Defensa del mètode emprat per l’informe PISA 2009

Daniel Font: 
Gràcies, senyor president. En nom del Grup Socialista agrair la presència del professor Joaquim Prats, catedràtic de la Universitat de Barcelona. La presència seva en aquesta comissió és per a nosaltres un autèntic luxe, no? Pels seus coneixements, tant des del punt de vista acadèmic però també per la seva experiència professional. És a dir, combina aquesta doble faceta que de vegades no combinen experts que consultem, que és l’experiència docent en matèria d’educació i de disciplines derivades i també en matèria professional; ha estat titular de l’informe PISA i de diferents i múltiples responsabilitats en el sistema educatiu.

Efectivament, tal com ha comentat en Joaquim Prats, el motiu de la compareixença, quan es va votar en aquesta comissió, la motivació dels grups va ser mirar d’aclarir algunes d’aquestes manifestacions que ell ha comentat que havien sorgit de persones finançades en aquell moment per la Fundació Jaume Bofill, en el sentit que l’elaboració de l’informe PISA referit a Catalunya corresponent a l’any 2009, aparegut a finals de 2010, a finals de 2010 em sembla recordar, no s’havia fet amb totes les garanties des d’un punt de vista tècnic. Això es va dir en els mitjans de comunicació d’una manera molt destacada i va generar una alarma, una alarma en el món educatiu i social en general quan pensaven: «a veure si ens estan aixecant la camisa amb els resultats aquests que ens presenten», no? Aquestes manifestacions, com recordaran, varen comportar una reacció immediata de l’OCDE: hi va haver un comunicat oficial immediatament, i també del director de l’informe PISA, senyor Andreas Schleicher, em sembla que tenim programada una compareixença també del director, desmentint aquestes afirmacions. També es va produir una disculpa del director de la Fundació Jaume Bofill, encara que en l’àmbit del privat, i aquesta disculpa mai va arribar, mai va arribar de les persones o de la part que havia fet aquesta afirmació; els autors de l’afirmació mai es van disculpar. En aquest sentit, la compareixença d’avui tenia una doble virtut, diguem: conèixer de prop l’opinió d’en Joaquim Prats, convidat, i coneixent l’opinió mirar de consolidar, o fer més sòlid el desmentit, o desmentir les afirmacions realitzades en el sentit que l’elaboració a Catalunya de l’informe PISA havia tingut elements imprecisos o irregulars, no? Que això quedés desmentit d’una manera fefaent.

Finalment el propi Govern actual de Convergència i Unió es va sumar a la situació avalant el sistema d’elaboració de l’informe PISA amb unes declaracions de la consellera, almenys en els termes tècnics que s’elabora en l’actualitat, hi va haver una declaració del Govern en aquest sentit. I és que l’informe Pisa de 2009 tenia alguns elements que varen neguitejar més d’alguna persona, és a dir, va posar nerviosa més d’una persona. En plena crítica al Govern anterior per haver prioritzat de manera determinada l’educació en les seves prioritats de Govern, se’n deia «el forat», recordin, a finals de 2010 deia: «el forat era la incentivació de l’educació del Govern anterior dient: “escolti, nosaltres prioritzem l’educació”.» D’això se’n deia «el forat», no? Va aparèixer l’informe de 2009 a finals de 2010, que és quan hi havia tota aquesta crítica, que comportava un canvi qualitatiu en sentit positiu marcadament significatiu respecte als anys anteriors. Hi havia un canvi molt visible, no? Els resultats avalaven la dinàmica educativa i pedagògica impulsada durant aquell Govern, no? I això comportava, lògicament comportava unes incomoditats, no? Es tractava de fer la crítica al Govern anterior, no d’avalar-lo, i l’informe en canvi treballava a favor de l’evidència d’una millora educativa. Era evident que en els darrers anys s’havia fet una millora educativa, no?

Efectivament, la notícia més rellevant de l’informe 2009, després de sis anys de reforma educativa intensiva, conegut a finals de 2010, reitero, és que per primera vegada Catalunya es situava per damunt de la mitjana dels països de l’OCDE i espanyola, per primera vegada la mitjana catalana es situava per sobre de la mitjana de l’OCDE i espanyola. I això era una dada molt i molt rellevant, diguem, no? L’informe avaluava principalment la competència lectora, que era un dels eixos instrumentals que està en la base del que en diem ara, en diem en llenguatge actual el fracàs escolar, no? En acumular-se un retard instrumental en la comprensió lectora, en saber llegir i escriure, això acaba pagant a finals de l’ESO repetint un curs, o abandonant, o no acabant els estudis o suspenent, diguem, no? Hi ha una relació, una relació unívoca, una de les relacions unívoques que hi ha és el retard en la comprensió lectora i l’aprenentatge de la disciplina instrumental, aprendre a llegir i escriure, no? Catalunya va obtenir en comprensió lectora 498 punts, 17 punts més que la mitjana espanyola, 17, en comprensió lectora, i 6,5 punts més per sobre dels països de l’OCDE. És a dir, que el sistema educatiu de Catalunya sota el Govern anterior va aconseguir en finalitzar el seu mandat una marca de qualitat que es situava per sobre de països tan i tan significatius com Suècia, Alemanya, Dinamarca, Irlanda, França, Regne Unit, Portugal, Itàlia i alguns més; per sobre d’aquests països en comprensió lectora. Aquests resultats varen suposar una millora notable respecte a l’any 2000, que era l’anterior informe PISA, no? Avalada a més pels canvis socioeconòmics del país. Això es va produir tot i la onada immigratòria estrangera massiva durant aquests mateixos anys, i la complicació lingüística que això comportava per a les escoles, que era molt notable, no? És a dir, si atenem a això l’èxit aconseguit és encara superior. Millora de la comprensió lectora fins i tot amb una onada immigratòria d’alumnat que no coneixia prèviament les dues llengües oficials de Catalunya, arribant a un 13,5 percentual de nens de parla estrangera incorporats al sistema educatiu. Vam arribar al 13,5 si no recordo malament. Tot i aquest 13,5, va haver-hi aquests resultats de l’informe PISA, no?

Però els resultats no varen avalar només la comprensió lectora; també varen produir una avaluació de competència científica i matemàtica, no? Ara els hi estalviaré les dades, i acabo perquè tampoc es tracta d’esmenar la plana a ningú, simplement de fer unes consideracions. Hi ha unes dades que fan referència també a competència científica, a competència matemàtica en el mateix informe que són també d’aquest tenor, per sobre de les mitjanes de l’OCDE i espanyola.

Vist tot això, i avaluat i considerades les explicacions facilitades per uns i altres, li voldria fer una única pregunta al professor Joaquim Prats, en el sentit d’establir un mínim diàleg sobre previsions de futur, no? Si tenim, si… entenem que els elements d’avaluació del sistema educatiu de Catalunya tenen una tendència a la millora, el 2009 i conegut a finals de 2010, manifesten una tendència a la millora de la comprensió, la qual cosa és interessant, perquè vol dir que els objectius sobre fracàs escolar i qualitat són versemblants, es pot seguir aquest camí, hi ha una carrera cap a la qualitat educativa que l’actual Govern també ha assumit i per tant hi ha una expectativa bona. Si pensa que aquesta previsió de futur es mantindrà, en el sentit d’anar millorant la qualitat escolar a partir dels mètodes pedagògics i dels recursos actualment disponibles, o donades les noves condicions del sistema educatiu de Catalunya, que és de restricció dràstica, de restricció dràstica, hipoteca d’alguna manera l’evolució d’aquests resultats en termes de qualitat, la qual cosa generaria una contradicció del mateix Govern, perquè ha fet acords explícits dient: «apostem per la qualitat» però des d’un altre punt de vista hi ha una restricció molt clara amb relació als recursos del sistema educatiu. Per tant, si hi veu alguna contradicció. I en qualsevol cas, li preguntem al Joaquim Prats quina previsió de futur hi ha. Seguirem en aquesta dinàmica de millora, a la llum de la situació? O hi ha unes limitacions evidents? Què passarà amb els propers informes PISA. Gràcies, senyor president.

Daniel Font, Parlament de Catalunya, 22/03/2012

You must be logged in to post a comment Login