Pia Bosch: Temps difícils

Acaba una setmana en què hem conegut una molt mala notícia: l’atur afecta ja més de 100.000 persones a les comarques gironines . La notícia, i recullo aquí una cita del  ”Diari de Girona” d’ahir,  és terrible:

Males notícies per a l’economia gironina. La destrucció d’ocupació ha situat el nombre d’aturats estimats a Girona en 103.200, xifra que suposa un nou rècord històric, i sobrepassar per primera vegada la barrera psicològica dels 100.000 aturats. Girona se situa ara amb una taxa d’atur del 26,35%, la més alta de Catalunya. De fet, la taxa de desocupació gironina supera en dos punts l’estatal i en quatre la catalana.

Segons l’Enquesta de Població Activa publicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), en el primer trimestre de l’any l’economia gironina ha generat 13.800 nous aturats, un increment del 15,44%. En termes d’ocupació, s’han perdut 4.500 llocs de treball, passant dels 292.900 ocupats a finals de 2011 als 288.400 de finals de març.

Entre els homes gironins la taxa d’atur era a finals del primer trimestre del 26.81%, mentre que la de les dones arribava al 25.83%.

L’EPA -que permet obtenir una radioagrafia molt fiable del mercat de treball perquè inclou els aturats que no es registren als serveis públics d’ocupació- posa de manifest que Girona té una elevada xifra d’atur perquè la major part de la població gironina està treballant o buscant feina. D’aquesta manera, la taxa d’activitat gironina (65,17%) és la més elevada de tot l’Estat

Malauradament, tal com hem dit les forces polítiques d’esquerra ja fa mesos, predicant en el desert, és impensable que una política basada només en l’austeritat pugui generar altra cosa que recessió econòmica i augment de l’atur , en les actuals circumstàncies. Paul Krugman no s’ha cansat de repetir-ho, des que fa mesos va començar a parlar del “suïcidi econòmic d’Europa“. Ha calgut que les expectatives de canvi polític a França es concretessin en la primera volta de les eleccions presidencials, perquè comences tímidament a canviar quelcom en el directori europeu. I és que es tracta de política, finalment. La reforma laboral que està a la base de l’increment de l’atur en aquestes darreres setmanes és una decisió política del govern del PP, amb el suport de CiU. L’augment exponencial de les desigualtats  dels darrers temps, ve derivada de decisions polítiques. La degradació dels serveis públics de salut i educació decidida en els darrers temps és una voluntat política dels governs de dretes de Catalunya, primer, i d’Espanya, després.

L’esperança ens ve de França, avui. Esperem que el proper dia 6 comenci un canvi de cicle polític a Europa, que, com sempre amb retard, pugui acabar arribant també e casa nostra per aturar aquest cicle recessiu que és un malsón col.lectiu. Avui Joan Ribas parlava a El Punt en un article que posava la pell de gallina, de les seves conseqüències en el nostre entorn més proper.

Pia Bosch, Girona, 29/04/2012

You must be logged in to post a comment Login