Martin Schulz: "El pressupost no és un fi en si mateix. Volem utilitzar-lo per finançar polítiques de futur."

Martin Schulz: “El pressupost no és un fi en si mateix. Volem utilitzar-lo per finançar polítiques de futur.”

El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, ha inaugurat la cimera del Consell Europeu que se celebra ahir i avui a Brussel·les. Reproduïm a continuació el discurs pronunciat ahir a la tarda pel president de l’Eurocambra.

Senyores i senyors:

Fa avui 98 anys, el 28 de juny de 1914, l’hereu del tron austrohongarès, Francesc Ferran, va ser assassinat en un atemptat a Sarajevo. En aquesta data va començar l’atroç primera meitat del segle XX a Europa: van venir després l’odi, la guerra, el genocidi i l’expulsió.

Partint de la lliçó que ens dóna aquest desastre europeu hem construït la unitat europea:

  • Un projecte fascinant, que ens ha brindat durant decennis pau, llibertat, benestar i democràcia;
  • Un projecte únic, que el món ens enveja;
  • Un projecte de futur, que necessitem més que mai en aquest segle XXI.

La gent de tot Europa està mirant avui amb gran preocupació cap a Brussel.les, cap a aquesta cimera, perquè el nostre projecte europeu està al caire de l’abisme.

Avui hem de demostrar que creiem en el projecte europeu.

Avui pesa sobre nosaltres la responsabilitat històrica d’atendre degudament a les necessitats del present i traçar amb això el camí per al futur.

Entre Brussel.les i les capitals europees circulen des de fa setmanes esbossos inacabats de l’arquitectura futura de la Unió Europea. Encara cal perfilar més els contorns, han de prendre forma concreta els conceptes, però el debat sobre la futura UE va a tota marxa.

Elaborar visions per al nostre futur comú és sens dubte una tasca honorable, i a llarg termini necessitem la unió bancària, la unió pressupostària i la unió política. Sí, és cert que, de vegades, per sortir d’una situació difícil pot servir d’ajuda marcar una fita positiva; des del punt de vista psicològic puc entendre-ho perfectament.

Però no hem de deixar que uns esbossos per demà passat, per molt necessaris que siguin, ens distreguin dels urgents desafiaments d’avui.

Que aconseguim trobar una resposta convincent a la crisi del deute i fixar el rumb cap al creixement s’ha convertit en la qüestió decisiva per al destí d’Europa.

Les dures negociacions sobre detalls tècnics no haurien de fer perdre de vista una cosa: està en joc el nostre destí comú.

Avui hem d’actuar decididament i amb rapidesa.

Avui s’han d’adoptar disposicions clares sobre mesures que cal prendre en els propers mesos.

Senyores i senyors:

A la cimera informal del 23 de maig els vaig proposar un pacte entre les tres institucions. El president de la Comissió Europea ha presentat al Parlament Europeu una proposta en aquest mateix sentit. Mitjançant un acord interinstitucional amb passos concrets per afrontar la crisi donaríem prova de la nostra capacitat d’acció. La unió fa la força.

La cooperació constructiva entre les tres institucions de la UE és un senyal d’esperança per als europeus: ens enfrontem als nostres problemes junts i solidàriament.

Nosaltres, els representants del poble, considerem irrenunciable la participació del Parlament en la gestió de la crisi per motius de legitimitat democràtica i també per garantir la qualitat de les mesures

La política necessita la confiança de les persones encara més que la confiança dels mercats. La legitimitat democràtica i la confiança neixen de la incorporació dels Parlaments a les decisions. Excloure’ls d’elles equival a agreujar la crisi de confiança.

En els propers sis a dotze mesos hauríem d’aplicar junts totes les mesures factibles a curt termini per estimular el creixement, crear ocupació, resoldre la contracció del crèdit i possibilitar la justícia fiscal.

El Parlament Europeu pot contribuir a agilitzar les decisions a escala de la UE i també a augmentar la seva qualitat.

El Parlament, en innombrables àmbits, ha formulat ja respostes a la crisi, que constitueixen ja posicionaments del Parlament. És precisament això allò que fa possible portar amb rapidesa a la pràctica les mesures d’urgent necessitat en el marc d’un acord interinstitucional.

Permetin-me esmentar alguns exemples:

Debaten avui vostès una unió bancària: el Parlament Europeu va presentar propostes legislatives concretes sobre això ja fa dos anys. No tenir en compte les nostres propostes ens ha costat, doncs, dos valuosos anys, ¡dos anys en els quals podríem haver avançat molt cap a la sortida de la crisi! La unió bancària podem i hem de realitzar-la ja, a curt termini, sobre la base dels Tractats vigents. Evidentment, farien vostès bé de prendre com a orientació les propostes formulades ja fa tres anys pel Parlament relatives a una autoritat de supervisió, propostes que, lamentablement, el Consell va diluir ben diluïdes després.

També debaten avui vostès una sèrie de mesures per promoure el creixement que el Parlament ja va exposar en l’informe de la seva Comissió Especial sobre la Crisi Financera, Econòmica i Social, aprovat fa un any:

  • Incorporació de l’Estratègia Europa 2020 al Semestre Europeu;
  • Full de ruta per a la introducció dels eurobons;
  • Full de ruta per la introducció d’un fons per al reemborsament del deute;
  • Increment del capital propi del BEI en 10.000 milions d’euros per augmentar la capacitat creditícia;
  • Reassignació de recursos de la UE no utilitzats a mesures per promoure el creixement;
  • Obligacions per al finançament de projectes;
  • Lluita contra el frau fiscal i supressió dels paradisos fiscals.

Hauríem de considerar seriosament també la possibilitat que el MEDE disposi d’una llicència bancària. Hem de rebaixar la pressió de la prima de risc d’alguns Estats membres.

No hem d’oblidar el gran potencial de creixement que ofereixen l’economia sostenible i les ecoinnovacions, com sempre ha assenyalat el Parlament: podrien crear-se en aquests àmbits 500.000 llocs de treball addicionals.

I, finalment, ¡posem-nos d’una vegada a treballar per una taxa sobre les transaccions financeres! L’aclaparadora majoria dels diputats europeus la va reclamar ja el març de 2011. La taxa sobre les transaccions financeres aporta un doble dividend: la limitació de formes d’especulació especialment perilloses i la recaptació fiscal. És de justícia social fer pagar als responsables de la crisi pels costos que ha ocasionat.

Sobretot, perquè la situació social continua empitjorant a Europa. La pobresa i l’atur augmenten, i això posa en perill la cohesió social. S’està esfumant el suport a Europa. A curt termini, hem de sortir del cercle viciós del deute i l’especulació. A mig i a llarg termini, hem de suavitzar la duresa de la política de reformes.

Senyores i Senyors:

Com vostès veuen, els representants del poble hem fet contribucions molt substancials i ens complau col·laborar amb vostès de manera constructiva.

Això és aplicable també als plans a llarg termini sobre el futur de la UE.

Tanmateix, hi ha tres pilars indiscutibles de la nostra obra d’unificació que no s’han de veure alterats pel nostre zel reformista.

En primer lloc, cal treballar en el cercle dels 27 Estats membres, ja que una unió econòmica i monetària que funcioni interessa a tots i és responsabilitat de tots. Una divisió de la UE comporta el perill de portar a Europa a una regressió que faci d’ella de nou un continent fragmentat i enemistat.

En segon lloc, abans de res cal esgotar les possibilitats que ofereix el Tractat de Lisboa. No és el moment de celebrar debats sobre reformes dels tractats ni de convocar convencions. Les ciutadanes i els ciutadans no podrien entendre-ho de cap manera: allò els preocupa és el futur dels seus fills, els seus llocs de treball, les seves pensions! ¡A això és al que volen respostes!

En tercer lloc, cal treballar sobre la base de les institucions actuals de la Unió i en el marc de la democràcia parlamentària. En particular, la incorporació dels parlaments nacionals pot aportar legitimitat democràtica a les decisions i recuperar la confiança de ciutadanes i ciutadans.

També les mesures de salvament de l’euro s’han de prendre totes en el marc comunitari. No en va es basa la moneda comuna en el Dret de la Unió: recordin l’apartat 4 de l’article 3 del Tractat de Lisboa: «La Unió establirà una unió econòmica i monetària la moneda de la qual és l’euro». Amb això queda tot clar: l’euro és la moneda de la Unió, el Parlament Europeu té la representació popular de la Unió, ergo el Parlament Europeu és el Parlament de l’euro.

Senyores i senyors:

En els últims mesos, la política europea ha seguit massa sovint el suposat dictat dels mercats.

És cert que calia reaccionar amb rapidesa.

És cert que calia recuperar la confiança dels mercats, però això es va fer massa sovint a costa de la confiança de les persones i a costa de la participació parlamentària.

Des de fa dos anys venim veient una vegada rere altra que es prenen decisions sota una enorme pressió. Els expresso el meu respecte per això, senyores i senyors, i comprenc la seva situació.

Però els demano que, d’altra banda, comprenguin que jo, com a representant d’un Parlament plurinacional, no puc acceptar que es prenguin cada vegada més decisions sense intervenció parlamentària. S’ha fet de l’excepció la regla.

¡La necessitat d’actuar per salvar l’euro no justifica que es trepitgi el parlamentarisme!

Contra aquesta pràctica s’està alçant la resistència al Parlament Europeu, la resistència d’una majoria de diputats pertanyents a tots els grups polítics, i està prenent una magnitud que no he conegut fins ara en els meus 18 anys de diputat.

Es critiquen especialment tres assumptes.

En primer lloc, en el cas del pacte pressupostari, el Consell, després de donar una volta per un debat sobre modificacions dels Tractats i un acord entre Estats, va tornar amb el procediment legislatiu normal ja basar en el mètode comunitari, però primer es van donar passos per la relliscosa senda intergovernamental.

En segon lloc, el cas del mecanisme d’avaluació de Schengen. ¡Per al Parlament, la posició del Consell de ministres de l’Interior és un atac frontal contra els seus drets!

Què simbolitza Europa millor que la llibertat de treballar, viure i viatjar sense fronteres? Per a les ciutadanes i els ciutadans, la llibertat de viatjar és un dels grans èxits de la UE, es dóna per suposat, es viu quotidianament el dret de circular en un espai sense barreres frontereres ni controls duaners.

És una llàstima que per una imaginària afluència massiva de refugiats, es desencadenés un greu conflicte institucional.

En nom dels meus col·legues, els comunico que, per a nosaltres, la decisió del Consell és inacceptable.

El Parlament insta el Consell a reprendre les negociacions perquè les dues institucions puguin trobar, com a socis en peu d’igualtat en el procediment legislatiu, una solució satisfactòria que respecti el mètode comunitari.

I això, no només perquè es tracti de prerrogatives del Parlament, sinó perquè es tracta de la qüestió de quina Europa volem.

El camí cap al futur no passa per la retirada després d’unes fronteres nacionals suposadament segures, sinó per l’actuació solidària en defensa de les fronteres exteriors de la UE i la governança comunitària de l’espai de Schengen.

Esperem la seva decisió, fixada per al setembre, sobre l’ingrés de Romania i Bulgària en l’espai de Schengen.

En tercer lloc, actualment estan treballant en l’anomenat «pla mestre» per a la unió política la Comissió, el Consell, el Banc Central Europeu i l’Eurogrup, amb exclusió del Parlament Europeu. No és acceptable que l’única institució de la UE escollida directament, que és la veu de les ciutadanes i els ciutadans d’Europa, estigui exclosa del debat sobre el futur de la UE!

En una resolució redactada per tots els grups polítics, el Parlament Europeu els ha exigit a vostès que el seu president participi en aquests debats.

Senyores i senyors:

El pacte de creixement és un pas important per obrir una via en la direcció correcta.

Però hem de seguir reflexionant sobre què vindrà després del pacte de creixement.

Abans que res, hem de reflexionar sobre com podrem finançar mesures de creixement a llarg termini per a totes les europees i tots els europeus.

Amb un pressupost de la UE minvat i retallat, no serà possible de cap manera.

Amb un pressupost de la UE amb una dotació adequada i una estructura de despeses millorada qualitativament, es poden imprimir impulsos enormes al creixement: un objectiu primordial del nostre acord interinstitucional.

I és que el marc financer plurianual és un component fonamental de l’estratègia europea de creixement.

¡El pressupost de la UE és la mesura més eficaç per estimular el creixement a la Unió!

Només amb un pressupost raonable podrà la UE afrontar els reptes del futur, exercir degudament les competències clau que li han estat atribuïdes i fer inversions en les regions i les persones per redreçar de nou l’economia.

¡Retallar o congelar el pressupost de la UE no ajudarà a ningú a sortir de la crisi!

En efecte, el pressupost de la UE aporta un valor afegit concret a les ciutadanes i els ciutadans, entre altres raons, precisament perquè els fons de la UE s’inverteixen sobretot en àmbits en què els Estats membres estan fent retallades. Per tant, el pressupost de la UE alleuja la pressió de l’austeritat que pateix la gent. Això és aplicable també per als anomenats contribuents nets: si es retalla el pressupost de la UE, també se suprimeixen fons per a regions dels països contribuents nets, i no se substitueixen per altres.

En els últims mesos he visitat nombrosos petits projectes de la UE. Molts d’ells han creat nous llocs de treball i han obert noves perspectives de futur als habitants de regions en transició. I a tot arreu m’han dit el mateix: «Sense el finançament inicial dels fons estructurals, no ho hauríem aconseguit, sense els fons estructurals, no seríem aquí!»

La Sra. Bienkowska, la seva ministra de Desenvolupament Regional, senyor Primer Ministre Tusk, ha confirmat fa uns dies que són els pagaments dels fons estructurals els que han impedit que Polònia entrés en recessió.

Vostè mateix, senyor Primer Ministre Dombrovskis, ha declarat davant el Grup del PPE que, mentre Letònia executava duríssimes mesures d’estalvi, dels fons de la UE li van suposar una ajuda imprescindible.

Apel.lo a tots vostès perquè en els seus debats sobre el futur marc financer plurianual no oblidin aquests exemples i casos concrets.

Donat que els fons de la UE beneficien directament a la gent d’Europa, no només necessitem que el pressupost sigui suficient, sinó que també ha de ser modern. El pressupost no és un fi en si mateix: en el proper període de finançament, volem utilitzar-lo per finançar polítiques de futur. Necessitem una combinació convincent de grans projectes de creixement -inversions en infraestructures i investigació, per exemple- i d’ofertes dirigides directament i de manera concreta a les nostres conciutadanes i els nostres conciutadans: necessitem el Fons Social i també l’instrument «Connectar Europa», que finança projectes destinats a millorar les xarxes europees energètiques, de transport i digitals. Els recursos del nostre Fons per l’Adaptació a la Globalització, el nostre Fons de Solidaritat, la nostra Reserva per a Ajudes d’Emergència, són per a les ciutadanes i els ciutadans signes visibles i tangibles de la cohesió a la Unió Europea, de la solidaritat entre els seus membres. Cal mantenir aquests instruments amb un finançament garantit també en el futur!

En aquest context, voldria destacar que un pressupost suficient no suposa necessàriament pagaments més elevats per part dels Estats membres. Hi ha excel·lents propostes de nous recursos propis, com la taxa sobre les transaccions financeres. El Parlament ja s’ha pronunciat per una aclaparadora majoria a favor d’aquests recursos propis, que, entre altres coses, suposarien un alleujament per als pressupostos dels Estats membres. Estem convençuts que el principi de «just retorn» ni pot ni ha de seguir tenint un paper en una Unió moderna amb uns estats amb economies estretament interrelacionades.

Per tant, voldria convidar-los a que estudiïn seriosament i sense prejudicis no només la proposta de la Comissió relativa al marc financer plurianual, sinó també les referents als recursos propis.

Realitzarem la nostra funció amb responsabilitat en interès de les ciutadanes i dels ciutadans.

Per això torno a parlar, per concloure la meva intervenció, de l’acord interinstitucional. Com a institució en peu d’igualtat amb el Consell, el Parlament Europeu desitja ferventment aportar la seva contribució per treure ràpidament a Europa de la crisi. Per a això cal partir de la confiança mútua.

Espero amb interès el debat amb vostès.

 

 

You must be logged in to post a comment Login