Joan Brunet: Sí té importància

Enmig del desori político-econòmic que ens ocupa, enmig de les tribulacions en què viuen tantes i tantes persones desconcertades pel present i preocupades pel futur, enmig de les amenaces que des del Madrid governamental se’ns fan arribar per ser com som i no pas com ells voldrien que fóssim, el president del govern Mariano Rajoy no dubte en dir sense enrogir que l’augment del dèficit espanyol del 2011 com a conseqüència de l’aflorament d’un major dèficit per part de tres comunitats autònomes, no té més importància. Bufa! Ben mirat, allò que no deu tenir importància per al Partit Popular (PP), deu ser que aquest dèficit zelosament amagat i ara aflorat correspongui, casualment, a les comunitats autònomes de Madrid, València i Castella-Lleó que havien estat posades com a exemples de gestió eficient i eficaç. Per això, el ministre Cristóbal Montoro, no es va poder estar de justificar l’aflorament d’aquest dèficit com a un signe de transparència, mentre que la presidenta Esperanza Aguirre s’afanyava a desviar l’atenció del cas cap a la final de la Copa del Rei i les xiulades que s’hi poden produir. Tot plegat no deixa de ser una nova ofensa i provocació a la intel•ligència!

Clar que després de saber que pel govern del PP no té massa importància que la Comunitat de Madrid hagi aflorat un dèficit doble del que la seva presidenta Esperanza Aguirre assegurava tenia, tampoc no ens ha de sorprendre com s’està gestionant la crisi de Bankia, amb uns costos i unes responsabilitats que des de les instàncies governamentals ningú no està disposat a reclamar ni depurar. Tanmateix tampoc no deu tenir importància que el mateix dia en què a les Corts espanyoles es votava la pseudo Llei de Transparència, es veti amb els vots dels populars la creació d’una comissió parlamentària per esclarir el cas Bankia i fer comparèixer en seu parlamentària als senyors Rodrigo Rato i Fernández Ordóñez. En aquesta concatenació de fets sense importància segons el govern, tampoc no ens ha de sorprendre que el Mariano Rajoy que havia promès màxima transparència a l’hora de governar, abusi de la figura dels decrets lleis per imposar decisions. Fins ara i només en cinc mesos, Rajoy ha fet ús d’aquesta via extraordinària de decisió en 20 ocasions, i només en 5 casos aquests decrets llei han entrat al parlament en forma de projecte de llei. I posats a llistar fets pretesament sense importància, està clar que tampoc no la té que els populars s’hagin aprofitat d’un d’aquests decrets llei per canviar les regles de joc que fins ara regien pel nomenament dels consellers i del president del Consell d’Administració de RTVE. D’aquesta manera, a partir d’aquesta estratagema, cas de no haver-hi acord entre els dos grans grups parlamentaris en quant a noms, la cambra baixa podrà elegir els consellers i el president de l’ens en segona votació, i això gràcies simplement a la majoria absoluta de la qual el PP disposa en la cambra. Tampoc no sembla que tingui a veure res amb ningú que la policia hagi lliurat al jutge del cas Gürtel documentació que deixa fora de qualsevol dubte que el PP de la Comunitat Valenciana va rebre finançament il•legal, com a mínim l’any 2008, quant Camps n’era el president de la Generalitat.

La nostra memòria és curta i ben aviat ens oblidem de situacions que sí que tenen importància, i que per això mateix caldria exigir-ne totes les responsabilitats per poder fer net d’una vegada. Pel camí de fer el contrari del què es diu, de governar des de l’envaniment, de negar el què és evident, d’evitar l’assoliment d’acords estratègics amb altres formacions polítiques que donin confiança, la credibilitat que el govern reclama continuarà essent una entelèquia…

Joan Brunet, Diari de Sabadell, 24/05/2012

You must be logged in to post a comment Login