Defensa de les escoles de música i dansa

Gràcies, senyor president. En nom del Grup Socialista volem agrair la presència, l’esforç de venir, l’elaboració dels materials, la voluntat de transmetre les constitucions que ens han comentat, la informació facilitada, els power point, la pedagogia ben clara i precisa, ben exhaustiva, i també permeti’m que digui, ben crua, no?, ben crua en funció de l’explicació que han fet serena i equànime, no? Revela una situació ben crua de les escoles de música i dansa a Catalunya.

Una primera observació és que la problemàtica de les escoles de música i dansa evoluciona en aquests moments paral·lelament a una altra problemàtica, que és la de les escoles bressol, no perquè tinguin a veure des del punt de vista de les coses que fan, sinó perquè ambdós estadis educatius, que són estadis educatius estructurats en el sistema educatiu –formació musical i dansa i escoles bressol– pateixen en aquests moments –permetin-me que digui l’expressió, jo l’haig de dir des de l’oposició– pateixen l’embat frontal del Govern, que sembla, des del nostre punt de vista òbviament, que sembla que no hi creu, que les qüestiona, que aprofita el moment de les polítiques d’ajust per fer el que sempre sembla que volia haver fet en un algun altre moment i no podia haver fet o no el van deixar fer, des del punt de vista de les opcions sobre la política educativa. És una mica dur dir això, però em sembla que en aquesta ocasió, i vista la informació, a mi em toca dir això, denunciar un embat frontal del Govern enfront alguns sectors educatius sencers entre els quals es compten les escoles de música.

El resum de la situació, un cop escoltada la informació sobre l’èxit escolar, el Pla de govern 2011-2014 que han projectat en la pantalla, si no interpretem malament, de manera telegràfica, el telegrama quin seria? Què és el que passa? Què dimonis passa, no? Hi ha una negativa del Govern a fer front a les obligacions a què s’havia compromès en matèria d’escoles bressol i dansa, d’acord amb el Pla de govern, d’acord amb el propi Pla de govern. Hi ha una negativa del Govern a complir el seu propi Pla de govern 2011-2014, de facilitar suport econòmic a les escoles de música de dependència municipal. Aquest fet situa nombroses escoles de música com s’ha dit, ja n’ha tancat una, en una situació límit d’inviabilitat, una que tanca, una que reforma, vint que tancaran al setembre, vint més que reduiran la plantilla, etcètera. Aquesta és la situació, no?

En no poder, aquesta inviabilitat se situa sobre la taula en no poder les entitats de les quals depèn, que són els ajuntaments de Catalunya, fer front alhora a la seva part de finançament que ja fan amb molt d’esforç, i també a la part de finançament que facilitava la Generalitat. Diu: «Ara vostè pagarà el que ja venia pagant, vostè també està en crisi, està en ajust, però pagui el que venia pagant, i a més pagarà el que jo no vull pagar, que jo també estic en crisi i ajusts, però la diferència està en què jo no compleixo i vostè sí, però ara vostè pagarà les dues parts.» Els vénen a dir això, no?

Alternativament la situació situa els ajuntaments en una altra dicotomia, un altre horitzó, que és l’interrogant de repercutir o no a les famílies l’incompliment de la Generalitat, pujant les quotes, òbviament, pujant les quotes. No sé què més hem d’apujar ja al ciutadà avui dia, a més dels fàrmacs, dels hospitals, les garrotades, els abaixem els sous, li fem tot tipus de tortura, i ara li direm: «Escolti, ara també l’escola de música, també li apugem la quota perquè la pagui vostè, perquè no la podem pagar des d’un punt de vista general –no la podem pagar o no la volem pagar– però en tot cas, li repercutim a vostè, situant les quotes a preus astronòmics, suficients per dissuadir qualsevol família de classe mitjana a seguir a l’escola.» El telegrama és aquest, em sembla que és aquest el telegrama, i ja em corregiran si no estic en el cert, no?

Deixi’m parlar una mica de procés, una mica només. Com saben, els darrers mesos s’han produït diferents reunions entre els ajuntaments de Catalunya i les dues associacions de municipis, que en l’actualitat representen l’arc parlamentari, com saben, a les dues està tot l’arc parlamentari, amb el Departament d’Ensenyament, per tractar totes aquestes qüestions. S’han produït unes reunions, no? El resultat d’aquestes conversacions és incert i polèmic. D’una banda l’actitud del Govern en situació insostenible, mirant de guanyar temps amb tot tipus de situacions d’ajornament, m’ho estic pensant, la setmana que ve en parlarem, la consellera no hi és, tot aquest tipus d’expressions, i d’altra banda, els municipis que en contrast bé estan en situació d’ajust dràstic, com la Generalitat, però en canvi compleixen religiosament les seves obligacions en l’àmbit de les escoles de música. Uns compleixen estant en ajust dràstic, però els altres no compleixen, també estant en ajust dràstic. Aquestes són les dues actituds d’institucions que estan en la mateixa situació. Després de molts i molts mesos d’incompliment del Govern, que es projecten sobre el curs 2010-2011, sobre el 2011-2012, que és del que ens parlaven els representants de les escoles, i sobre el 2012-2013, que començarà al setembre i a l’octubre, el Govern ha posat sobre la taula el darrer 2 d’abril, en una reunió que en diuen la comissió mixta o no sé com en diuen, però hi ha una taula mixta, una proposta de compromís que els ajuntaments han valorat com a molt, molt decebedora, ho han valorat. Això s’ha produït el 2 d’abril, i que situa les escoles de música en el mateix nivell d’incertesa que ens denunciaven ara els representants i que estava i que existia abans de la proposta del 2 d’abril.

Les dades de què disposem –vaig acabant, senyor president– diuen que per al curs 2011-2012, que comenten els representants, la consellera s’ha compromès a finançar dos- cents trenta euros anuals per plaça, dels sis-cents i escaig que es venien finançant abans d’aquesta decisió. Això suposa que la conversa no està encara tancada perquè parlen d’una bestreta pendent d’una indicació final, però en l’àmbit municipal la valoració no pot ser més negativa, no?

És evident que hi ha uns perjudicis en la situació creada, hi ha uns perjudicis als ajuntaments que ja suporten, com vostès saben, un 30 per cent de serveis impropis, és a dir, els ajuntaments de Catalunya fan un 30 per cent de coses que no haurien de fer i que sobretot hauria d’estar fent la Generalitat, i la Generalitat els regateja el finançament de les escoles de música. Escolti, els ajuntaments podrien tancar aquest 30 per cent de serveis, oi que m’entenen? Els podrien tancar demà mateix, perquè no tenen cap obligació legal de fer-ho. I la Generalitat els està discutint una misèria de quota anual de les escoles de música i de les escoles bressol, i aquesta és la situació. I hi ha també un perjudici a les famílies que estan en el risc d’inviabilitat de seguir portant els fills, els nens i les nenes a les escoles de música per l’increment de quotes.

Per tant, unes qüestions, que són les que els volia preguntar, per si podem fer una miqueta de llum. La primera sobre el curs anterior, 2010-2011, saber si hi ha hagut també incompliments, perquè vostès han parlat del 2011-2012. Què va passar el curs anterior, que connecta amb l’inici de la legislatura, perquè en les escoles bressol es gravíssima la situació, encara no s’ha pagat un dur.

Segon, la segona és sobre els conservatoris de música, com afecta la situació als conservatoris de música, perquè estem parlant d’escoles bàsiques d’ensenyament bàsic als ajuntaments, però hi ha uns conservatoris de música. En quina situació estan i com afecta la situació.

I per últim, senyor president, ara sí que acabo, quins són els resultats de les múltiples, múltiples entrevistes que se’ns dubte, donada la situació de gravetat, vostès hauran fet amb la consellera d’Educació o d’Ensenyament, és a dir, estic segur que vostès hauran vist diverses vegades els representants del Departament, i diverses vegades la consellera d’Ensenyament, i els hauran donat indicacions precises sobre la situació. D’altra manera seria una bogeria, deuen haver estat moltes vegades amb la consellera i el seu representants tractant la situació. Quin és el resultat d’aquestes reunions.

Gràcies, senyor president.

Daniel Font, Parlament, 19/04/2012

You must be logged in to post a comment Login