Interpel.lació sobre l’equitat educativa sobre la sisena hora de l’horari escolar

Gràcies, senyora presidenta. Senyors i senyores diputats, senyora consellera, el motiu de la interpel·lació que presentem avui és aclarir quina és la política general d’equitat en el sistema educatiu que practica el Govern, que, com saben, és un principi general que es contempla en la legislació educativa i que és d’obligat compliment en la mesura que concreta el dret general a l’educació, i més concretament el dret a una educació equitativa de l’alumnat i de la població, tal com es concreta o s’especifica a la Llei d’educació de Catalunya i a la Llei orgànica d’educació, i en altres textos legislatius concomitants.

I aclarir també la política per l’equitat, amb motiu, fonamentalment, com diem en l’enunciat, senyora consellera, de la denegació recent que han fet vostès de la tramitació de la iniciativa legislativa popular sobre la sisena hora de l’horari escolar a l’educació primària del sistema educatiu de Catalunya, promoguda, com sap, per la immensa majoria de les famílies implicades, és a dir, per les associacions de pares i mares d’alumnes, les AMPA de Catalunya, la Federació Catalana de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya, i que estava en procés de tramitació legal després dels preceptius actes oficials en aquest mateix Parlament –n’hi van haver diversos– per a la determinació de fedataris i el procediment de recollida de signants i de signatures necessàries, tal com estableix el procediment legal. I també amb motiu, la interpel·lem, permeti-m’ho, de la política recent de gestió de les infraestructures escolars que vostè o vostès fan: quina escola faig, quina escola no faig i quina escola perdura i quina elimino, no? També aquesta qüestió, que, estimem, planteja també un problema de fons important relacionant també amb l’equitat, igual que la sisena hora.

Com tots sabem, senyors i senyores diputats, l’Estatut del 2006 és un estatut garantista, que garanteix a totes les persones, a tota la ciutadania, el dret a tenir una educació de qualitat i accedir-hi en condicions d’igualtat. És a dir, garanteix el dret a una educació equitativa.

L’aprovació de la Llei d’educació el 2009 va suposar una regulació pròpia i singular d’aquest dret feta d’acord amb les competències de l’autogovern de Catalunya, amb la voluntat de tenir un sistema educatiu equitatiu i adaptat a les necessitats concretes de la societat catalana del moment que es legislava, el 2009.

Quant a l’equitat relacionada amb l’horari escolar, que era el motiu de la iniciativa legislativa popular denegada per vostès, també cal dir que la disposició addicional cinquena de la LOE estableix el calendari escolar, que fixen anualment les administracions eductives i que ha de comprendre un mínim de 175 dies lectius per als ensenyaments obligatoris, que inclou l’educació primària. Les administracions educatives, doncs, són subjectes legitimats per fixar un calendari escolar anual amb aquests mínims, amb uns mínims, no? El Govern de la Generalitat és plenament competent per determinar els horaris escolars, d’acord amb el que preveuen aquestes lleis, i conseqüentment per fer efectiva la concreció del dret a una educació equitativa, també –també– amb relació a l’horari escolar. La iniciativa legislativa popular sobre la sisena hora a l’educació primària que vostès han denegat –no volen que es parli del tema– anava orientada a restablir aquest principi d’equitat educativa. Si no hi ha homologació horària en el sistema educatiu, no hi ha equitat; hi ha inequitat, que se sembla també a «iniquitat». Fixis’hi, eh? Inequitat, hi ha. Hi ha inequitat per una raó: perquè s’entra al sistema educatiu públic per una mateixa porta, però un alumne que traspassa aquest porta, que entra al sistema educatiu, es pot trobar amb dues realitats diferenciades, una amb cinc hores d’educació primària i una altra amb sis hores diàries d’educació primària. Entra per la mateixa porta, però troba institucionalitzades dues situacions radicalment diferenciades, una que fa l’horari lectiu i una altra que en fa un altre i que en termes de conjunt suposa un diferencial gairebé d’un curs sencer –un curs sencer– d’educació primària, diguem. Aquesta és la inequitat, no?  La sisena hora a l’escola pública és una de les mesures per l’equitat educativa i per la qualitat educativa impulsades pel Govern anterior, que va ser implantada en totes les escoles públiques de Catalunya i va suposar també acabar la discriminació que hi hagués un percentatge molt alt d’alumnat amb horaris escolars diferents, i en aquest sentit va suposar preservar que l’alumnat de Catalunya, sigui en una escola pública o en una escola concertada, tingués el mateix tipus d’oportunitats.

Vostès, en canvi, senyora consellera, han tingut una pressa extraordinària a eliminar-la ràpidament i a obstaculitzar també l’anàlisi de la situació creada en aquest Parlament, entre altres moltes accions de vostès amb la denegació concreta recent de la iniciativa legislativa popular. No volen que se’n parli –no volen que se’n parli.

La sisena hora és una mesura per l’equitat i per la qualitat, i és a més indestriable de les altres mesures per la qualitat, perquè juga a favor dels projectes escolars, juga a favor de fer una escola més atractiva i adaptada a l’alumnat i juga a favor de la superació de cada centre educatiu. És a dir, suma d’una manera ben significativa.

La iniciativa legislativa popular denegada per vostès apunta uns impactes. Hi ha uns impactes de l’homologació d’horaris escolars, de la presència o no  d’homologació horària en el sistema educatiu. Apunten, els promotors, la millora significativa de l’equitat del sistema educatiu, perquè assegura els mateixos horaris escolars en totes les escoles del sistema; comporta millora del rendiment escolar, perquè treballa a favor de l’alumnat i els projectes educatius de cada centre – admeto un marge, es pot fer millor, tot això; treballa contra la presència d’una doble xarxa escolar, una amb uns horaris i una altra amb uns altres horaris, i conseqüentment treballa contra la discriminació escolar, contra la segregació escolar, treballa per la uniformitat de l’oferta educativa que s’aporta, de qualitat, però equitativa per a tothom, igual per a tothom; permet també que les escoles tinguin un marge d’actuacions per a mesures per la millora de l’aprenentatge dels alumnes –tenen més marge de maniobra, els mestres; millora la inversió pública en el sistema educatiu de Catalunya, i la fan més efectiva, no?

L’eliminació comporta, en canvi, per contra, la pèrdua d’hores de l’horari escolar en un equivalent d’un curs sencer d’educació primària –un curs sencer d’educació primària– menys a l’escola pública amb relació a l’escola concertada, en un estadi educatiu crucial per a l’assumpció de competències bàsiques instrumentals en termes de procés de consolidació d’èxit o fracàs escolar. És un moment dels estudis, de la formació educativa dels nois i noies, que és crucial per a la consolidació de les competències bàsiques, sobretot les instrumentals. Permet, també, a més d’això, senyora consellera, com vostè sap bé, una millor conciliació laboral i familiar. I també treballa a favor de la cohesió social i treballa a favor de la qualitat.

Ja sé, senyora consellera, que vostè se’n riu, de tot això. Però sap què passa? Que hi han trenta mil persones que ja ho han signat, tot això. Hi ha un estat d’opinió que diu que uns horaris escolars homologats, i prou amplis i prou flexibles, a l’educació primària contribueixen a l’èxit escolar i contribueixen al bon funcionament del sistema educatiu.

Les explicacions donades pel Govern i la seva consellera a propòsit d’aquesta qüestió i de l’homologació dels horaris escolars no són clares ni taxatives. No són clares; o no les hem escoltat bé o no són clares. Ho hem dit una vegada i una altra, però no hem pogut escoltar l’argumentació clara en el sentit del perjudici, més enllà d’uns estudis encarregats a gent pròxima del mateix departament, alguns dels quals irrisoris, perquè són tres fulls escrits sobre una necessitat o una altra.

«Els ajustos econòmics necessaris», ens diuen, «calen mesures excepcionals en el personal, perquè tenim necessitat de nova plantilla per a l’inici de curs». Escolti, en canvi, si mirem les mesures preses i considerades en el seu conjunt veiem que els números canten. Superen de llarg, de molt, les necessitats de personal d’inici de curs. Només cal mirar les plantilles que vostès mateixos ens han donat, no? En el rerefons, un perjudici real i evident sobre la sisena hora i una aplicació de l’escreix de personal generat per a mesures i objectius, ara sí, altament discutibles; no a la sisena hora, però per a objectius altament discutibles i pedagògicament controvertits, com el concepte de «reforç» o el concepte d’«escoles en entorns socioeconòmics desafavorits», dues expressions que considerem lamentables en el llenguatge de la política educativa de Catalunya, senyora consellera.

Diuen també: «Suprimeixo la sisena hora a l’escola pública perquè no puc pagar la sisena hora a l’escola concertada», encara que la fan diàriament i la financen amb aportacions de les famílies. És cert que s’ha d’homologar el mòdul del concert; hi ha un compromís en ferm de la LEC en aquest sentit. Però, senyora consellera, cal dir també, a més d’això, que l’existència d’un compromís en ferm en aquest sentit, que subscrivim, no justifica una agressió brutal a l’escola pública en els termes que vostès l’han dut a terme en matèria d’homologació horària.

Per anar acabant, senyora consellera, el Parlament va aprovar la moció 30 el juny del 2011, que deixava sense efecte l’eliminació de la sisena hora a les escoles públiques de Catalunya que vostè havia promogut. Vostès, senyora consellera, van fer cas omís d’aquest encàrrec del Parlament i van començar el curs sense prendre les mesures que els havia ordenat el Parlament, i més tard varen fer aprovar la moció 50 –però, fixi-s’hi, ja el novembre del 2011, «a toro passat», no?, cinc mesos més tard–, que deixava sense efecte la moció 30 per un fet ben curiós, que és el canvi d’opinió sorprenent i de cop i volta dels seus col·laboradors amigables i fraternals de govern, és a dir, del Partit Popular de Catalunya.

A aquest galimaties de canvi de posicions i pressions, per no dir alguna cosa una mica més dura o més gruixuda, s’hi ha afegit ara un despropòsit que està en l’ús d’atribucions del Govern per denegar la iniciativa legislativa popular impulsada per les famílies amb l’objecte que el Parlament reconsiderés la situació. Vostès no volen que es parli de la sisena hora de l’horari escolar perquè els fa mal. No sé exactament per què els fa mal, però és evident que els fa pupa, que els fa mal; els posa en contradicció amb els socis, els posa en contradicció amb el mateix sistema educatiu, els molesta que se’n parli, i conseqüentment diuen: «Que no se’n parli.» Prohibeixen, deneguen, prohibeixen i deneguen.

Per contra, insistim que la recuperació de la sisena hora a l’escola pública no comporta recursos addicionals més enllà dels que ja s’hi dedicaven i que després de la regulació horària segueixen en el mateix sistema, operativament parlant, en el sistema educatiu disponible per a aquesta finalitat. No suposa un cost addicional, perquè els recursos humans ja hi són i són aplicables a la sisena hora.

Senyora consellera –acabo, senyora presidenta–, senyors i senyores diputats, estem davant d’un cas de mesures de govern que apunten a la consolidació de situacions d’inequitat en el sistema educatiu d’una manera institucionalitzada. Aquestes mesures xoquen frontalment amb el principi legal del dret a una educació equitativa i vulneren drets fonamentals de la persona. A aquesta vulneració s’hi ha afegit ara la denegació expressa de l’actual Govern perquè el Parlament realitzi el debat de la iniciativa legislativa popular en procés de tramitació, que compta amb trenta mil signatures i que planteja una qüestió de pràctica democràtica elemental, tremendament lesiva per part de vostès.

Senyora consellera, quin capteniment sobre l’equitat educativa. Gràcies, senyora presidenta.

Rèplica

Gràcies, senyora presidenta. Senyora consellera, permeti’m que li ho digui amigablement: no enredi, no faci trampa, no ens enredi. No és la Mesa, que s’oposa a la iniciativa legislativa popular. És el Govern. La Mesa rep un document que diu: «El Govern s’oposa…» És a dir, la consellera s’oposa a la ILP, i conseqüentment la Mesa tramita la indicació del Govern, que s’ha agafat a algun tipus d’escletxa reglamentària. La veritat és aquesta. No intenti passar les responsabilitats a la Mesa, que s’ha limitat a tramitar, sinó que la posició l’origina vostè mateixa en el marc d’una acció col·legiada de govern.

L’equitat de què li parlo? Miri, vostè em diu: «De quina equitat parla?» Li parlo d’una equitat que suposa un curs sencer de diferència a l’educació primària de les escoles de titularitat pública amb relació a les escoles de titularitat privada. Què vol que li digui? Unes fan un curs sencer d’educació primària més; les altres, un curs menys d’educació primària. Aquesta és l’equitat de què li parlo, que vostè no vol abordar en cap moment i que vostè ens critica que li plantegem. Però, escolti, jo la hi haig de plantejar. Fem un curs de diferència a l’educació primària en unes escoles amb relació a les altres.

I seguiré. La denegació de la iniciativa legislativa popular, senyora consellera, ha estat, a la nostra manera de veure, un error monumental de vostè. És un error de càlcul monumental. Com deuen recordar, hem dit en moltes ocasions que l’escola és una combinació d’implicacions que afecten professorat, alumnat i famílies, pares i mares d’alumnes. De les famílies, cada cop n’exigim més i més. Els exigim més impostos, els donem una garrotada al cap de tant en tant dient-los: «Ara paga més i cobra menys», i ara fins i tot els farem pagar les escoles bressol, perquè repercutirem el que vostè no pagarà de les escoles bressol a les quotes dels pares i mares. Direm: «Paguen les escoles bressol i a més fan un curs menys d’educació primària.» M’entén? De les famílies, cada cop n’exigim més i més. I en termes pedagògics i de funcionament escolar tenim la convicció col·lectiva que aquest fet, la implicació efectiva de les famílies, dels pares i mares, és, en canvi, essencial i sense la qual no hi ha projecte escolar ni hi ha caràcter propi que valgui de les escoles, que és un terme que vostè ens va posar fins a dalt de tot del cap dient: «Caràcter propi de les escoles.» Doncs miri, no n’hi ha res de res, ni hi ha eficàcia educativa. És una implicació essencial, la de les famílies.

L’error del Govern ve en el moment que, lluny de considerar que ha de facilitar la presència dels pares i mares en els centres educatius, en la mesura que les associacions corresponents tenen opinions pròpies sobre les coses, sobre la vida i la mort i les coses que passen, òbviament, que tenen opinions pròpies, en comptes d’estimular això i que s’expressin, com és lògic, opta per castigar-los, per reprimirlos i per dificultar les coses fins a nivells inaudits i impropis d’un govern democràtic. I és vostè. No és la Mesa, no. És vostè i el Govern de vostè, l’origen de la decisió de la denegació de la iniciativa legislativa popular. És vostè, i ningú més que vostè i el seu Govern. No és la Mesa ni cap altre grup parlamentari. Són vostès.

Senyora consellera, l’equitat o la inequitat s’estimulen a través de fets i mesures concretes, però també a través de les actituds i del discurs polític. Per exemple, amb relació a les escoles que es volen tancar. Vostè té unes escoles en llista que va tancant. Curiosament, són totes d’un mateix color. Li ho diré: tenen una vocació de pedagogia activa, totes. Però mai hem dit, nosaltres: «Escolti, el departament deu fer un diferencial en funció de les simpaties polítiques o pedagògiques que té per una escola o una altra.» No ens hem atrevit a dir això –no ens hem atrevit a dir això.

Però miri què li direm. Veurà, vostè es contradiu a si mateixa. En el darrer plenari la senyora Dolors Camats va preguntar sobre les seves declaracions en aquest sentit a propòsit del futur concret de l’escola Olga Xirinacs, de Tarragona. Va preguntar, i vostès li van respondre de manera enfadada i desairada, no?, bàsicament dient: «Aquesta senyora va molt desesperada», va dir, «va molt desesperada». I, és clar, aquesta afirmació, «desesperada», a mi em va crear curiositat, no? És a dir, saber, a aquestes altures de la vida, no?, què pot desesperar la senyora Camats. Ha de ser una cosa molt greu, no?, perquè ja les hem vist de tots colors. Senyora Camats, no sabem què la pot desesperar, a vostè. I vaig buscar la font de referència, què dimonis deu desesperar la senyora Camats, no? La sorpresa, senyora consellera, no va ser poca, va ser majúscula, no?, quan vaig trobar els papers, perquè en la font de les seves declaracions hi ha un parell de perles sensacionals que resumeixen ben bé la situació que vivim i el que ens passa avui mateix, i particularment les seves decisions i les seves obsessions sobre la sisena hora de l’horari escolar i les accions dels pares i mares per defensar-la, que vostè veu malament, que vostè abomina i que prohibeix i limita sempre que pot i li deixen.

Em limitaré a llegir per acabar, senyora presidenta, perquè també s’acaba el temps, perquè treguin les seves pròpies conclusions. No faré cap comentari, perquè no em diguin que intoxico el text. Simplement llegiré, i veuran de què tractem i quines són les motivacions primeres de tota aquesta situació. Diu: «Així, segons explica Jordi Roca, regidor de l’Ajuntament de Tarragona i diputat del Parlament per Tarragona del Partit Popular, “em vaig reunir amb la consellera Irene Rigau, i el primer que em va dir, és molt fort” –deia ell– “va ser que l’Olga Xirinacs és una escola de rojos. És delirant. A més, després va assegurar que ni ella ni jo podíem estar d’acord amb aquesta escola. Jo li vaig respondre que no pensava que l’escola fos de rojos. I que en cas que ho fos tampoc és un bon argument per tancar una escola”. Roca també explica que la consellera li va etzibar que “això” –amb referència a l’Olga Xirinacs– “ho tanquem ara, i l’informe ja el generarem.”»

Aquesta és la situació, senyora presidenta, senyores i senyors diputats. Senyora consellera, és aquest el capteniment real del Govern? És aquest el criteri que mana la seva acció en matèria d’infraestructures educatives? És aquest el criteri que mana en matèria d’equitat educativa o la política educativa del Govern? Gràcies, senyora presidenta.

Daniel Font, Parlament, 11/04/2012

You must be logged in to post a comment Login