Compliment de les sentències del Tribunal Suprem relatives a la llengua vehicular en el sistema educatiu català

Autor: Daniel Font, Parlament de Catalunya, 29/02/2012

Gràcies, senyora presidenta. Per prosseguir amb el debat de la Proposta de resolució presentada pel Grup Popular, sobre la política lingüística, volem fixar la posició del Grup Socialista sobre aquesta qüestió, que com saben és una qüestió complicada i és una qüestió políticament que té arestes, que és difícil, i voldríem fer una intervenció amb un clarobscur, diguem, fent unes afirmacions de tipus positiu per explicar el punt on estem i què creiem ara en matèria de política lingüística a l’escola a Catalunya, i després fer-li la critica, perquè creiem que les afirmacions que ha fet no es corresponen amb la realitat, i per tant anunciar també que votarem contra la Proposta de resolució per les raons positives i per les raons negatives que els dic.

Les afirmacions passo a dir-les ràpidament. Perquè se situïn en el marc, tenim també persones invitades perquè es facin una idea de en quin punt està la política lingüística a les escoles de Catalunya. Primer: l’àmbit de la política lingüista és un àmbit polític que de vegades pot generar conflicte. És una situació complicada. Fa poc va estar en aquest Parlament una delegació de Flandes, com recordaran alguns, que ens van explicar la situació de Flandes. No estan millor que nosaltres, tot el contrari, i vàrem poder constatar que l’ús de llengües pot ser conflictiu fins i tot a països amb un ampli desenvolupament i amb un ampli protagonisme en el marc de la Comissió Europea i en el món, diguem. Estem millor que aquests països, per tant, en aquests països subsisteix un conflicte obert de dimensions polítiques siderals. A Catalunya no hi és aquest conflicte. Hi ha una situació de pau i de normalitat sobre aquesta qüestió. Qui digui el contrari s’ho inventa, senyora diputada, no és veritat això. Hi ha un ampli consens sobre el sistema lingüístic escolar a Catalunya, i hi ha pau i tranquil·litat socialment parlant.

Segon: nosaltres a Catalunya hem aconseguit un model lingüístic d’èxit –d’èxit– que ha estat reconegut internacionalment i oficialment per la Unió Europea, per la OCDE, hi ha unes publicacions fetes, unes resolucions aprovades que són consultables per tothom que vulgui, nosaltres les tenim totes en una carpeta, i que per tant avalen totalment la política lingüística generada pel Govern de Catalunya i el mètode seguit, no?, i que serveix també en l’actualitat i que compta amb el suport d’un arc parlamentari total, excepció feta del Partit Popular en aquesta cambra.

Tercer: l’objectiu que es persegueix –i aquí ve la qüestió– passa bàsicament per assegurar el coneixement de les dues llengües oficials Aquesta és la intenció. Volem que tothom conegui les dues llengües oficials, és a dir, assegurar que tota la població domina perfectament la llengua catalana –que és la pròpia, la que neix en el propi territori, que és la de Catalunya– i també la castellana i espanyola que també és oficial en el territori de Catalunya. D’aquesta manera, tant les persones que tenen la llengua materna en català com si parlen la llengua materna en castellà o espanyol estan en situació de poder expressar-se en la llengua que escullen, en el benentès que l’altre l’entendrà. No val a dir «no l’entenc, parli l’altra llengua, no lo entiendo, hábleme en castellano, no l’entenc, parli’m en català», no es pot fer això a Catalunya, hi ha l’obligatorietat moral de saber les dues llengües, perquè el sistema escolar ho ha garantit, i de fer-se escoltar en la llengua que sigui, expressant-se un en la que escull, sabent que l’altre esculli i la que esculli, l’entendrà amb tota seguretat. Aquesta és la qüestió, i es tracta de fer-ho tot perquè això pugui ser real i pugui ser una realitat a Catalunya.

Quart: en el sistema escolar en què conviuen més de 200 llengües –al sistema escolar de Catalunya, senyores i senyors diputats, conviuen més de 200 llengües– aquest coneixement lingüístic s’assegura mitjançant un sistema que en diem d’immersió lingüística en català, que es produeix sobretot en l’educació primària i que compensa l’ús social i massiu del castellà en els mitjans i en la societat, i que assegura el coneixement real, la immersió. Hi ha dues llengües en acabar l’educació bàsica, per tant, és una progressió que en acabar l’educació bàsica assegura el coneixement de les dues llengües. Ja hi ha diverses generacions que han sortit amb èxit, des d’aquest punt de vista.

Cinquè: aquest mètode escolar no ha de ser considerat com un mètode transcendent, com de vegades es fa des d’uns i altres grups, per exemple, des del Grup Popular, o fer-ne una mística o una religió a favor o en contra, sinó que és solament un mètode pedagògic, res més que això, és una tècnica pedagògica d’èxit que s’ha revelat útil i exitosa a Catalunya, és a dir, una manera de fer efectiu uns objectius, i per tant, susceptible de ser millorat, de ser variat si els objectius s’assoleixen o canvien les circumstancies, és solament això, un mètode que pot ser variat si les circumstàncies canvien.

I per últim, la legislació vigent estableix amb precisió i abast les característiques d’aquest mètode d’una manera eficient, validada també per les diferents sentències i organismes judicials espanyols i també per la interpretació d’aquestes sentencies que fan els propis tribunals i àmbits judicials, contràriament al que de vegades es diu. Això és així, la jurisprudència existent avala abastament el model lingüístic de Catalunya, abastament l’avala, i el sistema escolar, el sistema de llengües, d’ensenyament de llengües que tenim en el sistema escolar.

La senyora diputada ens presenta un mapa cataclísmic. No és el primer dia que ho fa, ja ho ha fet altres dies, sobre el mètode d’ensenyament i llengües en el sistema educatiu, però nosaltres li volem dir que aquesta situació cataclísmica existeix només en la seva intervenció, que el país va per un altre cantó, va per un altre camí. En el país hi ha tranquil·litat, tothom s’entén. Vostè pot parlar amb un taxista i després oblidar-se immediatament en quina llengua ha parlat, i potser han parlat en les dues llengües, perquè hi ha normalitat. Només hi ha cataclisme en les intervencions de vostès, però no en el país.

Amb un llenguatge a més, senyora diputada, que de vegades ens recorda llenguatges sortosament oblidats, més propis d’altres règims ja superats que no pas de l’actualitat. Res del que la diputada imputa a les lleis i que ha intentat explicar en el sentit contradictori que les lleis diuen una cosa i el Govern de la Generalitat fa una altra és veritat, més aviat hauríem de dir que és mentida, és una patraña, no?, que obeeix bàsicament a un desig propi de vostès, però no a la realitat ni a la realitat legislativa, ni tampoc a cap realitat judicial, malgrat que s’entesti en dir el contrari i malgrat el que s’ha intentat propagar des del seu partit polític.

Mirin, les sentències –vaig acabant, senyora presidenta– del Tribunal Suprem, la del Constitucional i les interpretacions sobre aquestes sentències que fa el Superior de Catalunya no tenen res a veure amb el que vostès diuen. Vostès vénen a dir que calen canvis legislatius arran d’aquestes sentències, mentre que els tribunals diuen que el sistema educatiu de Catalunya disposa d’un règim d’ensenyament de llengües que casa i es correspon plenament amb la legislació vigent, i aquesta és la realitat, dita i rubricada, i la que consta en els papers.

Vostès diuen que la sentència del Constitucional ordena que «el castellano se utilice como lengua vehicular de la enseñanza»Diuen això, no? o acabem de tornar a repetir ara. Vostès diuen això. Doncs miri, no és veritat –no és veritat. El que diuen literalment els materials judicials és el que ara els llegiré, que parla per si sol i que ni tan sols cal comentar. Vostès llegeixen solament una línia de la sentencia judicial a la que fan referència, i dels textos i interpretació de les sentències, però hi ha més línies, hi ha més línies que vostès no llegeixen ni volen llegir. Quines són aquestes línies? Doncs les següents, llegeixo textualment per acabar, i perquè consti el text en el diari de sessions: «Que el castellano se utilice como lengua vehicular en el sistema educativo –és el que vostè diu–, en la proporción que proceda, dado el estado de normalización de la lengua propia en la sociedad catalana. La determinación de la proporción corresponde a la Generalitat.» No al PP ni a la senyora diputada, correspon a la Generalitat, sigui el 100 per cent, el 200 per cent, el 50 per cent o el zero per cent. Ni al poder judicial tampoc li correspon, ni a vostès ni al poder judicial, correspon al Govern de la Generalitat, i això vostès no ho han assumit mai, perquè no creuen ni en l’autogovern, ni en la llengua ni en l’autogovern, però això és el que diuen les lleis, i això és el que diuen les sentencies. Diuen: «En la proporción que proceda, dado el estado de normalización de la lengua propia de la sociedad catalana.»

I segueix: «La determinación de la proporción corresponde a la Generalitat. Si el Govern creyese que la normalización está conseguida, ambas lenguas cooficiales deberían ser vehiculares en la misma proporción. Si por el contrario, el Govern estimase la existencia de déficit en este proceso de normalización en detrimento de la lengua propia de Cataluña –que és el català– se deberá otorgar un trato diferenciado sobre el castellano, trato a favor que debería ser transitorio hasta que se obtenga el objetivo de la normalización. La Generalitat deberá adoptar cuantas medidas…» I aquí sí, torna a l que diu vostè. Fixi’s vostè si n’ha obviat, de textos, eh? N’ha obviat molts de textos, vostè.

Per tant, senyora diputada, a vostès no els guia el bé comú ni els guia una proposta imaginativa i positiva en torn a la llengua, a vostès no els guia el bé col·lectiu. És per tant una apreciació nostra que considerem que motiva també el nostre vot. No és per les propostes, que tampoc les votaríem, sinó perquè hi ha una intenció que no es correspon amb la voluntat d’avenç, i sí amb la falsedat i amb l’interès tergiversat de les coses, i amb buscar l’agitació sobre aquest tema, que nosaltres rebutgem i abominem. Qui es llenci a l’agitació lingüística sobre la base d’una falsedat, buscant que no hi hagi pau allà on hi ha pau, s’està equivocant plenament i el propi electorat serà qui anorrearà aquestes persones, perquè a Catalunya volem tranquil·litat amb aquests temes, no volem ningú que incideixi negativament ni de la manera que vostès estan fent, ni promogui agitació de cap mena a les escoles ni en la societat en general.

Per tant, considerant que la seva proposta és absurda, perquè obeeix a una apreciació que només comparteixen vostès mateixos en els seus textos i les seves intervencions, cap altre grup comparteix les seves posicions, votarem contra la seva proposta.

Gràcies, senyora presidenta, senyors i senyores diputats.

You must be logged in to post a comment Login