Àngel Ros: Més pes de Lleida a Catalunya

La nostra societat viu un moment clau, de grans incerteses, en el qual les decisions que prenem com a ciutat i com a país determinaran inequívocament el nostre futur proper.

Lleida és avui una capital de quasi 140.000 habitants i amb potencialitats importants pel que fa al desenvolupament tecnològic i a la seva projecció internacional per mitjà de tres motors essencials: Mercolleida, el Parc Científic i Fira de Lleida i, actualment, GlobaLleida, que està iniciant la seva singladura. Aquestes peces fonamentals de la ciutat ens han de servir per potenciar-nos més enllà del nostre territori natural d’influència.

Davant situacions complicades com l’actual, la força més potent és la suma de voluntats. La col·laboració pública-privada, que tan bons resultats ha donat en matèries com la cultura o el turisme, l’hem d’extrapolar a altres àmbits de la gestió de recursos en el benentès que el retorn d’aquest tipus d’aliança té un efecte multiplicador en benefici dels ciutadans. Cal superar una visió proteccionista de l’Estat i de les institucions per reprendre la força de la societat civil com a baula indissociable del progrés del nostre món proper. Si se’m permet el paral·lelisme, la cèlebre frase de J.F. Kennedy “No et preguntis què pot fer el teu país per tu, sinó què pots fer tu pel teu país” encaixa en el moment actual, i moviments ciutadans com els que han sorgit els darrers mesos són testimoni d’aquesta empenta de la ciutadania, indispensable per construir ciutat i país.

Crec que hi ha camins que podem recórrer conjuntament per superar la crisi, sortides basades en la posada en valor de potencialitats que ja tenim i en la defensa ferma de nous instruments que ens han de permetre passar pàgina.

Entre les decisions que cal afrontar properament hi ha un pas necessari en l’àmbit de país: avançar cap a un Pacte Fiscal que permeti una Agència Tributària Catalana amb decisió final a Catalunya. Fer constitucional l’Estatut que va decidir Catalunya continua essent, en aquest sentit, una gran assignatura pendent del país. Desfer el nus provocat per aquest impasse hauria de ser una de les prioritats de tots els qui estimem el nostre país, des de qualsevol òptica política.

Per la seva banda, Lleida ha de ser el motor d’un territori en xarxa. Hem de saber generar i atreure empreses per enfortir el desenvolupament industrial de Lleida i el seu entorn per mitjà de nous sectors com el de les energies renovables o la gestió mediambiental en la maquinària i el vehicle elèctric. Tenim una revolució que no vàrem fer, la industrial, que va passar de llarg pel nostre territori, però tenim ara una nova oportunitat al segle XXI, la revolució tecnològica, aprofitant sectors que s’estan demostrant com a valors de futur i dels quals a Lleida en tenim molt bons representants: la informàtica, l’electrònica, les telecomunicacions i el sector multimèdia, que a més de ser un sector en si mateix, fan més competitius els nostres sectors tradicionals: agricultura, ramaderia, alimentació i comerç.

En la conferència organitzada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya aquest dijous a la Suda, vaig insistir en la necessitat que “des de Lleida fem propostes de país i que el país compti amb Lleida per prendre les seves decisions”. Cal que estem en primera línia per defensar els interessos que reverteixen en aspectes essencials per a la cohesió del territori com la millora de les comunicacions (l’autovia Osca-Lleida-Tarragona n’és un exemple) i la inclusió de Lleida com a peça d’encaix entre els corredors Mediterrani i Central. No podem oblidar que a Lleida, bona part de la nostra indústria és indústria de pes, vinculada directament a les produccions agrícoles, fructícoles i ramaderes i formar part d’aquest corredor és un requisit indispensable per al nostre desenvolupament econòmic. Com no podem renunciar a seguir potenciant la nostra universitat fins que tingui tots els estudis del món agroalimentari, a més dels humanístics que ja tenim, o a ser excel·lents en la formació professional com a requisit per a la productivitat de les nostres empreses.

No podem ni hem de renunciar a res i, per això, els qui tenim la responsabilitat de la representació dels ciutadans i ciutadanes hem de treballar per no deixar escletxes obertes en les nostres oportunitats.

Sumar per Lleida, tots i totes, aquest és el camí, un lobby per Lleida que ens permeti ser més forts a Catalunya.

Àngel Ros, Segre, 20/05/2012

You must be logged in to post a comment Login