Ernest Maragall. Llengua: "Qui ha de canviar de model no som nosaltres"

Com a conseller d’Educació, Ernest Maragall va aprovar el decret que ahir va modificar el Tribunal Suprem. Un any i mig després de deixar el càrrec, coincideix amb l’actual conselleria -ara d’Ensenyament- que “la millor resposta” a les sentències dels últims mesos contra la immersió lingüística a les escoles és “l’aplicació pràctica del model”.

Com valora les últimes decisions judicials sobre el català a l’escola?

És evident que estem davant d’una ofensiva i un canvi qualitatiu de posició jurídica. Aquí hi ha una reacció política davant del pas que es va voler fer en l’autogovern català quan es va aprovar l’Estatut. Sense canviar res del que ja es feia a les escoles, el sol fet de dir-ho en veu alta ha generat tota aquesta reacció en contra.

Està en perill la immersió?

Qui ha de canviar de model no som nosaltres, sinó ells. Si la Constitució ha deixat d’emparar el català com a llengua vehicular és bàsicament un problema de com s’interpreta ara des d’Espanya aquesta Constitució.

¿Una interpretació que pot eliminar el caràcter vehicular del català?

Cal dir que sort que tenim l’Estatut i la llei d’educació de Catalunya, que són la protecció que permet tirar endavant el model d’immersió lingüística. Crec que estem prou armats normativament per no sentir-nos afectats.

Però la LEC té un recurs pendent al Tribunal Constitucional…

Sí, i aquest serà el següent escenari. Però insisteixo: si la conclusió que finalment domina en l’ànim dels constitucionalistes espanyols és aquesta, farà més evident que mai que el que ha de canviar és la Constitució i no el nostre model.

El decret que ahir va anul·lar en part el Suprem és el d’una etapa inicial, de tres a sis anys, en què la immersió és molt important.

Precisament perquè és una etapa de l’educació no obligatòria, és important assegurar que estigui subjecta al model d’escola catalana. Ara, però, el Tribunal Suprem es posa a fer de legislador educatiu, entra en el terreny de redactor de les lleis, perquè no només diu com interpretar-les sinó que vol dir-nos què haurien de dir les nostres lleis, i aquest paper no li pertany.

Quina resposta creu que cal donar-hi des de Catalunya?

Exigiria encara més unitat d’acció de la societat catalana i de les institucions en defensa de la immersió lingüística.

La comunitat educativa i altres entitats de la societat civil s’han mobilitzat contra les sentències en els últims mesos. Què més creu que haurien de fer?

La majoria catalana que avala el model d’ immersió lingüística existeix, hi és, però ha d’esforçar-se per actuar. Això sí, ho ha de fer amb serenitat i fermesa i sense caure en grans exclamacions. Hem de saber reaccionar com a estat en tots els temes, i aquest n’és un.

Ernest Maragall, Ara, 27/06/2012

2 Responses to "Ernest Maragall. Llengua: "Qui ha de canviar de model no som nosaltres""

  1. Carme Gisbert i Otxoa   2 de juliol de 2012 at 8:41

    No podem ser massa confiats, no sé si tenim assegurada la majoria catalana que avala la immersió lingüística. Cal treballar perquè sigui realment així dins i fora de les escoles. Part de la societat està ignorant-ho.

  2. Josep   2 de juliol de 2012 at 11:35

    De moment, sembla que els partits responen (excepte el PP). Hi ha la convicció en l’opinió pública, i en els partits, que el model és adequat. Però el problema no és “dins” sinó “fora”. La defensa del castellà és utilitzada contra Catalunya, i a favor d’un objectiu nio explícit: la divisió del sistema escolar en funció de la llengua. Em sembla que aquest és l’objectiu real d’alguns dels que mouen les campanyes. I d’altra banda, hi ha els tribunals, de cultura central i amb bastanta incomprensió de les situacions. Em pregunto si no és possible elaborar une espai comú, una teoria del fet lingÜístic que casi el model de Catalunya amb les exigències de vehculritat doble (de les dues llengües oficials). Al marge dels encenalls polítics, tinc la impressió que falta fer l’esforç d’ajustar terminologies i veure si el model català i els textos judicials són casables d’alguna manrea. En el cam-i d’una teroria del multinlingüisme adapotada a la realitat i a les necessitatss d’avui. Seria important intentar-ho i aconseguir substraure la llengua de la confrontació permanenet.

    Josep

You must be logged in to post a comment Login