Defensa de les ajudes a les associacions de pares i mares d’alumnes


Gràcies, senyor president. Saludar en primer lloc els representants de Fapac i FAPAES, representants de les federacions de pares i mares d’alumnes de Catalunya presents a la sala i també aprofitar per felicitar-los per la feina que fan, tot i la situació d’extraordinària complexitat en què es veuen obligats a moure’s des del punt de vista de la disponibilitat de recursos. Hi ha una acció de voluntariat que passa per sobre de les dificultats i acaba imposant-se també en la continuïtat dels seus treballs, encara que, com bé poden entendre, tots voldríem que poguessin fer aquest treball en condicions mínimament acceptables i amb els recursos, les persones contractades i el pressupost necessari per poder-ho fer de manera regular i adequada, i mínimament digna, no?

I dir també que la pèrdua dels ajuts que ara ha explicat la diputada Anna Simó, a les federacions i confederacions d’associacions de pares i mares o les AMPA, és un dels episodis –nosaltres qualificaríem– més tèrbols d’aquest inici de legislatura del que nosaltres anomenem l’efecte en gronxador de la política de retalls del Govern de CiU, diguem-ne. Hi ha un efecte en gronxador que va bastant més enllà del mateix retall, diguem-ne, en el sentit de carregar el retall a qüestions o aspectes o recursos econòmics que potser pel retall en si mateix no es justificarien, però que aprofiten per retallar perquè hi ha una discrepància de fons o una discrepància que no és econòmica, és una discrepància d’altre tipus.

En diem efecte en gronxador perquè es tracta de mesures que per si mateixes, com dic, no tenen cap efecte rellevant des d’un punt de vista de retall o de l’ajust econòmic, però en canvi sí que tenen una alta significació política. És a dir, es tracta de retalls que no resolen res econòmicament perquè són quantitats petites des del punt de vista de la Generalitat, però són quantitats que per a l’entitat receptora, tot i petita, pot ser absolutament vital per a la seva continuïtat i que tenen un sentit polític des d’un punt de vista, diguem-ne, sense dir-ho molt gruixudament, punitiu, diguem-ne, es tracta de fer algun càstig a algú que potser no ha estat prou en línia o que potser ha plantejat qüestions que s’havien de plantejar d’una altra manera o que no es compartien. És a dir, no m’agraden les associacions de pares i mares que fan determinades coses, doncs aprofito els retalls per veure si les limito d’alguna manera. Aquest càlcul és el que ens sembla intuir que està en el rerefons de la desaparició els ajuts, no?

Aquest és l’intent del Govern amb la desaparició sobtada d’un dia per l’altre, desaparició sobtada i total, zero, zero, zero euros, eh?, sobtada i total de les ajudes, per exemple, a la Fapac o a la FAPAES, per citar-ne algunes de les més representatives, o d’altres. Són quantitats petites però determinants per a la vida associativa i, en canvi, irrellevants des d’un punt de vista del retall.

Per entendre el que estem dient, per exemple, solament dos dies després que a Fapac anunciés una campanya per l’equitat de l’educació i per l’homogeneïtzació dels horaris d’educació primària recuperant la sisena hora escolar a les escoles primàries públiques a través d’una iniciativa legislativa popular que, com saben, està en marxa i està al carrer en aquests moments, va caure aparatosament un llamp del cel. En realitat no va venir del cel, el llamp, sinó que va venir del despatx de la consellera del carrer Via Augusta, no va caure del cel, va caure de Via Augusta, que amb un recargolat argument sobre pressupost i liquiditat els va anunciar la desaparició total de qualsevol ajuda econòmica, no a uns quants euros, no, a zero, zero, zero, zero euros. Fixi’s, la Fapac i la FAPAES, que no és poca cosa, no és poca broma, eh?

Però realment era important liquidar una subvenció de vint mil euros per exemple, això era tan bàsic i tan determinant? Era tan important? O era punitiu? O era repressiu? Nosaltres creiem que era per una raó simple que és…, que era repressiu per una raó simple que és el caràcter discrecional i selectiu d’aquestes mesures, aquestes m’agraden, doncs sí, aquestes no m’agraden, doncs no. Això contrasta amb paquets de subvenció o de circulació de recursos econòmics de la Generalitat d’altre color i d’altres indrets que són totalment antitètics i que no s’expliquen des del punt de vista d’una política general d’ajustos.

Per tot plegat, senyor president, compartint el fons i la forma de la proposta presentada pel la diputada Simó, el Grup Socialista votarà a favor en el sentit de mirar de fer realitat que es debati i es pugui prendre posició i demanar als grups el vot favorable a la proposta de resolució en els termes que diu, insta el Govern a convocar els ajusts per a federacions i confederacions d’AMPA i d’associacions, federacions i confederacions d’associacions d’alumat per a l’any 2011, que no s’ha convocat, i treure la convocatòria corresponen a l’any 2012 dins del primer quadrimestre de 2012. Aquest és el repte i aquesta és l’obligació. Gràcies, senyor president.

Daniel Font, Parlament de Catalunya, 22/03/2012

You must be logged in to post a comment Login