Iroise Dumontheil: “Sense la insensatesa adolescent, ens hauríem extingit”

Iroise Dumontheil

Tinc 31 anys. Vaig néixer a Ais de Provença i visc a Londres. Sóc investigadora de l’Institute of Cognitive Neuroscience de Londres. Estic soltera i sense fills. Sóc socialista i europeista. Sóc atea. M’agrada dibuixar. Al cervell adolescent li costa sospesar conseqüències a llarg termini.

Què passa si li crido a un adolescent?

Ho viurà tan intensament que la seva amígdala (cervell profund) generarà una resposta emocional exacerbada.

Què té de singular un cervell adolescent?

S’acceleren i maduren funcions cognitives complexes abans inexistents: es verifiquen canvis a certes regions cerebrals.

Quins canvis?

En la matèria blanca i en la matèria grisa.

Què és la matèria blanca?

La substància que recobreix les connexions llargues cerebrals: s’incrementa el volum que tenen, i així els senyals elèctrics cerebrals viatgen amb més celeritat. Conseqüència: més sensibilitat per a les coses emocionals i relacionals!

I què passa amb la matèria grisa?

Compon la superfície cerebral, el còrtex: aquí observem una poda en les connexions.

Una poda?

Quan som nadons superconnectem el nostre cervell amb moltes connexions…

Una esponja de gran capacitat.

Sí. i després podem les connexions menys freqüentades: les teves experiències les modelen.

Unes es musculen, d’altres desapareixen.

I en l’adolescència culmina el procés de maduració del còrtex prefrontal: és la zona que refrena i controla impulsos, que filtra i modera emocions, que calibra les conseqüències a llarg termini… i que planifica.

I què passa aquí en l’adolescència?

Que madura més a poc a poc que la matèria blanca: i aquest décalage genera els aspectes més característics de l’adolescència!

A quins aspectes es refereix?

Incapacitat per planificar i per mesurar les conseqüències dels propis actes a llarg termini. Preponderància de les emocions i dels vincles amb un grup d’iguals… O sigui, matèria blanca hiperexcitada… … per a la intensitat emocional…, mentre la matèria grisa encara no modera ni controla!

M’entén el meu fill adolescent quan li dic “compte amb el que fas”?

No. Tu li dius: “Si fas això. passarà això, i després això, i després aixo”. Tu ho veus clar… Però ell no ho pot veure! No pot sospesar les conseqüències dels seus actes a llarg termini.

Quines altres conductes vénen determinades per aquest cervell adolescent?

El més important és el grup d’amics. No és que l’adolescent sigui rebel amb els seus pa¬res: és que la seva bioquímica demana individuació, independència, i per això els seus iguals són tan, tan importants! L’adolescent necessita apartar els seus pares… per ser ell.

I sovint fa ximpleries.

Sí, perquè només és capaç de gestionar el curt termini. Té magnificats els ressorts bio¬químics de la recompensa ràpida.

Es l’adolescència una fase necessària?

Sense aquest cervell insensat, potser ens hauríem extingit com a espècie! La insensatesa va portar l’adolescent primitiu a caçar, guerrejar, buscar parella… I arribar fins avui.

I fins quan dura l’adolescència?

La maduració de la matèria blanca culmina cap als 18 anys. I la de la matèria grisa, cap als 25 anys! M’admira el que va dir Shakespeare, coneixedor de l’ànima humana.

Què va dir?

“Entre els 12 i els 23 anys no fem aitra cosa que lluitar contra els adults i prenyar-nos”.

Avui sembla que fins als 30 anys…

Qüestió sociocultural: en altres cultures, als 15 anys l’adolescent s’independitzava, caça¬va, s’aparellava, es reproduïa…

És veritat que l’adolescent necessita dormir més hores que l’adult?

Hi ha un retard en l’hora d’adormir-se el cervell: s’adorm més tard, però com que ha de matinar per anar a estudiar…. acumula cansament! I ho pal·lia el cap de setmana.

Influeixen més les drogues en un cervell adolescent que en un cervell adult?

Sí! Com més jove ets i com mes consum de substàncies tòxiques prens (alcohol, marihuana, amfetamines, cocaïna…), més probabilitat hi ha d’una esquizofrènia o una psicosi! El 75% de malalties mentals es declara abans dels 24 anys: les drogues les acceleren!

Podríem millorar el sistema educatiu partint d’aquestes troballes neuronals?

Sí: expliquem a l’adolescent que el seu cer¬vell és molt flexible, capaç d’aprendre-ho tot! I desterrem allò de “no serveixo pe: a això”, perquè és fals! Donem-los autoestima.

Quines altres mesures aplicaria?

Buscaria propiciar l’aprenentatge de l’adolescent mitjançant l’aprovació i recompensa dels seus iguals, tan importants per a ell!

I els traiem les pantalletes?

No. El cervell està sempre sintonitzant-se amb el seu entorn, i l’entorn ara són les pantalletes! Apreciï els avantatges. Videojocs: milloren la intel·ligència espacial i els reflexos. Facebook: interactuen amb iguals.

Però tantes hores, tantes hores…

Pactin pares i fills, delimitin-les per alliberar temps per a altres activitats, això sí…

Diem que els adolescents són indolents, informals…

… inconstants, mal educats…

Doncs digui ara una cosa positiva d’ells.

Sociables, amorosos, emotius, sexuals…

Es la vellesa una segona adolescència?

Ha, ha… Es veritat que es verifica una certa desinhibició al còrtex prefrontal que bé podria justificar aquesta comparació…

La nostra personalitat es fixa durant l’adolescència?

Es construeix. I tot està obert. L’adolescent té el seu destí a les seves mans! Digue-l’hi.

Víctor-M. Amela, entrevista a Iroise Dumontheil, La Vanguàrdia, 14/05/2012

 

You must be logged in to post a comment Login