Quins països tenen els millors i els pitjors salaris?

L’Organització Internacional del Treball va calcular la mitjana dels salaris mensuals en 72 països: Luxemburg amb $ 4,089 i Tadjikistan amb 227, a la punta i la cua de la llista,respectivament.

Una de les maneres de mesurar la desigualtat econòmica i social (un dels mecanismesfonamentals del sistema econòmic prevalent) és assenyalar les diferències entre la paga que mensualment reben els treballadors en diferents països del món.

Com sabem, el salari no es relaciona únicament amb la feina feta, sinó també ambaltres aspectes com les prestacions i les condicions laborals, les polítiques de protecció que s’implementen des del govern, les anomenades “conquestes sindicals” i, en suma, un entramat que fa del treball i el seu salari de les categories més eloqüents d’una realitat social contemporània.

L’Organització Internacional del Treball recentment va publicar els càlculs realitzats en72 països (ometent algunes de les nacions més pobres del món): un llistat que promedia els sous i ajusta el resultat als costos de vida corresponents, usant per a això la “Paritatdel Poder adquisitiu del dòlar “(PPP, per les sigles en anglès), unitat utilitzada en elsestudis econòmics per realitzar comparacions internacionals d’estàndards de vida.

Així, excepte per Estats Units i Corea del Sud (en els llocs 4 i 10, respectivament), el topd’aquesta llista pertany gairebé exclusivament a països europeus, alguns dels quals ja és habitual trobar a les mateixes posicions d’altres estudis sobre condicionssocioeconòmiques: Luxemburg, amb $ 4,089 PPP mensuals encapçala l’estadística.

Destaca, però, que després d’això la classificació és variada i dóna compte del procésde globalització pel qual la distribució econòmica és menys polaritzada. Nacions asiàtiques com Singapur o africanes com Sud-àfrica es troben en un lloc que fins fa uns anys semblaria impensable que constessin en llistes com aquesta.

Amb tot, sembla ser que això no succeeix a Amèrica Llatina, els països es mantenen en aquesta aura mediocritat que els ha caracteritzat des de fa diverses dècades i fins i toten alguns casos com el de Mèxic o Colòmbia, anant-se francament cap al soterrani a fercompanyia a països històricament desprotegits i en condicions evidentmentdesavantatjoses com Mongòlia o Tadjikistan.

Finalment val la pena advertir que la mitjana no és sempre el millor paràmetre de comparació en gairebé cap escenari, ja que incorpora en un mateix càlcul als extremsmés elevats i els més baixos.

[PSurf]

You must be logged in to post a comment Login