Éric Debarbieux: “Els professors estan massa sols”

Éric Debarbieux, president de l’Observatori Internacional de la Violència a l’Escola:

“Els professors estan massa sols”

“L’assetjament escolar pot portar a la depressió, a l’absentisme i al suïcidi”

“Si expulsem els estudiants conflictius fem el problema més gros”

“Els mestres no estan formats per combatre la violència”

 

Hi ha més violència a les escoles ara que abans?

No. Els casos d’atacs amb armes als Estats Units són molt mediàtics, però, en canvi, el nombre de morts a les escoles ha disminuït molt. No hi ha una explosió de violència a les escoles, però sí altres tipus de violència menys cridaners.

Quins tipus?

Una de molt recent és la ciberviolència. Avui dia, és molt freqüent ficar-se amb algú a través de Facebook. Un altre fenomen nou és l’increment de la violència contra els adults, especialment als barris conflictius.

Contra mestres?

Sí, els mestres en particular.

Per què?

Perquè l’escola representa el món dels inclosos, cosa que provoca una certa agressivitat dels exclosos. També poden ser conductors d’autobús, policies, bombers…

Està augmentant l’assetjament?

Els estudis que he fet mostren que entre el 6% i el 14% dels alumnes de tot el món són víctimes d’això que anomenem bullying (assetjament), que té conseqüències molt greus.

Com ara quines?

Depressió, risc de fracàs escolar, absentisme i, fins i tot, el suïcidi.

Què es pot fer per combatre’l?

La primera cosa que s’ha de fer és reconèixer que hi ha assetjament. En moltes ocasions, es mira cap a un altre cantó, es diu que no és tan greu, que passa a tot arreu… I això no és veritat. Hi ha estudis que revelen que hi ha quatre cops més d’intents de suïcidi durant l’adolescència. Hem d’escoltar les víctimes començant pels nens.

Ja estan prou formats els mestres per afrontar aquest problema?

Els ensenyants rarament tenen formació en qüestions tan bàsiques com la dinàmica de grups. A França es va fer un estudi en què el 17% dels mestres de primer grau deia que era assetjat, la majoria per companys de feina. Com es pot lluitar contra l’assetjament en aquestes condicions?

Quin impacte tenen les retallades en la lluita contra la violència?

La crisi no hauria de fer disminuir el pressupost en educació. A França s’han suprimit moltes places d’ensenyants especialitzats que s’ocupaven dels nens més difícils. Si els expulsem del sistema fem el problema més gros i facilitem que s’uneixin a les bandes. Hem de fer un sistema més eficaç.

De quina manera?

Per exemple, posant un professor de suport a la classe que ajudi a atendre millor tots els alumnes. Els mestres estan massa sols. També s’han fet algunes experiències reeixides en què un policia educador vetlla perquè no hi hagi problemes d’assetjament, extorsions, etc. Són persones formades en psicologia infantil que són allà per prevenir, no per reprimir.

Quin paper juguen els pares?

L’educació dels pares és clau. Un noi que és agredit, agredeix; i un nen a qui es compra tot el que demana es pensa que pot fer el que vol. El mètode que millor funciona, tant a casa com a l’escola, és la disciplina cooperativa: prohibicions clares i permisos clars. Protegir i acompanyar alhora.

 

Éric Debarbieux, entrevistat per Raül Garcia, El Punt/Avui, 05/06/2012

You must be logged in to post a comment Login