Escoles bressol: debat al Parlament

La consellera d’Ensenyament va comparèixer dijous passat per explicar el balanç del mapa d’escoles bressoli el seu estat actual. Es pot seguir la transcripció completa del debat fent clic aquí.

Daniel Font

Gràcies, senyora presidenta. Gràcies per l’exposició feta, per les paraules pronunciades, també per les primeres paraules pronunciades, agraint la funció municipal en la inclusió d’aquesta xarxa d’escoles bressol, que va passar de no existir a existir, a partir de la Llei 5 de l’any 2004; pels materials subministrats, també, i per l’acompanyant secretari general del departament, i també per la intervenció amb la veu enrogallada, però que ha fet l’esforç de mantenir, el qual, donades les circumstàncies, també és d’agrair, no? En aquesta doble compareixença –perquè és doble, sobre dues coses–: compliment de la Llei 5/2004, de creació de les llars d’infants de qualitat, i sobre el balanç del compliment del mapa de les llars d’infants de Catalunya; per tant, té una doble vessant, que és: les dades, a on estem, en termes de mapa, com es va complir, com es van lliurar les 30.000 places de l’anterior Govern, quines són les xifres, quins són els percentatges, són les xifres que ens han donat…, però hi ha un altre vessant –hi ha un altre vessant–, que ens ha semblat a nosaltres que la consellera no hi ha entrat tant, i que a nosaltres ens interessa més, que és el balanç i la consolidació de cara a avui, diguem-ne.

És: quin és el mapa i com es va acabar el mapa en el seu dia, però com es consolida la xarxa llavors i avui. Entenem que la consolidació de la xarxa i els supòsits de la llei s’han d’entendre en la història, però també en l’actualitat, i més enllà dels títols de l’ordre del dia, el que planeja, doncs, sobre la compareixença d’avui no és altra cosa que aquesta exigència, que nosaltres venim insistint, de fa uns mesos, en detectar el tema de les escoles bressol, que és l’exigència d’aclarir la situació sobre les escoles bressol a la llum de la planificació i de la consolidació dels supòsits de la llei i del mapa, però no fa cinc anys, no fa deu anys, no fa quinze anys, sinó avui, no?, avui mateix, en el dia d’avui, que és el problema que tenim: aclarir la situació del futur immediat de les escoles bressol de Catalunya; com estan, què passa amb les escoles bressol, com es consolida la xarxa, què pensen vostès fer en el futur immediat, relacionat amb aquestes escoles, a propòsit del compliment de la llei i de la resta de legislació. Perquè la LEC no deixa de ser un compliment de la llei, també, en la mesura que després de la iniciativa legislativa popular corresponent va venir la llei d’educació de Catalunya, que consolida i, per tant, també és un factor de consolidació. Per tant, a la llum de la legislació, però, què pensen fer avui, no?

Com vostè sap, i tots vostès saben, no és poca la inquietud –ja ho hem dit en altres ocasions– de les persones, avui mateix, que d’una manera o altra tenen a veure amb les escoles bressol: hi treballen, les famílies afectades, els pares i mares, els ens administratius que hi tenen relació… Només han d’escoltar els alcaldes per posar-se’ls els pèls de punta; és a dir, van molt –molt– preocupats perquè en els ajuntaments grans això té un impacte, però en els petits és letal, diguem-ne. Llavors, van molt, molt preocupats. Hi ha una gran preocupació, i aquesta preocupació no s’esvaeix en funció de les coses que vostès van dient i fent, diguem-ne. En comptes de pensar que podria apaivagar-se, en funció de les declaracions públiques i de les manifestacions en les comissions mixtes, en les reunions que es van tenint, aquesta excitació, o aquesta preocupació, no va avall, sinó que s’acaba de consolidar.

Abans d’ahir mateix, el president de la Generalitat, com saben, va anunciar un tercer pla d’ajust i de retalls –ja en portem tres, en un any i mig–, ja és el tercer pla d’ajust que afecta a educació, i, per tant, també a la consolidació de les escoles bressol, no? Ens vénen a dir que els plans ajust «esquilmen» els serveix públics i, per tant, també l’educació, i possiblement, a les escoles bressol, que, de fet, abans-d’ahir, la nova preocupació que havia aparegut en àmbits municipals era si aquest pla d’ajust tornava a afectar les escoles bressol, cosa que entenc que per la declaració que ha fet la consellera avui ho afecta relativament, en el sentit que, com a mínim, ha confirmat unes dades que no són les que ella volia confirmar, en volia confirmar unes altres, però són unes dades que no s’allunyen, tampoc, excessivament, del que s’havia manifestat en les meses mixtes. Per tant, entenem que el pla d’ajust no afecta les dades, encara que hi deu haver hagut, doncs, el seu pols corresponent, diguem-ne, el qual, també, si és que ha anat així, també és per reconèixer-ho. Però, en qualsevol cas, la situació és aquesta, no?

Ens vénen a dir que hi ha unes obligacions externes per als plans d’ajust i per als retalls, no?, i que això ve imposat, és l’Estat, és la Unió Europea qui posa en un règim de mesures que, si no es segueixen, doncs, hi ha un risc d’intervenció i, per tant, s’ha de fer, s’ha de creure. En alguns casos han dit: no estem d’acord, recorrerem, però, en definitiva, ho apliquen, no? Sorprèn el to d’aquestes manifestacions, i l’absència de nord, des del nostre punt de vista, més enllà de l’ajust. Perquè ens anuncien ajustos, i ajustos també en educació, però, més enllà, poques paraules més. Només són ajustos, no? Més enllà de l’ajust hi ha poca cosa més o res més, no? I també sorprèn l’aparent candidesa dels protagonistes, no?; candidesa que queda frontalment polvoritzada per les declaracions del ministre Wert i del ministre Guindos, quan diuen que les mesures bàsiques econòmiques, i especialment les d’educació, ha dit el ministre Wert, han estat suggerides pel mateix Govern de la Generalitat. Clar, aquí hi ha un contrasentit, no? Recórrer unes mesures, dir que les altres no m’agraden, però dir que no tinc més remei que aplicar-les; ara, després ve el ministre i diu, «però si són les mesures que em van suggerir vostès!». Aquesta és la situació, i, per tant, la perplexitat. I també la desconfiança, perquè la detecció d’això –perquè la gent ho veu, això; és a dir, no passa d’amagat, això es nota–, doncs, genera desconfiança i, per tant, la sospita que pot ser que hi hagi un doble llenguatge general, i això és la base de la desconfiança, de dir: «M’estan enganyant o no m’estan enganyant?» I creiem nosaltres, també, que també hi ha aquest doble llenguatge o potser que hi sigui en educació i, per tant, no és d’estranyar que hi hagi desconfiança en l’àmbit de les escoles bressol, dient, «ens estan enganyant, o no?», també hi ha doble llenguatge en l’àmbit de la discussió, del debat sobre les escoles bressol.

Un exemple és l’eufemisme de reduir subvencions però no linealment. Què vol dir aquesta expressió?, «reduir subvencions però no linealment», que va dir el president, no? Hauran de convenir que admet una anàlisi, no? Vol dir que es reduiran un nou percentatge de subvencions de manera indiscriminada? «No linealment» vol dir que hi ha algú que queda absent del retall? I sent que en el darrer plenari varen intentar introduir la paraula «subvencions» aplicades al manteniment de les escoles bressol de titularitat municipal, l’eufemisme «reducció de subvencions no lineal» podria voler dir eliminar d’una tacada les subvencions no lineals relacionades amb la consolidació de la xarxa bressol. Si vostè, d’una tacada, perquè aplica una subvenció no lineal, elimina la meitat de la xarxa d’escoles bressol, vostè comprendrà que es una consolidació que es redueix exactament a la meitat. Té a veure això, senyora presidenta. M’entén? Per tant, sí que té a veure.

La por que hi havia abans-d’ahir és que el retall, tercer anunciat pel president Mas, tingués a veure amb educació i amb les escoles bressol, hi té a veure directament. I l’expressió «subvenció no lineal» tenia a veure amb l’expressió que vostès volien fer aprovar en el plenari últim, aplicant la paraula subvenció a les escoles bressol. Per tant, podia estar-se perfectament referint a les escoles bressol. Aquest és el sentit, senyora presidenta.

Amb relació a les escoles bressol, volem assenyalar que hi ha uns compromisos polítics que s’han d’acatar, i que s’han de complir, perquè són compromisos en ferm de caràcter legislatiu i de caràcter polític. Són compromisos. Els compromisos legislatius són els continguts de la Llei 5/2004, i el de la Llei d’educació de 2009. Això són els compromisos legislatius. I els compromisos polítics, ben recents, són els continguts en la Moció aprovada pel Plenari del Parlament el 16 de febrer darrer, i la Moció també aprovada en el darrer plenari del 10 de maig, ambdues sobre manteniment d’escoles bressol. Les dues tenen a veure amb la consolidació de la xarxa d’escoles bressol. Aquests són els compromisos, que són d’obligat compliment. Lògicament, qualsevol govern democràtic pot desdir-se, no?, d’aquests compromisos, però caldria el procediment legal corresponent; és a dir, fer altres lleis, aprovar altres mocions; modificar les lleis, modificar les mocions. En absència d’aquestes altres lleis i altres mocions, si és que tenen majoria per fer-ho, i si no la tenen no ho poden fer, i si la tenen sí que ho poden fer; si no hi ha noves lleis i noves mocions regeixen les que tenim, les que estan aprovades i són vigents, i el departament les ha de complir fil per randa, sense excuses ni disquisicions, perquè són les que hi han. Una altra cosa és que les vulguin canviar. És legítim. Però han de tenir una majoria per canviar-ho. Si no les canvien, les que regeixen són les que hi han. Lleis i mocions.

Com tothom sap, les escoles bressol, o llars d’infants, constitueixen un estadi del sistema educatiu regulat per l’article 56 de la Llei d’educació de Catalunya, que establia dos cicles d’educació infantil, un de primera infància i un de primer ensenyament. I també va establir, la llei, que el Govern ha de determinar, de manera conjunta amb els ajuntaments, la manera més efectiva d’administrar els centres educatius corresponents, no? L’article 5 de la llei, que és una llei de consolidació dels supòsits de la ILP de 2004, també va establir que l’educació infantil de primer cicle, és a dir, les escoles bressol, no són universals i gratuïtes, però sí que s’han de regir per objectius generals de cobertura, que estableixen els paràmetres internacionals, i per uns preus, que permetin un accés equilibrat i equitatiu a les famílies que ho necessiten. Per tant, paràmetres internacionals, preus assequibles.

La Llei 5, de 2004, originada a través de la iniciativa legislativa, com tothom sap, va ser aprovada per unanimitat, i va afirmar i mandatar que el Govern de Catalunya, en coordinació i col·laboració amb els ajuntaments –sempre es diu així: «en col·laboració i coordinació amb els ajuntaments»– impulsaria la xarxa d’escoles bressol que estem avaluant. O llars d’infants de titularitat pública, amb l’objectiu d’assegurar una oferta suficient assequible –«suficient» i «assequible»– a les famílies amb fills menors de tres anys en tot el territori de Catalunya. Aquest és el sentit de la llei, el que hi ha hagut després és el procés de consolidació de la llei fins a avui.

Per la seva banda, la Moció aprovada el 16 de febrer en el Plenari del Parlament de Catalunya en una línia de consolidació de la xarxa segons les necessitats d’avui, va aprovar uns supòsits, que són supòsits compromesos políticament, amb majoria parlamentària al darrere, que diu, garantir de continuïtat de la xarxa d’escoles bressol, finançada per Generalitat, ajuntaments i famílies, comprometre els recursos necessaris, assegurar el pagament de les quantitats del curs 2010-2011 dins de l’exercici 2011-2012, d’acord amb una planificació a fer, comparèixer davant de la comissió, que és el que estem fent avui, i que, per tant, en part, estem complint la moció, però no tota, perquè hi ha punts d’aquesta moció pendents, pels quals nosaltres ens voldríem interessar, i també la segona moció aprovada, que és l’altra referència que hi ha, la del 10 de maig, que diu: «Disposar dels recursos suficients, dotar fins a 1.600 euros la bestreta de 1.300 anunciada.» Això ja estaria en contradicció amb allò dit avui; per tant, hi ha una declaració de la consellera avui que està en contradicció amb una moció del Parlament de 10 de maig. Ha anunciat 1.300 euros com a dada final per al pagament del curs corrent, quan hi ha una moció del Parlament que mandata el Govern que pagui 1.600 euros, no 1.300, 1.600. Per tant, és una contradicció que s’haurà de resoldre d’alguna manera, però hi ha una contradicció. Nosaltres aixequem el dit: «Senyora presidenta: hi ha una contradicció, el Parlament ha aprovat una cosa i el Govern n’està dient una altra.» Atenció: hi ha una contradicció.

I també diu moltes coses més, sobre la provisió dels serveis d’infància públics, i també convocar l’ordre per la qual es renoven les beques a les persones desafavorides, que, com saben ve a ser gairebé la meitat de les persones que estan relacionades o que porten nens a les escoles bressol, i una sèrie d’observacions més, molt llargues des del punt de vista dels punts que es varen aprovar, que són també vigents. Aquesta és una moció que també compta amb majoria parlamentària, i que, per tant, està assumida oficialment pel Parlament de Catalunya i no pot ser contradictòria amb les mesures del Govern, no?

Fins aquí els compromisos acordats –i vaig acabant, senyora presidenta–, fins aquí els compromisos i les obligacions del Govern: Llei d’educació del 2009; Llei de creació de la xarxa de llars d’infants de 2004, que és la que inicia el procés i que estem avaluant; Moció del Plenari del 16 de febrer de 2012; Moció del Plenari de 10 de maig de 2012. Aquests són els compromisos i aquestes són les obligacions del Govern i no altres.

Sobre la situació de conflicte actual i creada avui, que afecta i dinamita, creiem nosaltres, la consolidació de la llei, és un procés, el de la consolidació de la llei, que ha anat fent els seus passos. Hi va haver el lliurament al Parlament de 30.000 places per l’anterior Govern; l’actual Govern ha heretat això, intenta racionalitzar, fa un avenç, s’ha trobat amb una situació en la qual la política de retalls s’ha abocat sobre la política relacionada amb les escoles bressol i, per tant, hi ha una situació de limitació; és a dir, l’actual Govern s’ha trobat amb una herència però amb una dinàmica, també, de limitació de despesa que en aquests moments està afectant d’una manera greu a tot, i afecta a la mateixa consolidació de la xarxa i la mateixa continuïtat de la xarxa. Atenció: no estem parlant d’un problema d’ajust, ni d’un problema de matisacions, ni d’ajust marginal, és un problema de continuïtat. Jo ho vull dir aquí perquè és com s’estan expressant alguns alcaldes dels partits de vostès; ho estan dient, hi ha un problema de continuïtat a les escoles que afecta gairebé la meitat de la xarxa, i que ens podem trobar amb una situació desagradable d’un moment a l’altre, no?

La situació aquesta, actual, de consolidació o no de la xarxa, ve caracteritzada per uns fets, que els dic –i acabo la intervenció, senyora presidenta–: primer, l’actitud… –permeti’m, jo tinc l’obligació de dir-ho–, l’actitud de displicència que el Govern ha obsequiat en algunes ocasions a les escoles bressol darrerament. No tenim res a veure amb la intervenció de la consellera d’avui, que considerem que és impecable respecte al tema que ha volgut tractar ella, diguem-ne, no? Però, en tot cas, això s’ha produït darrerament, no? Absència d’interès, creació de disfuncions abismals i insostenibles en termes de política econòmica, etcètera. Això s’ha produït.

Segon: la desatenció a les famílies afectades i als ajuntaments que administren la xarxa, limitant encara més els recursos destinats a aquesta finalitat, amb repercussió a les famílies, que implica un increment significatiu de quanties de les quotes. A una família que cobra 1.200 euros, totals, bruts, mensuals –una família…, i n’hi han, 1.500 euros–, pagar 200 euros d’escola bressol no ho pot fer. Hi ha escoles que passen de 50 a 200, o de 50 a 150, o de 100 a 200, hi ha aquest tipus… Si és que s’imputa l’impagament de la Generalitat –si és que s’imputa–, perquè no està acordat això. Però ja han vist que els ajuntaments han tendit a apujar les tarifes, perquè no ho poden assumir, i, per tant, per la via pràctica, o l’impagament de la Generalitat està repercutint els preus de les quanties. Implica una impossibilitat que algunes famílies hauran d’escollir entre seguir l’escola bressol i no seguir l’escola bressol per aquesta raó.

Tercer, afecta de manera immediata a unes 57.000 famílies. No m’estendré en això. Són 45.000 places públiques, 41.000 de titularitat municipal. Les xifres segurament s’han d’ajustar, però, en tot cas, són les que nosaltres tenim, i vol dir que impacta a una quantitat molt important de la població.

Quart: temptació permanent no explícita, que és retallar en la línia d’acabar convertint les escoles bressol en uns ens que no són escoles bressol, sense funció educativa. A nosaltres la consellera ens critica i de vegades no es vol que no ho diguem massa, això, perquè ella és parvulista i, per tant, es considera partidària de…, entén perfectament el sector. Però nosaltres li hem de dir…, perquè, és clar, és que hi ha un personatge que ha dit alguna cosa una mica estranya respecte a això, no?, que és el mateix ministre Wert, amb qui vostès estan pactant, i estan parlant –segons ell!; segons ell, no segons nosaltres: segon ell–, estan induint a un conjunt de mesures que després es veuen traduïdes en decrets oficials al Butlletí Oficial de l’Estat; que després aquí diuen, «no, no, no ens agraden aquestes mesures», però ell diu, «si ens les van…, les vam pactar amb vostès». Llavors, algú o altre no està dient la veritat, aquí. No ho sabem. Convinguem que és el ministre Wert. Però, en qualsevol cas, és realment molt preocupant que el ministre Wert digui que no calen escoles bressol a Espanya… Oi que és preocupant? I, a més, diu que amb unes «guarderies» ja aniríem bé[#]. I amb la mainadera… Però, és clar, el ministre Wert no s’assabenta que una mainadera no la pot llogar qualsevol, oi? Perquè deu venir «de casa bona», el senyor Wert, no? Per tant, aquesta és la situació, que és la temptació de malmetre el sector, que considerem…, no és el cas del Govern de la Generalitat ni, per descomptat, de la consellera, però podria ser el cas d’algun altre personatge amb capacitat realment important d’incidir, diguem-ne.

Cinquè: negativa del Govern de fer front a les obligacions econòmiques en la xarxa d’escoles administrada conjuntament, portant-la fins al límit d’una relativa inviabilitat.

Sisè: que sapiguem, no s’ha pagat encara el curs 2010-2011, que s’ha de pagar dins de l’exercici… Fixi’s, el 2010-2011 no ha cobrat ni un euro! Ara…, és gros això, fixi’s, ja fa un any de tot això, o un any mig, de tot això. Ni un euro. I estem parlant del curs corrent, però també del curs anterior, que tampoc han cobrat.

El curs corrent, com a setè punt, tampoc hi ha cap ingrés, encara que sí que la moció del Parlament diu «dins de l’any»; facin la planificació de pagaments i veurem com es resol això. Però, en tot cas, tampoc s’ha perdut. Fixi’s en quina situació estan els protagonistes.

Vuitè: l’estadi educatiu pot veure’s reduït a presència de famílies amb alta capacitat adquisitiva. Com que pujaran les quotes, i estan pujant, de fet, ja a molts llocs, pot ser que l’accés a l’escola només el pugui fer qui tingui determinada renda, i, per tant, s’introdueix en la situació una situació de desequilibri educatiu, en el sentit que el sistema queda dividit entre les rendes més limitades i les més adinerades a l’hora de possibilitar o no l’accés, no?

I ara sí que vaig acabant, senyora presidenta, ja. Em sembla que no m’he passat del temps. Novè punt: absència de la convocatòria d’ajudes a les famílies. Aquí, exactament el mateix tema: el fet que hagin desaparegut les beques impacta en la inviabilitat de les escoles. Fixi’s vostè: si tenim cent alumnes en una escola, cinquanta són becats, i aquestes beques desapareixen i d’aquests cinquanta només tres o quatre poden pagar la nova quota, de la imputació de la part de la Generalitat, vol dir que la resta ja no hi van, no? I llavors direm, «oh, és que no hi ha demanda» –direm, «és que no hi ha demanda»–; no hi ha demanda perquè no s’ho poden pagar, amb les noves circumstàncies. Perquè ja fa dos cursos que no es convoquen les beques habituals. Per això no hi ha demanda, no? I aquesta és la situació.

I desè: incertesa sobre el procés de preinscripció escolar. Això afecta d’una manera immediata. Què passa amb la preinscripció escolar?, perquè escolti, el curs comença al mes de setembre, eh?, i estem a mes de maig, i resulta que els ajuntaments, com cada any, posen en marxa el procés de preinscripció escolar i des del departament diuen, «compte!, no posin en marxa el procés perquè no sé quines coses passen…» Doncs quan s’ha de posar en marxa, el procés!? Al mes de setembre? No és ara que s’ha de saber els preus i s’ha de saber la matrícula? Perquè la gent es matricula ara!, la gent es compromet ara!, la gent que hi ha d’anar, i ho ha de saber ara, no? I, per tant, aquí hi ha una altra incertesa important. I finalment, risc de tancament de nombroses escoles bressol. Ja n’hi ha unes quantes de tancades. Ho estan advertint els alcaldes del partit de vostès. Parlin amb el senyor Vila Abadal, de Vic, parli amb alguns dels seus alcaldes i veurà.

En resum, senyora consellera, senyores i senyors diputats, voldríem un aclariment explícit i clar de la posició del Govern sobre tres qüestions que poden semblar molt nímies però que per nosaltres són absolutament essencials, i que l’aclariment d’aquestes tres situacions en un sentit satisfactori podria aportar assossegament i podria portar una major tranquil·litat a la situació actual.

Primer, sobre el calendari de les preinscripcions escolars del proper curs 2012-2013, i el procés de matriculació. Quines són les intencions del Govern? Si us plau, digui què pensa fer el Govern en matèria de preinscripció i matriculació del proper curs a les escoles bressol de Catalunya. Així de simple. Perquè els ajuntaments sàpiguen què han de fer, diguem-ne; encara que ja saben vostès que han tirat pel dret, i que han fet una declaració dient «nosaltres seguim fent la preinscripció»; però, en tot cas, quin és el capteniment del Govern. Aclarir això seria de gran ajuda en aquests moments.

Segon punt. Si tornaran a fer la convocatòria d’ajuts el curs 2012-2013, en el sentit que les persones que
venien cobrant aquests ajuts a través dels ajuntaments de Catalunya per poder portar un nen o una nena a l’escola bressol, podran seguir comptant amb aquesta quantitat o no, o per contra, hauran de pagar dura i purament la nova quantitat de la quota que els correspongui un cop pujats els preus. La pregunta és: convocaran els ajuts corresponents al crus 2012-2013?

I, finalment, sobre les despeses i els pagaments pendents, corresponents als cursos 2010 i 2011 i 2012 i 2013, quina previsió fan? Perquè ja sabem que hi ha la moció que va dir «escolti, el 2010 i 2011 que es pagui en l’exercici corrent; i 2011-2012 faci un pla de pagaments». La pregunta seria: hem fet algun avenç? Ja sabem quan es pagarà el 2010-2011 i el 2011-2012?, ja hi hem pensat com es farà això? Perquè, si també haguéssim pensat i sabéssim el calendari, seria de gran ajuda, també, per als interventors municipals, i per a tots els agents que concorren en això.

Gràcies, senyora presidenta, pel temps i per la flexibilitat –gràcies.

Rèplica

Gràcies, presidenta. Breument, alguns apunts sobre la intervenció de la consellera Rigau. «El model no està en perill» ha dit, «no està en perill», i si ella ens ho diu i és la seva voluntat ens ho hem de creure, no està en perill, però el que sí està en perill, senyora consellera, són les escoles bressol, les escoles bressol concretes. Li dic perquè hi ha els inicis de tancament, perquè tenim la informació local i territorial que reclama la senyora Munté i la informació local i territorial ens diu que estan en perill de tancament, sobretot en determinades modalitats de municipis, i, per tant, podem entendre que vostè vol actuar just, just dins del contingut de la Llei d’educació, i que té aquesta voluntat, però la realitat de les coses és que estan en perill les escoles, concretes. No sé si el model, no sé si l’actitud de vostè, no sé si la voluntat de vostè, ens l’hem de creure perquè si la consellera ens diu que vol fer una cosa ens hem de creure el que vol fer, però el que està en perill és la conseqüència, la realitat concreta de les coses que són les escoles concretes.

I, en aquest sentit, li volia fer una petita reflexió, permeti’m que li fem, que és indispensable que el Govern i que el Departament d’Ensenyament lideri realment la situació, si no hi ha lideratge real per actituds equívoques o per dicotomies o per declaracions contradictòries encara que la voluntat fos la de resoldre-ho tot integralment i resoldre-ho positivament, si la percepció no fos aquesta de la gent i de les parts implicades tampoc estaríem avançant, ha de ser realitat i s’ha de percebre com una realitat. Per tant, hi ha un lideratge d’exercir que té a veure amb la continuïtat del sector que ha de ser taxativa, vostès han de fer una declaració taxativa en aquest sentit sobre el lideratge i la realitat que volen de continuïtat del sector i també que compliran els compromisos establerts, els que siguin, els que vostès diguin, però que els compliran taxativament, perquè si no hi ha això hi ha el germen de la desconfiança i consegüentment de la situació de davallada que es podria donar en aquest sector educatiu d’una manera contundent, no?

Sobre costos i despesa per plaça, permeti’m un petit comentari també. Ens parlen de cobertura i de quantitats diferents segons els centres educatius, no? Hi ha una relativa confusió, sobre tot això hi ha una relativa confusió. M’he entretingut a mirar el full de treball que utilitzen per parlar d’aquests assumptes, n’és una bona mostra, no?, contenen almenys vint o vint-i-cinc propostes de cost anuals diferents com si no estigués clar un procediment, i segur que no està clar, i també em diran: «És que no hem tingut temps d’establir un procediment.» El que vulguin, però com es calcula el cost/plaça anual d’una escola bressol és una cosa que no està resolta i, per tant, vostès parlen de variabilitat de coses però és que en un lloc imputen el dinar i en un altre lloc no imputen el manteniment municipal, per exemple. S’ha d’imputar el manteniment municipal en el cost de la plaça? Etcètera. Hi ha d’haver un treball d’homogeneïtat dels sistemes de càlcul i d’avaluació perquè si no realment es presta una anàlisi de dir «escolti, que hi ha una variabilitat de costos» i també l’anàlisi crític perquè hi ha la variabilitat de costos. Consegüentment ens sembla que aquí s’hauria d’avançar en aquesta línia d’establir un sistema homogeni de càlcul que incorpori els diferents paràmetres i de comú acord –de comú acord– amb els protagonistes. És ben clar que s’ha de poder millorar la gestió de les coses però partint de la realitat.

I deixi’m que li doni una petita pinzellada de realitat, permeti-m’ho. La despesa mitjana per plaça anual d’una escola bressol municipal és de 5.485 euros, euro amunt, euro avall, ens surt això, 5.485. I em dirà: «S’ha de millorar aquesta xifra.» Doncs permeti’m que li doni una altra dada, perquè diu que la despesa anual mitjana d’una escola bressol de titularitat de la Generalitat, és a dir, les que depenen directament de vostès, és de 7.148 euros/any, és a dir, pràcticament una mica menys de dos mil euros més que la mitjana municipal, diguem-ne. Ens sembla que és bo intentar millorar les dades dels ajuntaments que han fet l’esforç de generar una xarxa però també hauria de dir alguna cosa perquè si no genera la desconfiança respecte a què estan fent per millorar els resultats de les escoles pròpies, també ens diran: «És que no hem tingut prou temps.» Bé, ja ens ho creurem, necessiten més temps, però en tot cas haurien de mostrar tant d’interès a resoldre la variabilitat de costos de les escoles municipals com a resoldre la variabilitat de costos de les escoles pròpies, que està a dos mil euros més que les municipals, escolti’m! És una mica injust que vostès facin la crítica dels ajuntaments sobre un sistema de càlcul que no és homogeni, que depèn de cada ajuntament apliquen un criteri o un altre i sobre la base que les escoles pròpies no estan fent res, almenys no ens ho han explicat, per treballar la variabilitat que vostès en diuen de costos de les escoles públiques de la Generalitat de Catalunya, que està a dos mil euros més que les escoles municipals.

Vostè ens parla de variabilitat de costos segons els llocs, no és ben bé cert, no? Hi ha una tendència de cost general, hi ha uns casos concrets a analitzar, lògicament com a tot arreu, també hi ha com a tot arreu les ovelles negres, és a dir, casos que ho fan molt, i molt, i molt malament, és veritat, també hi han casos d’aquests que s’han d’analitzar específicament. I quins són aquests casos que ho fan malament i molt malament? Doncs, mirin, el cost més alt de Catalunya, potser d’Europa, no li diré del món perquè no m’atreveixo, però d’Europa segurament sí, és el de l’Ajuntament de Sant Cugat, amb una despesa de 8.922 euros per plaça/any –8.922 euros plaça/any–, gairebé el doble que la mitjana municipal. Fixi’s vostè, i com sap Sant Cugat és i ha estat tots aquests anys un municipi governat per vostès, és a dir per CiU, i més particularment pel senyor Recoder, que és col·lega de vostès en el Govern, no? És a dir, un membre del Govern ha fet una gestió catastròfica des del punt de vista de fer i obviar una analítica de costos adequada i una inversió racional respecte a allò que s’havia d’aconseguir en aquell municipi. Aquesta és la situació. Els ho dic, senyora Munté, per allò de la inversió racional i inequitativa en el territori –inversió irracional i inequitativa en el territori–, ha dit vostè, i l’anàlisi «pormenoritzat» dels casos. Miri, aquí té una perla, aquesta perla la pot analitzar vostè amb detall amb relació al territori i amb relació al vessant que vostè vulgui. És correcte mirar d’ajustar costos i optimitzar però això no ha de servir com a argument per clavar la destral contra el sistema educatiu públic o contra l’escola bressol, senyora Munté. Em sembla que estic encara dins dels deu minuts.

Entenem com a alguna observació més que la declaració que ha fet la consellera sobre els preus plaça/any de l’escola bressol i de les escoles de música, 1.300 euros i 230 euros, és una proposta en ferm i entenem que aquesta proposta en ferm, que és contradictòria amb la moció del Parlament que mandata 1.600 euros, vull fer-ho notar i vull deixar-ne constància, però en tot cas entenem que aquests preus que vostè dóna no estaran afectats pel tercer ajust del president Mas, perquè la discussió que hi havia abans-d’ahir és si el nou ajust del Govern Mas suposava un nou canvi d’opinió del Departament d’Ensenyament respecte als preus que estaven a sobre la taula. Entenem que vostè està ratificant la conversa anterior a l’ajust tercer que ha presentat el president Mas amb relació a la conversa que té amb els ajuntaments i a la mesa mixta d’unes xifres que ja havien posat a sobre la taula i que, per tant, no es desdiu d’aquestes xifres, sinó que les confirma, diguem-ne. Entenem això, almenys hem entès això, no sé si estem errats però hem entès això que vostè confirma les dades que havia posat sobre la taula de la mesa mixta de conversa amb els ajuntaments i que el que fa és donar una negativa al mandat del Parlament que el preu era de 1.600 euros en comptes de 1.300, perquè això és una moció aprovada pel Parlament per majoria. Entenc que estem en aquesta situació.

Finalment entenem també que de la informació que vostè ens dóna està d’acord amb el procés de preinscripció escolar, perquè havia dit fa uns dies que no. És a dir, ha dit: «Abans de la matrícula sabrem els preus.» Però hi ha un procés de preinscripció en marxa, estem al mes de maig! Per tant, entenem que vostè recolza el procés de preinscripció escolar que han posat en marxa els ajuntaments; si no fos així li agrairíem que ens ho digui, perquè no és irrellevant que la consellera recolzi o no un procés de preinscripció escolar.

Sobre si estan pagant o no, agraïm la informació que ens ha donat, ens ha donat alguna informació nova. Però, en qualsevol cas, fa falta na cosa que també deriva d’una moció del Parlament, que és un pla de pagaments, és a dir, seria bo que si existeix ja la possibilitat de fer-ho pogués dir: «Miri, en aquest període de temps, en aquest període de mesos, en aquest període, un-dos anys, doncs hi haurà un esforç que anirà per aquí a confirmar.» Però en tot cas això aniria bé per als interventors municipals i per a la gent que lliga a hisendes locals, perquè han de tenir una previsió per saber de quin mal moriran o com han d’orientar les coses.

Una penúltima cosa que no ens ha dit, almenys no l’he sentit, potser no estava atent, eh?, si no estava atent, disculpes, però no l’he sentit, que és si convocaran o no la convocatòria d’ajuts públics el curs 2012-2013. Hi haurà convocatòria d’ajuts per a les persones que van a escola bressol 2012-2013? Sí, no, aquesta és la resposta que li demanem.

I últim, el senyor Wert. Escolti, vostè ens diu: «És que com vol que estigui jo a favor d’unes mesures que he recorregut?» Però és que, senyora Rigau, no ha recorregut totes les mesures vostè, n’ha recorregut algunes! Les mesures que vostè ha recorregut són les que fan referència a la gestió de personal, i ben recorregudes perquè realment trepitgen competències de la Generalitat de Catalunya i autonòmiques, però és que hi ha les altres mesures que no són gestió de personal, m’entén? Tota la qüestió de les ràtios per aula i del professorat, m’entén? Aquesta és la…, d’això vostè diu: «No estic d’acord, però ho aplico perquè no tinc més remei.» I aquí és on venia l’afirmació del ministre Wert, «però si n’he parlat amb ells», ha dit, «si resulta que n’he parlat amb ells». Vostè ens diu que no, per tant ens l’hem de creure i és que no, però consti i ho dic perquè…, per qui ho hagi d’administrar i ho hagi de saber que hi ha l’afirmació del Govern de la Generalitat que no té res a veure –res a veure– amb les ràtios del decret publicat per l’Estat respecte a les escoles en concepte de retall educatiu del Govern de l’Estat. Diuen que no té res a veure. Que una part la recorreran, estem d’acord que una part la recorrin, perquè és competència…, aspectes competencials, però que l’altra part, que no té res a veure amb la gestió de personal, diuen que no en saben res i que hi estan en desacord. I per tant aquesta és una constatació que volia deixar palesa.

En conclusió, senyora consellera, li agraïm l’atenció i li agraïm la seva intervenció, sàpiga que des de l’oposició, almenys el meu grup, doncs estem amb una preocupació alta i molestos pels detalls i per moltes de les situacions que s’han donat en matèria de gestió del conflicte de les escoles bressol, que desitgem que això es resolgui, desitgem que es resolgui positivament, que mirarem de treballar en la mesura que igual que vostès i que des del partit de vostès poden influir perquè es treballi en una determinada direcció, treballarem nosaltres també per veure si es pot treballar en una direcció comuna que coincideixi amb la posició en el seu moment dels diferents ajuntaments de Catalunya, siguin governats pel partit que sigui i també aspirem al fet que aquesta posició acabi coincidint amb la posició del Govern. Gràcies, senyora presidenta, senyors i senyores diputats.

Daniel Font, Parlament, 17/05/2012

You must be logged in to post a comment Login