Jordi Font: El PSC belluga

Les coses es mouen al PSC. A més del compromís de l’actual direcció de convocar eleccions primàries a la francesa, apareix ara el moviment Avancem!, que resulta de la candidatura congressual de Natius Elena, que va rebre el suport d’un vint per cent dels delegats, després que Àngel Ros decidís retirar-se i sumar forces. La decisió de crear aquest moviment, amb integrants de Nou Cicle i de les denominades plataformes congressuals, suposa la cristal·lització d’un corrent orgànic, destinat per definició a donar la batalla dins del PSC, en les seves organitzacions, en el seu congrés, encara que els seus propòsits s’adrecen també cap enfora.

Altres integrants de Nou Cicle (Daniel Font, Maria Badia…), al seu torn, han estat posant l’accent en la necessitat de sumar forces i d’impulsar un fòrum reformador que aglutini, en la seva pluralitat, totes les veus reformadores del PSC (també Ros, Castells, Tura…, a més d’Obiols i Elena), de manera que ajudi a omplir l’actual dèficit de referents i que promogui, des del tradicional esperit d’agregació que ha configurat el PSC, una relació fructífera amb els sectors socials que no es pleguen al “designi prussià” i que es mobilitzen de manera creixent en defensa de les cotes socials i morals assolides, de la preservació i la reforma de la democràcia, de la unió política d’Europa i que podrien integrar-se en una aliança social i política d’esquerres a Catalunya.

Encara que potser hauria calgut donar ocasió i temps al debat col·lectiu de Nou Cicle, la precipitació dels fets ha alterat irreversiblement el panorama que, malgrat tot, ofereix múltiples potencialitats si tothom s’hi condueix amb encert. Nou Cicle, en aquest context, podria esdevenir l’indret on ambdues iniciatives fessin la seva posada en comú, amb funcions també de think tank i de símbol de l’esperit inconformista i autogestionari que va animar els orígens del PSC.

A parer meu, allò que cal és una reapropiació del PSC per part de la societat. Catalunya és plena de socialistes, vull dir de gent que es rebel·la contra l’estafa i el cinisme, contra la injustícia i la immoralitat; des de les més joves generacions fins a les més veteranes, totes elles cada vegada més “indignades”. Josep Ramoneda assenyalava l’altre dia el vici dels quadres de partit que “han fet de l’organització i de les seves batalletes el seu únic horitzó”. És exacte, encara que no és l’únic mal que pateixen els partits. També hi ha el mal invers, que treballa en igual direcció: el reflex aristocràtic del responsable públic que menysté l’àgora col·lectiva i que renuncia a repensar, a refer i a liderar el partit a l’altura de la creixent exigència democràtica de la ciutadania. Tots dos mals, en contraposició, condueixen a l’anquilosi que patim. Però, atenció: el malalt belluga i mentre hi ha vida hi ha esperança.

A Catalunya, li cal “un nou PSC” (aquest era l’eslògan del darrer congrés). Un nou PSC sense complexos. Que, com qualsevol partit normal, es degui al seu país, a Catalunya, a les esperances de la immensa majoria de la seva ciutadania, sense atenuants de cap mena. Que, enllà dels pactes vulnerats pel nacionalisme espanyol (pacte constituent de 1978 i pacte estatutari de 2006) i sense desdir-se del seu isolat ideari federalista i plurinacional per a Espanya, toqui terra en l’elemental i democràtic dret dels pobles a decidir, tot evitant lliurar el catalanisme a l’hegemonia del nacionalisme nostrat. I un nou PSC que, amb l’enyorat Joan Reventós, es reconegui “hereu de la tradició llibertària”, oposat als poders rampants de qualsevol mena i a les corresponents veritats absolutes, que estan sempre al servei dels privilegiats o que amaguen la corrupció de l’ideal.

Jordi Font, El Punt/Avui, 26/05/2012

3 Responses to "Jordi Font: El PSC belluga"

  1. 0riol   26 de maig de 2012 at 15:20

    ¿Tan difícil es leer el manual del usuario del PSC (estatuts)?¿Los del PSOE o incluso los del PP? ¿Porqué cuando se llega arriba (al poder) cada uno hace lo contrario de lo que dice? ¿En qué párrafo, verso o prosa, se mencionaba gastar todos los cartuchos en un “nou estatut de Catalunya”, debate que no existía en la calle, distrayendo el hundimiento del empleo? Las corrientes fuertes sirven para multiplicar y para dividir, y en muy baja tensión, sólo para sumar o restar. De gente tan inteligente sólo puede salir cosa buena, el futuro es esperanzador y está justo aquí al lado…

  2. incording   27 de maig de 2012 at 10:47

    Efectivament, el PSC encara belluga. Però no us preocupeu, entre el líder Pere Navarro, el trivot PSOE/Chacón/Zaragoza a Madrid, ideòlegs com Vicenç Navarro, i les mil cares “repes” (Nou Cicle, l’Hora, El Guaita, Avancem!, aliances de no se que etc.)dels nostàlgics i “bons”, segur que l’acabareu de rematar sense massa dificultat. No problem, be happy.

  3. Ariadna   28 de maig de 2012 at 20:23

    Tant de bo tiri endavant aquesta idea que ens exposa en Jordi Font i que es el fruit de molts debats de gent d’esquerres. Al meu entendre, però, “l’aparell” del PSC està massa anquilosat i obcecat en mantenir els fils del poder a les seves mans, faran tot el possible per marginar qualsevol moviment intern que els posi en qüestió. Tot i això, val la pena intentar-ho

You must be logged in to post a comment Login