La crisi de Bankia

La creació de Bankia, resultat de la fusió de diferents entitats financeres, bàsicament Caja Madrid i Bancaja, la seva gestió posterior, i la gestió del seu esclat actual, s’ha convertit en un viacrucis econòmic de dimensions siderals. Les dades que han anat apareixent als mitjans de comunicació són inquietants. I l’impacte sobre l’economia del país, i l’efecte sobre les relacions exteriors, en un moment extremadament difícil, demolidors.

En l’àmbit econòmic, el que inicialment era un forat de 4.500 milions d’euros, argumentat per la desvalorització dels actius immobiliaris i altres actius tòxics (sembla que el 80% del préstecs donats per Bancaixa estaven relacionats amb el totxo), s’ha convertit ara en un forat de 23.000 milions d’euros, sense masses més explicacions. Després de la primera injecció pública, en forma de capital, ha aparegut una segona demanda quatre vegada més gran. El primer que es pot veure és que es tracta d’una quantitat gegantina. És possible que una quantitat d’aquestes característiques es pugui deure únicament a la desvalorització del totxo? Quins són realment els actius desvaloritzats?. I si no hi fossin, on hauria anat a parar aquesta quantitat sideral?.

Per entendre’ns: fa pocs dies, en el moment en que el govern del PP preparava els retalls de serveis públics bàsics, especialment salut i educació, es va donar la xifra de 10.000 milions com una xifra extraordinària, que quantificava l’esforç i sacrifici que la població havia de fer. Doncs be, solament Bankia, és a dir, una sola entitat bancària, està requerint en aquest moment una injecció pública de més del doble que aquest retall. És a dir, si la cobertura del forat de Bankia es fa amb deute públic, vol dir que  en termes absoluts, el doble dels retalls de serveis bàsics que es corresponen amb l’ajust del govern central  van a parar íntegrament a tapar el desfici de Bankia.

Però hi ha més: qui ha provocat la situació? Qui ha estat darrera del procés de fusió de les entitats prèvies, especialment de Madrid i de València? I qui ha estat darrera la gestió del grup Bankia resultant? Aquesta és la qüestió. La por a les respostes explica la negativa numantina  del govern del PP a que la crisi de Bankia sigui investigada per ningú, o que l’encara governador del Banc d’Espanya esdevingui víctima propiciatòria, i no hagi pogut encara comparèixer, com  està demanant, al Congrés dels Diputats. És impensable que es puguin abocar nous fons públics a Bankia si prèviament no s’aclareixen aquests interrogants i es fa llum sobre la situació real.

El Guaita

You must be logged in to post a comment Login