Peatges: “novullpagar: La veritat sobre les autopistes de CiU-Abertis”

Aquest dies vivim la indignació ciutadana apareguda arran del coneixement de diferents dades objectives que situen el problema dels peatges de les autopistes catalanes a les antípodes de la versió oficial que es venia difonent fins ara. I que provoca que nombrosos conductors optin per no pagar els peatges, i exigeixin a l’empresa concessionària corresponent, l’aixecament de les barreres i el lliure pas dels vehicles.

Històricament, l’Estat no ha invertit a Catalunya de manera racional i homogènia, en funció de paràmetres de població, com ho ha fet en altres indrets. Per aquesta raó, alguns serveis de Catalunya tenen una estructura diferent. Per exemple, en l’àmbit de la Salut, tenim una xarxa d’hospitals d’origen municipal. En Educació, a més de la xarxa d’escoles i instituts públics, tenim també un xarxa d’escoles concertades. I en les autopistes, a més de les públiques, tenim també una xarxa d’autopistes en règim de concessió. Aquestes situacions s’han donat, certament, per l’absència de voluntat de l’Estat, i per la necessitat de resoldre per altres vies, aquesta absència, i la corresponent descapitalització.

Es calcula que un ciutadà de Catalunya paga, en concepte de peatges d’autopistes, 2,6 vegades el que paga un ciutadà de la resta de l’Estat. Aquesta és una realitat dura que invita a la reflexió sobre el règim de construcció d’autopistes, però també a una reflexió sobre l’ús que es fa dels impostos recaptats a Catalunya i el desfàs existent entre la recaptació impositiva i les inversions reals de l’Estat en el propi territori. A aquest desfàs n’hem dit, desequilibri fiscal, o desequilibri de la balança fiscal.

Però el que no sabíem era que, a cavall d’aquesta realitat, cavalcaven altres interessos que res tenen que veure amb la balança fiscal, i sí amb algunes opcions polítiques i empresarials de Catalunya. En el debat parlamentari celebrat el nou de maig, és a dir, ahir mateix, va quedar en evidència un centre d’intessos que compren les concessions de determinades autopistes, algunes empreses constructores concertes, i la presència en aquestes empreses, en un o altre moment, de destacades personalitats de CiU. Si tenim en compte que l’amortització real d’algunes autopistes està ja realitzada abastament, de fa temps, i fins i tot, molt abastament, en la mesura que poden multiplicar per algun dígit l’import total de l’obra inicial, la polèmica està servida. I circulen en aquest sentit tot tipus d’especulacions sobre els interessos reals del govern de CiU a propòsit de la gestió de les autopistes.

Alguns elements de polèmica s’han difós aquest darrers dies a través d’internet. Per entendre el contingut, el supòsits, i el tò de la polèmica, reproduïm una d’aquetes informacions que circula (que cal llegir amb especial esperit crític, i amb el filtre d’una anàlisi pròpia, però que són significatives). Per exemple, una missiva que diu (més o menys):

#novullpagar: La veritat sobre les autopistes de CIU-ABERTIS

1.      Les autopistes no les va posar Espanya, sinó Jordi Pujol i son de titularitat autonòmica, no estatal.

El peatges de Catalunya són creació i titularitat autonòmica, no pas estatal: és la Generalitat qui les crea, n’és titular, i determina el preu del peatge. Excepte els de les AP7 y AP2, que es van construir a començaments dels anys 70, per la qual cosa són de titularitat estatal, la resta de peatges es van fer exclusivament per odre de Jordi Pujol, president de la Generalitat per CIU.

Pujol podria haver decidit construir autovies, com van fer totes les altres autonomies que no van tenir la calamitosa desgràcia d’estar governades per una màfia trabucaire, i finançar-les amb deute públic; o bé fent que els peatges anessin a parar a la Generalitat i no a una empresa privada. Però no, Pujol va voler que els catalans paguéssim peatges.

2.      Els peatges de les autopistes no van a Espanya, sinó a la butxaca de ABERTIS, una empresa propietat de La Caixa, i liderada per Salvador Alemany, assessor d’Artur Mas i  principal publicitari del diari AVUI-EL PUNT.

Els peatges catalans estan en mans de l’empresa Abertis; i a la resta d’Espanya també. Aquesta multinacional gestiona directament més de 1.500 quilòmetres d’autopistes estatals, cobrint el 59% del total de vies de peatge.  Abertis també participa de forma no majoritària en una sèrie de concessions amb un total de 200 quilòmetres: Autema i Ciralsa (Circumval·lació d’Alacant). També manté un paper actiu en Trados 45 (M-45 Tram II), Accesos de Madrid i Henarsa, concessionàries que gestionen diverses vies d’accés a la ciutat de Madrid.

La Caixa, és l’accionista majoritària d’ABERTIS amb una propietat del 31% de les seves accions. Curiosament CIU té un deute amb La Caixa d’un crèdit de 21 milions d’euros (xifra de l’any 2010).

Artur Mas va proposar a Salvador Alemany,  President d’Abertis, ser Conseller d’Economia, i actualment presideix el “Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica de Catalunya (CAREC)”, organisme escollit per CIU per tal d’assessorar al Govern en retallades neoliberals. Salvador Alemany, segons ha declarat recentment, se sent molt preocupat per la campanya de “No vull pagar”

3.      CIU va votar a favor de rescatar els peatges de Madrid amb diners públics.

CiU va proposar i va votar a favor de rescatar i compensar econòmicament a les companyies concessionàries de les autopistes de Madrid, que són completament deficitàries, proposant que les concessionàries ingressin la diferència entre la facturació real i el 80% de la prevista quan es va adjudicar la via. Cada cinc anys, l’Estat els paga de la nostre butxaca la compensació, amb interessos. Un acord econòmic que beneficia clarament a Abertis.

4.      Els peatges estan amortitzats de sobres i es mantenen tan sols perquè beneficien a CIU-ABERTIS-LA CAIXA.

Segons l’anuari dels silencis mediàtics de l’any 2010, les recaptacions de les concessionàries per peatges multipliquen en alguns casos per 100 el cost de l’obra. Alguns exemples a continuació:

TRAM COST CONSTRUCCIÓ INGRESSOS ESTIMATS
Montgat-Mataró 21 682,2
Mataró-Palafolls 285,5 363,3
Barcelona-Montmeló 19,9 535,4
Granollers-La Jonquera 68,5 3.033,7
Molins de Rei-Martorell 14,6 1.168,7
Martorell-Tarragona 42,2 2.170,3

 

Així doncs queda clar que les autopistes de peatge son un invent de CIU per tal de beneficiar a empreses amigues que, al mateix temps financen al seu partit amb crèdits milionaris! Clar que, si voleu, podeu seguir pensant que tot és una conspiració de Madrid en contra de la nació catalana…

 

You must be logged in to post a comment Login