina Nord-americana a les escoles catalanes. Donaven als nens i les nenes un vas de llet en pols al dia per assegurar uns mínims de nutrició infantil. Això és d’una altra època, però això és el que torna, perquè fixi’s vostè, un nen català o una nena catalana d’avui dia, des del punt de vista dels seus àpats diaris l’únic àpat complet que en molts casos i en moltes famílies produeix al dia és l’àpat escolar, és el que fa al menjador de l’escola, perquè a casa seva no hi ha les condicions per fer un àpat complet, o perquè no tenen els recursos o perquè la família està desestructurada i no es produeix.

Per tant diguem que la situació objectiva per la qual un nen o una nena té assegurada la seva nutrició a través d’un àpat complet escolar és el que en aquests moments està en tela de judici, està caient o està en situació de dificultat perquè s’ha produït un fet nou, l’absència de beques d’un cantó, la desconvocatòria de les beques per un cantó, el pagament de taxes per un altre, i aquesta situació, que per a una família que viu en un lloc cèntric de Barcelona segurament no és un problema pagar uns euros més, per a una família que viu a Torre Baró o que té dificultats econòmiques importants aquesta quantitat que se suma a altres moltes quantitats, l’euro per recepta, pagament del transport més car, etcètera, etcètera, li crea una situació realment insostenible i indefensable.

Si la família està a més desestructurada, com són alguns casos importants des d’un punt de vista estadístic, l’objectiu, que és que un nen o una nena, un infant, tingués un àpat complet al dia per assegurar la seva nutrició infantil, queda desmotivat, queda desrealitzat, diguem, i conseqüentment es crea una situació nova, problemàtica, que ens retrotrau a mitjan segle passat i que de fet fa aparèixer a les escoles un nou problema que no existia fins a aquest moment, que és el fet que un nen a més de tenir problemes, per exemple, de son o tenir problemes d’equipament o tenir problemes de poder o no comprar uns llibres de text, ara apareix un nou problema que és una eventual situació en la qual no podem assegurar, no podem assegurar fefaentment la nutrició dels escolars que d’una o altra manera es veuen obligats a fer un àpat fora de casa al migdia, en circumstàncies de pagament o en circumstàncies de major pagament que en la situació anterior.

Conseqüentment, sent que això és així i sent que existeix aquest problema creixent d’una manera important i constatable derivada de la situació dels menjadors escolars i de les necessitats de nutrició dels infants, en relació al Baix Llobregat, hi ha una situació de «desassistiment», 2,8 milions menys a la partida de menjador escolar del Baix Llobregat, que ha hagut de ser compensada per recursos dels propis ajuntaments i del consell comarcal afectat, i també en relació al conjunt de Catalunya, ens ha semblat que té interès per part de la Cambra i té interès per part d’aquesta comissió tractar aquest tema amb una certa tranquil·litat, amb una certa detenció, i proposar als grups de la comissió l’aprovació dels punts que consten en cadascuna de les dues propostes de resolució que tenen continguts semblants i que bàsicament vénen a dir, a instar la Generalitat a què prioritzi aquesta qüestió que afecta l’escolaritat sobretot de la infància i pagui els deutes pendents en matèria de menjador escolar, de beques ja atorgades als alumnes dels ensenyaments universals i obligatoris i que obri immediatament la convocatòria de les beques successives anuals en previsió de la creació de situacions de deteriorament en matèria de menjador escolar i incrementi les partides també de les beques d’escoles bressol i de menjador escolar.

Sobre altres prioritats de la comunitat catalana, en el sentit que aquests són aspectes, els de l’escola bressol i l’escola primària infantil, que han de ser resolts no només des d’un punt de vista pedagògic sinó des d’un punt de vista, ara veiem, de necessitat primària de les famílies, d’assegurar coses tan elementals i tan inassequibles de vegades per a algunes famílies com és disposar d’un àpat complet al dia per a un infant, una noia o una nena que va a l’escola. Simplement es tracta d’això. Agrairíem un tractament assossegat i també l’actitud positiva dels grups. Gràcies, senyor president.

Rèplica

Gràcies, senyor president. Em posicionaré sobre l’esmena presentada per CIU al punt 10, entenc que sobre el punt 14 ja es posicionarà el grup proposant. Jo no tenia previst intervenir un cop més i tampoc donar un parell de dades que donaré ara, però la intervenció del senyor Balasch gairebé m’hi obliga, perquè ha parlat de demagògia i de coneixement de la realitat profunda. Doncs miri, la realitat profunda, senyor Balasch, li diré ara quina és al Baix Llobregat, perquè tinc la impressió que vostè té un profund desconeixement, i no només té un desconeixement vostè sinó que el té tot el Govern. Per a l’actual Govern aquests temes són temes menors que afecten a poca gent, potser per la distància, però al Baix Llobregat la situació és la que ara li diré, i no és cap altra que la que ara li diré. Tot i ser la comarca amb renda familiar disponible més baixa de Catalunya –més baixa de Catalunya– ha patit per part del Govern de CIU una limitació de 2,8 milions d’euros de la partida destinada a beques de menjador escolar des de començament de curs. S’entén beques legals, de drets LOE –de dret LOE– 2,8 milions menys.

Una altra afirmació. El Consell Comarcal del Baix Llobregat ha afegit dels seus propis recursos, no de la Generalitat, de la transferència que fa la Generalitat als consells comarcals, perquè és qui gestiona, no qui habilita sinó qui gestiona, dels propis recursos del Consell, per tant, dels ajuntaments comarcals, quatre-cents mil euros addicionals aquest curs vigent complementant en la mesura del possible la partida i cobrint la competència exclusiva de la Generalitat. No té competència el Consell Comarcal, està cobrint competència exclusiva del Govern de la Generalitat. I li diré encara una cosa més. Aquesta precària previsió provoca que els cent setanta-set dies lectius del curs escolar no estiguin garantits, sinó només cent quaranta-vuit, i que a partir de l’11 de maig d’enguany 6.852 famílies del Baix Llobregat no podran accedir a aquest dret, tot i reunir els requisits necessaris LOE. Tenen dret LOE de menjador escolar, senyor Balasch, l’han de pagar i resoldre vostès, i no ho estan resolent ni impulsant des de cap punt de vista. El dret hi és, de les famílies, perquè és un dret legal que els dóna la LOE, però vostès no atenen i els han retallat 2,8 milions, no? En el termini de dos mesos el menjador es tancarà per als alumnes més necessitats dels set municipis de la comarca conduint-los a una situació de desemparament absolut, legal i polític, senyor Balasch. Aquesta és la realitat, aquesta és la realitat que vostè diu demagògica, aquesta és la realitat.

L’esmena de vostès apunta a passar la responsabilitat al Consell Comarcal i que ho resolgui el Consell Comarcal. Escolti, el consell comarcal és qui gestiona, qui ho ha de resoldre són vostès que tenen la competència exclusiva per resoldre-ho, en el marc de la LOE i en el marc de la LEC, i la resposta des d’aquest punt de vista no pot ser en cap moment ni de cap manera una resposta de dir que ho resolguin els ajuntaments i els consells comarcals, perquè resulta que el que fan els ajuntaments i els consell comarcals és gestionar per compte de vostès una habilitació de fons que han de fer vostès. Aquesta és la situació. Conseqüentment, no podem acceptar l’esmena que ens ha proposat, i votarem a favor de la resolució sense la seva incorporació. Gràcies, senyor president.

 

You must be logged in to post a comment Login